Un material polsegós, granulat i de color gris és el que encengué les alarmes. Fa unes setmanes, les membres de la Plataforma Antiautopista van veure com els camions de COPISA –l’empresa executora de l’ampliació de la carretera– dipositaven aquesta grava sospitosa: “directament sobre la roca que havia quedat al descobert una vegada arrabassats els arbres i extreta la terra fèrtil del nou tram”, explica Margalida Rosselló, portaveu del col·lectiu opositor.
“Tot d’una ens va semblar que allò eren escòries”, continua Rosselló. Aleshores, afirma que “tornàrem a revisar els documents públics del projecte” i no trobaren cap referència a l’ús d’escòries ni a aïllament específic per evitar filtracions al subsòl. Per aquest motiu decidiren anar a veure-ho in situ i recollir algunes mostres significatives del material, a fi que persones afins amb coneixements químics les analitzessin. Els resultats d’aquestes anàlisis preliminars donaren la certesa a la plataforma de què les sospites eren certes. Els resultats, a més, obriren una nova incògnita, ja que segons la plataforma tenen “un important component fèrric, del voltant d’un 30% aproximadament, quan se suposa que el ferro s’ha d’eliminar abans de la incineració”. Aquest fet preocupa als Antiautopistes més enllà del tema mediambiental, perquè “el ferro amb el temps tendeix a expandir-se, com ha passat a algunes carreteres a Alemanya, i el deteriorament de les vies és ràpid per l’expansió i el rovell”, conclou Rosselló.
El dia que les ecologistes convocaren la premsa al tram d’obra on denunciaven que s’utilitzaven escòries, el Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca assegurava que eren “materials totalment homologats” anomenats “ecoàrids”
La realitat és que trobar aquestes restes de deixalles incinerades a un tram de l’autopista no va ser una sorpresa per les ecologistes. “Ja ho sospitàvem de feia temps”, diu Jaume Androver, membre de la Plataforma Antiautopistes i del col·lectiu Terraferida. Concretament d’abans del 21 de novembre, quan feren arribar al Consell el següent escrit: “ens preocupa que en aquest i altres projectes viaris s’estiguin utilitzant escòries procedents de la incineració, en concret de Son Reus. Tendrà l’autopista Llucmajor-Campos material procedent de la incineració?”. Alguns mesos més tard, la resposta del Consell fou demanar a l’entitat que acreditàs la seva representació. No hi hagué resposta, i les sospites no feren més que créixer.
El mateix dia que les ecologistes convocaren la premsa al tram de les obres on denunciaven que s’estaven utilitzant les escòries, el Departament de Territori i Infraestructures del Consell de Mallorca –institució responsable d’aquesta reforma viaria– feia públic un comunicat on assegurava que s’havien utilitzat “materials totalment homologats”, els quals anomenen “ecoàrids” i defineixen com “un material reciclat utilitzat a les obres civils que substitueixen un àrid natural, evitant així que s’hagin d’utilitzar materials procedents d’una pedrera i potenciant l’economia circular”. Al seu torn, també explicaven que permet “estalviar 1.440 tones de material de gravera”. Tanmateix, de la procedència o composició d’aquests àrids no en deien pas res.
L’ús d’escòries en obres públiques és legal. Ni el Pla de Residus del Consell ni la nova Llei de Residus hi posa cap problema. Ara bé, la fitxa tècnica de caracterització d’escòries de la incineració de residus sòlids urbans del CEDEX (Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques adscrit al Ministeri de Foment i al d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient) diu que “l’ús de les escòries al camp de la construcció pot presentar problemes mediambientals, a causa del contingut d’elements tòxics i problemes tècnics, ja que poden ser altament expansives”. És per això que recomanen un seguiment, ja que “segons la seva composició mineralògica, les escòries no són productes estables. Durant els primers tres mesos d’emmagatzematge es produeixen reaccions d’hidratació, solidificació, reaccions dels sulfats, formació de sals i reaccions del ferro, entre altres, donant lloc a la formació d’escòries estables”.
