El bon estat ecològic dels rius i aqüífers i el model de gestió de l’aigua són dos dels eixos on històricament Ecologistes en Acció ha dedicat més esforços i més intensitat. La nostra forma d’actuar davant els reptes socioambientals és diluir-nos en xarxes el més àmplies possibles. En aquest cas, Aigua és Vida ha estat on grups i persones a Catalunya, des de l’Ebre a la Muga, ens hem enxarxat per construir des de l’activisme un moviment socioambiental que vinculi de forma indestriable la implementació d’una gestió pública i democràtica de l’aigua amb la preservació i recuperació dels rius i aqüífers que són font de vida per als humans i per a la resta d’éssers vius.
Els rius i aqüífers estan greument deteriorats.
Malauradament, els nostres rius i aqüífers pateixen un seriós deteriorament. Dels rius que neixen i desemboquen a Catalunya i que es tenen dades, només un 35% estan en bones condicions, mentre que un 58% es troben en mal estat. El baix Llobregat, l’Anoia, la Gavarresa, el Besòs, els trams baixos del Foix i el Francolí i alguns afluents del Ter i de la Muga, són trams de rius amb signes evidents de mal estat. Així mateix, el 65% dels aqüífers estan en mal estat mentre lamentablement només el 35% estan bé. Les causes són molt variades: als rius destacaríem l’incompliment de cabals ecològics i als aqüífers, la contaminació per nitrats procedents de purins produïts a granges de porcs.
Dels rius que neixen i desemboquen a Catalunya i que es tenen dades, només un 35% estan en bones condicions, mentre que un 58% es troben en mal estat
A la conca de l’Ebre catalana (tram baix de l’Ebre, les dues Nogueres i el Segre) els trams de riu i aqüífers en mal estat són nombrosos. Molt majoritàriament per causes agrícoles: captacions per a regadius que comporten incompliments de cabals ecològics i contaminació d’aqüífers per nitrats, pesticides i fertilitzants químics. Sens dubte, el Delta de l’Ebre és l’espai més vulnerable i amb més risc. Les principals causes són els projectes de nous regadius al llarg de la conca que sumen 450.000 noves hectàrees i que només suporten el paper, el consegüent incompliment de cabals ecològics i l’acumulació de sediments als embassaments que comporten una major subsidència (enfonsament) regressió i salinització del Delta. Tot agreujat pels ja latents efectes del canvi climàtic.
Campions mundials de la gestió privada de l’aigua
Emanuele Lobina, professor titular de la Unitat d’Investigació Internacional de Serveis Públics de la Universitat de Greenwich, va quantificar en un 80% la gestió privada de l’aigua a Catalunya, mentre a l’Estat és del 50%, a Europa del 40% i només d’un 20% a nivell mundial. Estudis d’Aigua és Vida sobre els models de gestió a Catalunya constataven que el 82,8% de la gestió de l’aigua a Catalunya era privada, del qual un 74,3% estava en mans de la multinacional francesa Agbar-Suez. Així mateix, demostraven que la gestió privada era un 25% més cara de mitjana, que arriba al 91% en el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
L’any 2010, va esclatar una gran preocupació en els moviments socioambientals que feien seguiment de la gestió de l’aigua tant a nivell natural com urbà. Un jutjat de Barcelona va incorporar en una sentència que Agbar no tenia contracte a l’AMB i el govern dels millors d’Artur Mas s’encaparrà a privatitzar Aigües Ter Llobregat (ATL). Mentre Agbar pretenia fer-se amb ATL i proveir l’AMB transvasant l’aigua del Segre mitjançant l’inviable econòmicament, socialment i ambiental canal Segarra Garrigues.
El repte era immens, calia donar a conèixer al màxim de catalans i catalanes, de forces polítiques i governs que Agbar i l’hegemònic pensament neoliberal estaven fent un gran negoci amb un Dret Humà essencial per a la vida mentre tallava sense escrúpols l’aigua a famílies en situació de vulnerabilitat que no podien pagar el rebut de l’aigua (75.000 talls en 8 anys).
