A finals de l’any 2016, les FARC, “la guerrilla més antiga del món”, i el Govern colombià, encapçalat en aquell moment per Juan Manuel Santos, firmaven els acords de pau definitius, posant fi a més de mig segle de conflicte armat intern. Dos anys més tard, els incompliments de l’actual Govern, la persistència dels motius estructurals del conflicte, com la pobresa i les grans desigualtats en el repartiment de la terra, o els constants assassinats de líders socials i excombatents posen en perill la continuïtat del procés de pau.
El 17 de juny, el partit polític FARC (Força Alternativa Revolucionaria del Comú) va emetre un comunicat arran de l’assassinat de dos dels seus militants en les hores prèvies. Denunciaven el que consideren un dessagnament del seu moviment. “Els dos nous crims contra militants del nostre partit se sumen a la llarga llista d’impunitat i incompliments dels compromisos adquirits en l’Acord Final”, sentencia el comunicat firmat per Rodrigo Londoño, més conegut com a Timochenko, actual president del partit sorgit de l’extinta guerrilla.
L’últim a sumar-se a la llista de persones assassinades és el jove excombatent Anderson Pérez. Estava convençut de la necessitat de treballar en la implementació del procés de pau i formava part de l’agència de notícies Nueva Colòmbia per la reincorporació dels seus companys a la vida civil
L’últim a sumar-se a la llista de persones assassinades és el jove excombatent Anderson Pérez. Als seus 25 anys, havia canviat les armes per la comunicació. Estava convençut de la necessitat de treballar en la implementació del procés de pau i formava part de l’agència de notícies Nueva Colòmbia des de la que acompanyava la reincorporació dels seus companys a la vida civil. A més, militava a diferents organitzacions polítiques, socials, juvenils i sindicals. Per últim, com molts altres exguerrillers havien pogut fer amb la firma dels Acords, Anderson Pérez havia estat pare d’una nena nascuda tan sols un mes abans del seu assassinat.
La violència contra els militants de FARC també ha afectat les seves famílies. Segons dades del mateix partit, 34 familiars d’exguerrillers han estat assassinats en aquest període. El passat mes d’abril, un atemptat dirigit contra una parella que formava part de la comunitat de l’ETCR Simón Trinidad, es va cobrar la vida del seu nadó de tan sols set mesos. Els ETCR, Espais Territorials de Capacitació i Reincorporació, són les comunitats sorgides després de la firma dels Acords, on els excombatents fan el trànsit a la vida civil. La inseguretat que pateixen representa una amenaça al seu procés de reincorporació.
En una part molt important dels casos, els autors de les morts no arriben a ser identificats. Quan els fets han estat investigats, majoritàriament l’autoria ha recaigut sobre bandes criminals sorgides arran de la desmobilització de grups paramilitars i a grups armats, entre els que existeixen fortes disputes per obtenir el control territorial. Tot i això, el mateix mes de març es va produir una nova execució que apuntaria a un autor que fins al moment no havia pogut ser tan clarament identificat amb aquesta sèrie de crims.
La violència contra els militants de FARC també ha afectat les seves famílies. Segons dades del mateix partit, 34 familiars d’exguerrillers han estat assassinats. El mes d’abril, un atemptat dirigit contra una parella de la comunitat de l’ETCR Simón Trinidad es va cobrar la vida del seu nadó
Dilmar Torres fou un excombatent assassinat tan sols uns dies més tard de la mort del nadó Samuel David. Les circumstàncies d’aquest cas van suposar un cop molt dur en la confiança dels exguerrillers acollits al procés de pau. Els autors de la mort de Torres van ser clarament reconeguts com a membres de l’exèrcit colombià. Veïns de la zona on van succeir els fets van enxampar un grup de soldats en el moment exacte que tractaven de desfer-se del cos sense vida de l’exguerriller. Tot i que en la primera versió oficial es va parlar dels fets com un accident, posteriorment membres del mateix exèrcit van disculpar-se davant de l’opinió pública, reconeixent que es tractava d’una execució.
