Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Euclides André Mance, filòsof i teòric de l'economia solidària

"L'economia solidària ha de desenvolupar una estratègia global per afrontar el totalitarisme capitalista"

/ Arxiu

Euclides André Mance (Brasil, 1963) és filòsof i un dels principals teòrics de l’economia solidària internacional. El 1999 publicà el llibre pioner La Revolució de les xarxes, i recentment ha vist la llum el seu darrer treball: O Golpe. BRICS, dólar e petróleo, sobre Brasil i el suport geoestratègic del capitalisme global a Bolsonaro. Parlem amb ell d’una idea central en la seva proposta socioeconòmica, els circuits econòmics solidaris: la reorganització dels fluxos econòmics per crear modes de producció, consum, distribució, intercanvi, inversió i desenvolupament tecnològic que puguin transcendir el sistema econòmic capitalista.


Has participat en la trobada preparatòria del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, que se celebrarà el 2020 a Barcelona. Quins objectius han de perseguir aquest tipus de trobades?

El més important és que sorgeixin accions econòmiques concretes, integrant permanentment als actors econòmics solidaris. Fer fòrums per dialogar sobre diferents visions d’economia és important. Però si això no resulta en accions compartides d’alliberament econòmic concret, en processos de consum, intercanvi, producció, inversió i desenvolupament tecnològic conjunt, integrats en circuits econòmics solidaris, els fluxos econòmics d’aquests actors seguiran, en gran manera, integrats als circuits del capital.

“Si reconeixem que el capital és un procés i analitzem la producció, circulació i inversió de valors inherents a la reproducció ampliada del capital en els seus circuits econòmics, veurem quan això succeeix”

Com pot ser que empreses solidàries, autogestionades, reprodueixin el capitalisme? Si reconeixem que el capital és un procés i analitzem la producció, circulació i inversió de valors inherents a la reproducció ampliada del capital en els seus circuits econòmics, veurem quan això succeeix. Primer cas: empreses autogestionades del sector productiu que venen els productes a empreses capitalistes del sector comercial, que es lucren amb la revenda al consumidor final. Aquí, la plusvàlua produïda en les empreses solidàries esdevé benefici per empreses capitalistes comercials i financeres, que participen de la comercialització, anticipació de valors i facilitació de pagaments. Com que el capital mercantil (comercial i financer) és improductiu, és a dir, no produeix valor, el valor que acumula amb la revenda d’aquests productes és produït pel treball autogestionat a l’empresa solidària. Segon cas: empreses autogestionades del sector productiu que venen, a baix preu, components a empreses capitalistes del sector de producció, possibilitant a aquestes d’apropiar-se d’un plusvalor generat pel treball autogestionat. Al final, aquell plusvalor, sumat al plusvalor generat pel treball en l’empresa capitalista, continguts en el producte final, és convertit en benefici amb la venda del producte final al consumidor, que serà apropiat pel capital productiu, comercial i financer. I tercer cas, pitjor encara que els anteriors: empreses solidàries contractades, sota estratègies d’externalització d’etapes de producció o de circulació, per empreses capitalistes que amplien els seus beneficis reduint costos, gràcies a l’autoexplotació dels treballadors autogestionats en les seves empreses solidàries.

Així que espero que el FSMET 2020 contribueixi a l’organització de circuits econòmics solidaris, integrats en xarxes locals i globals d’economia solidària, construint modes postcapitalistes de produir, intercanviar, invertir i consumir, de manera solidària i autogestionada, perquè aquestes economies transformadores puguin realment superar el sistema econòmic capitalista.


Estem immersos en una economia globalitzada, amb hegemonia dels mercats financers i del capitalisme de plataforma. Com impacta la nova economia en les societats humanes i els ecosistemes naturals?