Balanç molt positiu
Si mirem enrere, hem d’estar molt i molt satisfetes. Com efecte decisiu de la nostra campanya, el govern de la Generalitat, després de l’enorme fracàs de la privatització d’ATL, ha recuperat la gestió pública del servei i ens ha obert les portes a participar en el Consell de la nova empresa pública. Terrassa, la quarta ciutat més poblada de Catalunya, ha recuperat la gestió pública del servei de l’aigua i ha creat l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, on la Taula de l’Aigua de Terrassa hi juga un paper fonamental. El cas de Girona és singular. Un jutge que investiga suposades irregularitats per l’empresa mixta que gestiona l’aigua va acordar retirar tot el poder de decisió a l’empresa privada Girona SA i la va apartar del control de la gestió, que va passar a ser pública i directa per part dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter. El Consell Comarcal d’Osona ha acordat crear una empresa comarcal pública per facilitar la gestió pública de l’aigua. A inicis d’any ja hi havia set municipis emparaulats.
La remunicipalització de l’aigua s’entén. A altres ciutats i pobles catalans s’han obert importants debats socials i institucionals. Igualada va protagonitzar una gran manifestació per l’aigua pública, a Lleida moviments veïnals i forces polítiques han denunciat la mala qualitat de l’aigua per a l’ús de boca i grans irregularitats en el servei, a Mollet del Vallès la Taula de l’Aigua treballa per crear una majoria del ple municipal per a remunicipalitzar el servei i així molts municipis catalans. La Llagosta, Molins de Rei…
Totes les empreses privades d’aigua on Agbar-Suez hi figura amb més o menys presència accionarial, han promogut tota classe d’entrebancs per tal que els plens municipals poguessin decidir en plena llibertat
El camí no és fàcil, gens fàcil. Totes les empreses privades d’aigua on Agbar-Suez hi figura amb més o menys presència accionarial, han promogut tota classe d’entrebancs per tal que els plens municipals poguessin decidir en plena llibertat. L’alcalde de Terrassa va dimitir i va denunciar amenaces de mort, responsables polítics i tècnics han rebut querelles per voler abaixar el preu de l’aigua, fins a catorze recursos s’han interposat per evitar que a Barcelona realitzi una consulta ciutadana, etc. Tal com va destapar la Directa s’han infiltrat ‘espies’ al moviment de l’aigua per a conèixer els seus moviments.
Pocs dies abans de les decisives eleccions municipals
Els propers anys finalitzen més de vint concessions obrint-se noves finestres de remunicipalitzacions. Així mateix, el Tribunal Suprem està a punt de sentenciar de forma definitiva si ratifica l’anul·lació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua a gran part de l’AMB. Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, nascut a Barcelona a partir de la Iniciativa Ciutadana, aquests últims mesos han sumat suports socials i polítics a partir del Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i el Pacte Social i Institucional de l’Aigua a diversos municipis catalans. Ja hi ha prop de 300 suports d’organitzacions socials, ambientals, sindicals, veïnals i culturals al Compromís.
Així mateix, aquests dies estem signant amb grups polítics locals el Pacte Social per l’Aigua. El passat 2 de Maig la Federació de Veïns, Aigua és Vida i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua pública vam signar amb els grups polítics locals del PSC, ECP, SOM i Convergents de Santa Coloma de Gramenet el primer Pacte Social i Insitucional de l’Aigua que es compromet amb quatre demandes bàsiques: aplicar el Dret Humà a l’Aigua en totes les seves dimensions, preservar el bon estat ecològic dels ecosistemes fluvials que alimenten el municipi, treballar per implementar una gestió pública i democràtica de l’aigua amb un servei eficaç i eficient que subrogui els actuals treballadors i respecti els seus drets, així com crear espais de concertació a semblança de l’observatori de l’aigua de París o de Terrassa. El propers dies signarem el Pacte a Lleida, Igualada, Mollet del Vallès i Girona com a llavor de noves i importants remunicipalitzacions.
