L’edifici es troba al cor del barri del Raval de Barcelona, al número 99 del carrer Hospital. Compta amb la peculiaritat de tenir l’accés pel passatge de Bernardí Martorell que està catalogat com a bé cultural d’interès local; va ser la seu de la fàbrica de filatures Martorell. Des del febrer del 2018 entre aquestes parets però, mana el fons d’inversió estatunidenc Blackstone, que vol desallotjar la desena de famílies que hi viuen. El propietari immobiliari més gran del món, i ja també de l’Estat espanyol, té la seu a la cinquena avinguda de Nova York però els tentacles s’estenen arreu. S’estructura en una xarxa de múltiples societats i en el cas del carrer Hospital, opera a través d’Inversiones Inmobiliarias Limara.
Els pisos es van okupar progressivament sense cap coordinació però ara, amb el suport del Sindicat d’Habitatge del Raval, la gent que viu al bloc s’ha organitzat i està disposada a evitar el desnonament. A partir de l’1 de juliol i fins al 15, i a qualsevol hora, es podria executar l’ordre judicial; té data oberta, una pràctica que ha estat denunciada reiteradament pels grups d’habitatge agrupats en la plataforma Prou Desnonaments Oberts.
Ana Servín viu a l’edifici amb el seu company, José Luís Rodrigo Aguilar, i dos menors d’edat. Els seus fills, l’1 de juliol ja tindran vacances escolars i per tant, seran a l’edifici quan es desplegui el dispositiu per efectuar el desallotjament. Al bloc hi ha sis menors més
Ana Servín està molt preocupada. Viu a l’edifici amb el seu company, José Luís Rodrigo Aguilar, i dos menors d’edat. Els seus fills, l’1 de juliol ja tindran vacances escolars i per tant, seran a l’edifici quan es desplegui el dispositiu per efectuar el desallotjament. A banda dels fills de Servín i Aguilar, al bloc hi ha sis menors més.
Com a tota la resta d’habitants, la impossibilitat d’accedir a un lloguer, va portar Servín i Aguilar a okupar. “El 2016 vam ser víctimes d’un contracte de lloguer fals i vam quedar al carrer. La Creu Roja en va allotjar temporalment en un hostal, però en un moment donat ens vam haver de buscar la vida”, explica Servín. Per “buscar-se la vida” no tothom parteix de les mateixes oportunitats: sense nòmina no pots llogar cap pis. Ella treballa unes hores a la setmana i aconsegueix portar a casa 350 euros al mes -sense nòmina-; ell treballava sense papers i el van acomiadar després d’una inspecció laboral.
No és la primera vegada que les veïnes d’Hospital 99 s’enfronten a un desnonament, però sí la primera que ho fan amb data oberta. El darrer intent va ser el passat mes de febrer, però una setantena de persones solidàries van acudir al passatge per impedir-ho. El primer, l’any 2016, quan l’edifici encara no estava en mans de Blackstone, i va intervenir-hi l’Ajuntament, que aleshores es plantejava la possibilitat de comprar la finca, que finalment va descartar. El Consistori ha explicat a la Directa que el propietari en aquell moment “va tenir problemes registrals que es van allargar durant mesos i que impedien fer qualsevol operació”. Davant de les “dificultats burocràtiques”, afegeixen, “l’Ajuntament va prioritzar altres compres”, que xifren en un total de 22 blocs de pisos durant el mandat.
L’Ajuntament de Barcelona el 2016 es va plantejar la possibilitat de comprar la finca, però finalment va descartar-ho per “dificultats burocràtiques”
A més dels desnonaments, les veïnes van haver de conviure amb un narcopis però es van organitzar per fer fora els narcotrficants i ara al pis hi viu la mare d’Ana Servín. “Totes les persones que viuen al bloc, no poden pagar lloguers a Barcelona”, subratlla Joana Sales del Sindicat d’Habitatge del Raval. Precisament ella viu al número sis del carrer d’Esplater, que el 2017 va anar a parar a mans d’un inversor d’origen israelià Ofer Lior, que s’ha negat a renovar contractes de lloguer. Si bé és cert que no és fàcil lluitar contra grans empreses immobiliàries, de qui sovint costa seguir el rastre, Sales dona un contrapunt: “quan es tracta de propietats verticals -edificis sencers-, si ens organitzem, tenim més capacitat de lluita”. Ara volen aconseguir pisos amb lloguer social, però de moment, i en compte enrere, “no hi ha cap negociació oberta amb la propietat”, lamenta Sales. Per evitar el desnonament, han organitzat activitats, com concerts, tallers diversos i projeccions durant els quinze dies.
El fil empresarial entre Nova York i el carrer Hospital
L’únic contacte que s’ha produït amb el fons d’inversió ha estat mediat per una agència, que va dirigir-se mitjançant una carta a Ana Servín i José Luís Rodrigo Aguilar per “negociar”. S’hi van reunir, amb el suport de membres del Sindicat d’Habitatge del Raval, i l’oferta que els van fer era ben tancada: 2.000 euros per marxar. “De què ens serveixen a nosaltres 2.000 euros?”, es pregunta Servín. Van expressar-los que volien negociar lloguers socials per a tothom, però la representant de Balckstone s’hi va negar rotundament.
Com ha arribat un fons d’inversió dels Estats Units a condicionar les vides de deu famílies del Raval? Ja fa anys que Blackstone va aterrar a l’Estat espanyol, quan els preus estaven per terra i els fons internacionals buscaven gangues per a les seves carteres immobiliàries. L’aterratge va ser polèmic amb la compra el 2013 de 1.860 pisos socials de lloguer a l’Ajuntament de Madrid per 128,5 milions. Durant tots aquests anys ha engreixat les seves propietats a través de la compra de gegantines carteres de préstec i actius adquirits a les entitats financeres: Testa del BBVA, Merlín i Banco Santander; la cartera de Catalunya Caixa o Aliseda, el totxo del Banco Popular.
Darrere la propietària Inversiones Inmobiliarias Limara hi ha els directius d’Aliseda i l’accionista Quasar Holdings REIT, que alhora està en mans d’Anticipa Real Estate, antiga plataforma immobiliària de Catalunya Caixa, adquirida per Blackstone
Precisament la darrera operació és la que té relació amb l’edifici del carrer Hospital. El març del 2018, Blackstone va comprar els actius de Banco Popular i va crear una nova companyia amb el Banco Santander per gestionar-los: Project Quasar Investments 2017, SL, amb vincles a Luxemburg. Darrere la propietària Inversiones Inmobiliarias Limara hi ha els directius d’Aliseda i l’accionista Quasar Holdings REIT, que alhora està en mans d’Anticipa Real Estate, antiga plataforma immobiliària de Catalunya Caixa, adquirida per Blackstone. Tant Aliseda com Anticipa tenen a Eduardo Mendiluce com a conseller, qui a principis d’any va assegurar que concentren 15.000 habitatges en lloguer i acabaran l’any amb 25.000. Recentment el diari Ara va assenyalar l’assessor principal a l’Estat de Blackstone, Claudio Boada, entre els empresaris implicats en la recerca de fons per a Manuel Valls i qui, segons algunes fonts, també hauria aportat “diners de la seva butxaca”.
Precisament per denunciar l’entramat especulatiu de Blackstone, el mes de febrer, va arrencar a Catalunya la campanya Kill Blackstone, que denuncia que el fons nord-americà porta des del 2012 “escanyant famílies” i que no ho fa sol: hi ha societats immobiliàries, entitats bancàries, gestories i bufets d’advocats de l’Estat espanyol.