Des de la Plataforma critiquen que el Consell s’excusi amb què “els ecoàrids estan homologats” sense dir per qui ni fer pública la composició. Per això exigeixen saber “si s’ha verificat la composició de metalls pesants per valorar aquest material, quina és la seva composició i quina previsió fan per a la degradació d’aquest material amb el temps, pel que fa a l’obra i per la possible infiltració a aqüífers dels lixiviats”. Ara, la Plataforma està a l’espera de realitzar unes noves analítiques de les escòries a un organisme independent validat científicament. A més, no s’acaben de creure que només s’utilitzin escòries en el tram de 200 metres que van denunciar i tenen dubtes sobre si en algunes zones on la visibilitat és complicada també s’haurien utilitzat. Per això han demanat formalment la llista de materials que s’estan usant a cada tram.
El Departament de Territori i Infraestructures del Consell ha remarcat a la Directa que “només s’han utilitzat ecoàrids per un tram molt petit, de forma experimental” i que és “una pràctica habitual a molts països”. Sobre la procedència d’aquests materials no han volgut fer cap declaració. TIRME, la concessionària gestora dels residus de les Illes, ha corroborat que les escòries usades en aquest tram procedeixen de la incineradora situada a les seves instal·lacions del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca, ubicades a Son Reus.
Conseqüències mediambientals i de salut publica
Les escòries, que no s’han de confondre amb les cendres, tenen un aspecte granular, amb partícules inferiors a 1 cm de diàmetre, de color gris i corresponen a materials no combustibles després de la incineració a temperatures superiors a 850 °C. Tot i que és arriscat definir-ne les característiques químiques a causa de l’existència de diferents mètodes de combustió i processos de tractament, segons CEDEX els seus principals components són: “sílex, alumini, ferro i calci, també es poden trobar com a components secundaris titani, magnesi, sodi, potassi o fosfat, i en petites quantitats bari, estronci, rubidi i metalls pesants com coure, zinc, plom, crom, níquel o cadmi”.
El geògraf de la Universitat de les Illes Balears, Joan Estrany, alerta que “si aquests àrids tenguessin traces de metalls pesants o altres contaminants estaríem parlant d’un procés de contaminació difusa”
El professor de la Universitat de les Illes Balears, Joan Estrany, geògraf enfocat en la investigació de la hidrologia superficial i la geomorfologia fluvial, alerta que “si aquests àrids tenguessin traces de metalls pesants o altres contaminants estaríem parlant d’un procés de contaminació difusa, que és com s’anomena en processos hidrològics”. Amb el pas del temps, “aquests materials es poden anar incorporant a l’aigua de pluja, infiltrar-se al sòl i posteriorment acabar percolant, que és el procés quan passen del sòl als aqüífers”. A més, l’especialista recorda que “les aigües subterrànies del pla de Campos són força susceptibles a patir processos de contaminació i ja estan molt afectades per la salinització”.
A la preocupació mediambiental de les ecologistes, s’ha de sumar el possible risc al qual s’exposen els treballadors que estan dipositant les escòries al tram més proper a Campos. Des de la Plataforma Antiautopistes diuen que en les diverses ocasions que han visitat les obres i han tengut contacte amb treballadors –com el dia de la roda de premsa– no han vist que utilitzessin cap Equip de Protecció Individual (EPI) específic per protegir les vies respiratòries, com ara caretes amb filtres. COPISA, l’empresa executora del projecte, no ha volgut fer declaracions ni respondre a les preguntes plantejades per la Directa, entre les quals estava la seguretat dels seus treballadors per la manipulació d’escòries.
L’obra pública com a solució per amagar l’excés d’escòries
No és el primer cop que el moviment ecologista denuncia l’ús d’escòries en obres públiques. L’estiu del 2017, el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB-Mallorca) demanava a la fiscalia l’obertura d’una investigació per l’abocament d’escòries en les obres d’ampliació del port de Palma, mentre que al Consell li exigia la retirada del material abocat. La polèmica esdevingué mediàtica perquè aparegueren nombrosos bocins de plàstics mal incinerats a la zona d’obres i també a platges properes, tot i que TIRME assegurava que havien estat “tractades convenientment”.