El cas de Dilmar Torres va ser un dels que s’exposava en un reportatge del mes de maig a New York Times, on es revelava la implementació d’una política dins l’exèrcit colombià similar a la de l’època dels “falsos positius”. És el nom amb què es coneixen les execucions extrajudicials en les quals va estar involucrat l’exèrcit i que van comportar l’assassinat sistemàtic de més de dos mil civils, fent-los passar per guerrillers, durant el Govern d’Álvaro Uribe. El reportatge del NY Times explicava la introducció d’una directiva dins l’exèrcit encaminada a “millorar els seus ‘resultats’”, que estava generant un nou patró d’assassinats sospitosos i encobriments. Gràcies a la investigació, la directiva va ser revocada, però el periodista que la va realitzar, Nicholas Casey, va haver d’abandonar el país per motius de seguretat.
Per últim, un altre dels homicidis que ha impactat especialment durant els darrers mesos és el de Wilson Saavedra. En aquesta ocasió, es tracta de la primera vegada que s’atempta contra un excomandant de la guerrilla. Saavedra liderava una cooperativa conformada per excombatents. Com a militat que va tenir un càrrec de comandament durant la guerra, actualment era un dels referents en els processos de transició a la vida civil. Per tant, un atemptat contra una persona d’aquestes característiques, suposava un cop en el mateix procés de reincorporació en el que es troben immersos els excombatents de la guerrilla.
Al llarg dels últims mesos, els experts de la Missió de Verificació de l’ONU a Colòmbia han instat el Govern a investigar degudament l’autoria dels assassinats així com a implementar les mesures necessàries perquè no es continuïn repetint
Pel que fa a les xifres, existeixen diverses fonts que tot i no coincidir amb un número exacte, sí que donen unes dades molt similars. El Govern colombià estima que des de la firma dels Acords fins a l’abril d’enguany, 129 excombatents han estat assassinats. La Fundació Indepaz va presentar el mes de maig, conjuntament amb el moviment Marcha Patriotica, un informe on eleva la xifra a 135. Indepaz considera que existeix una sistematicitat en la violència contra els exguerrillers, igual que contra els líders socials, que en el seu cas xifra en 702 assassinats durant el mateix període.
Davant d’aquests fets, hi ha un sector del país que encara manté molt viva la memòria del genocidi contra membres de la Unión Patriòtica. El partit va sorgir després d’un alto el foc acordat entre el govern i les FARC el 1984. Molts guerrillers es van sumar a formar part del projecte, que buscava la transformació de Colòmbia per una via política i pacífica. La UP va obtenir molt bons resultats a les eleccions del 1986, fet que malauradament va desencadenar l’assassinat, desaparició i tortura d’aproximadament 5.000 dels seus militants a mans dels paramilitars i l’exèrcit.
La Missió de Verificació de l’ONU a Colòmbia, encarregada de fer el seguiment de la implementació dels Acords de Pau, ha expressat en reiterades ocasions la preocupació per aquesta situació. Al llarg dels últims mesos els experts que la conformen han instat el Govern colombià a investigar degudament l’autoria dels assassinats així com a implementar les mesures necessàries perquè no es continuïn repetint. En cas de no ser així, consideren que s’estaria perjudicant greument la confiança dels excombatents, fet que posa en perill la continuïtat del mateix procés de pau.
Al llarg de les darreres setmanes, nombrosos actors polítics i socials s’han sumat a exigir al President Iván Duque la implementació de les mesures necessàries per posar fi als atacs contra la militància de FARC. La major part dels 8.000 excombatents que van deixar les armes, assumint la defensa d’aquest projecte polític per vies pacífiques, mantenen el seu compromís malgrat els reiteratius incompliments i atacs al procés de pau de l’actual Govern. Garantir la vida d’aquestes persones és un dels grans reptes que afronta Colòmbia a fi de continuar en la construcció de la pau que tant anhelen les seves classes populars i camperoles.