No és el primer cop que el moviment ecologista denuncia l’ús d’escòries en obres públiques: el GOB ho va fer l’estiu de 2017 per les obres d’ampliació del port de Palma i el maig de 2014 per les obres de les carreteres del Molinar i del segon cinturó
En aquell cas, les ecologistes apuntaven la perillositat de la situació perquè les restes estaven en contacte amb el mar, extrem que a parer seu “representa un greu risc sobre els ecosistemes i salut humana”. De fet, segons CEDEX, l’abocament directament al mar s’hauria de fer prèvia “encapsulació totalment estanca, amb un filtre de sorra-bentonita, dels terraplens d’escòria”. Finalment, l’episodi va acabar amb la paralització dels abocaments però sense resposta de la fiscalia.
Fent la vista encara més enrere, un altre cas ocorregué a les obres de les carreteres del Molinar i del segon cinturó. El maig del 2014, el GOB destapà que s’estaven utilitzant escòries i que tampoc se’n contemplava l’ús. Aquesta notícia arribà després d’uns anys de campanya continuada contra la importació de fems per incinerar-los a Son Reus, sota el lema “No volem ser el femer d’Europa”.
TIRME sota sospita
Aquests “ecoàrids” usats al tram procedeixen de l’única incineradora que existeix a totes les Balears, que està situada a la zona de Son Reus de Palma. TIRME és la concessionària de la gestió de residus de les Illes fins a l’any 2041 i –per extensió– la responsable de la incineradora. La propietat de TIRME no és pública i recau en dues grans empreses privades: URBASER, amb un 60% de la propietat de les accions, i FCC, amb un 20%. URBASER fou una filial de l’empresa ACS de Florentino Pérez fins que es vengué l’any 2016 a Firion Investments S.L, una societat controlada per China Energy Conservation (CECEP), que pertany a la República Popular de la Xina.
Dies després de la descoberta a Campos, el grup ecologista Terraferida visità les instal·lacions de TIRME. Mitjançant la difusió d’un vídeo denunciaven que els materials resultants de la incineració de residus eren manejats pels treballadors “sense seguretat, sense regar i escampant un residu perillós per la salut i el medi ambient”.
Ferran Rosa, director general d’Energia i Canvi Climàtic, mostrà la seva preocupació sobre el tema i explicà que “arran de la denúncia de Terraferida, es va revisar la situació d’aquestes instal·lacions i el compliment dels condicionants”
Ferran Rosa, director general d’Energia i Canvi Climàtic, mostrà la seva preocupació sobre el tema contestant una piulada dels ecologistes i, setmanes més tard, explicà que “arran de la denúncia de Terraferida, es va revisar la situació d’aquestes instal·lacions i el compliment dels condicionants”. Les instal·lacions de tractament de residus de Son Reus estan subjectes a una Autorització Ambiental Integrada responsabilitat de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears. Sobre els resultats, Rosa diu que “poques setmanes abans del vídeo-denúncia s’havia realitzat una inspecció ordinària en què es complien tots els condicionants per evitar la dispersió de pols. En vista que el vídeo de denúncia mostrava un possible incompliment, es va decidir fer una nova inspecció de manera conjunta entre la Comissió de Medi Ambient i el Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. L’acta de la segona visita tampoc conclou que existeixin infraccions dels condicionants i va certificar que, almenys en el moment de la visita, l’empresa complia amb la normativa vigent”.
Pel que fa a les acusacions de toxicitat de les escòries, Ferran Rosa assegura que “no s’han trobat indicis d’incompliment de la normativa vigent en matèria de toxicitat o qualitat de l’aire, de manera que no es pot concloure que hi hagi afecció a la salut o al medi ambient a causa de la toxicitat de les escòries”.