El procés de reproducció ampliada del capital suposa tres passatges: producció, circulació i inversió del valor. Si el valor excedent, generat en el procés de producció i que circula en el sistema d’intercanvi, no és distribuït pel consum i per nova inversió, sinó que és acumulat pel capital financer, l’economia no creix. Actualment hi ha un gran endeutament: part important dels ingressos de famílies i empreses i de la recaptació de l’Estat es destina a pagar interessos a bancs. Països com els Estats Units d’Amèrica (EUA) expandeixen el volum del deute global, que l’any passat augmentà en 3,3 bilions de dòlars arribant a 243 bilions, tres vegades la producció de la riquesa mundial. Si el dòlar fos abandonat com a divisa global en favor d’altres monedes, els EUA no tindrien com finançar el seu deute i la seva economia entraria en col·lapse. L’escenari global és doncs molt preocupant. La crisi ja ha deflagrat en accions geopolítiques, cops d’estat, bloquejos econòmics i guerres pel control d’àrees productores de petroli.

“Sense una acció coordinada de les nacions per impedir que el capital financer segueixi acumulant els valors que podrien reactivar l’economia global, creixerà la pobresa en massa, la inestabilitat geopolítica, la propagació d’ideologies de dreta, els disturbis socials i finalment les guerres”

Per tant, sense una acció coordinada de les nacions per impedir que el capital financer segueixi acumulant els valors que podrien reactivar l’economia global, creixerà la pobresa en massa, la inestabilitat geopolítica, la propagació d’ideologies de dreta, els disturbis socials i finalment les guerres, ampliant els beneficis de les cadenes capitalistes de producció i destrucció, comandades pel complex militar-industrial dels països exportadors d’armament. L’obsolescència programada, la destrucció d’ecosistemes i l’extermini d’espècies és l’altra cara de la lògica d’acumulació privada de beneficis: tot es converteix en capital –natural, social, humà o intel·lectual– a ser consumit i destruït pel benefici acumulat pel capital financer.

En l’actual crisi, a més, es multipliquen plataformes electròniques que faciliten l’obtenció d’ingressos amb activitats sota demanda: transport de passatgers, lloguer d’immobles per dies, distribució de continguts en línia amb difusió de publicitat… Enfront de la difícil situació econòmica de les majories, aquestes plataformes ofereixen a milions de persones, precàriament, obtenir ingressos a canvi d’una major subordinació del treball i del consum al capital, en una nova explotació i dominació financera. És cada vegada major l’ús de les plataformes digitals i la intel·ligència artificial en el procés de reproducció ampliada del capital. No obstant això, existeixen esquerdes sistèmiques en aquesta etapa del capitalisme, que poden ser explorades per la construcció de societats postcapitalistes a partir de l’organització de circuits econòmics solidaris.


Pot fer front l’economia solidària al capitalisme de dades?

Hi ha un fort desenvolupament de pràctiques tecnològiques d’economia solidària. Això no obstant, les empreses capitalistes, sempre atentes a les innovacions de l’economia solidària, despleguen aquestes innovacions en una altra perspectiva, creant plataformes privatives de sharing economy de la mà del capital financer. Aquí el debat central és com reforcem forces productives i mitjans d’intercanvi per l’alliberament econòmic de les treballadores i les seves comunitats. I, per altra, com resistim políticament l’onada d’ultraliberalisme totalitari, impulsada pels multimilionaris del capitalisme de vigilància, que donen capital a fundacions conservadores i subvencionen joves en tots els continents per organitzar partits i desplegar accions en xarxes socials i al carrer. Què persegueixen? L’enderroc de governs democràticopopulars i socialistes, empresonar líders populars i privatitzar el patrimoni públic per afavorir les corporacions i el capital financer!
Si l’economia solidària no desplega una estratègia global per fer front al totalitarisme capitalista, podrà ser destrossada per la crisi o exercir, amb les seves accions autogestionades, un rol subordinat en la reproducció ampliada del capital. Calen nous modes de producció i intercanvi, noves formacions socials, que connectin els fluxos materials, de poder i de coneixement. Calen sistemes econòmics solidaris a escala global, que reforcin accions polítiques i socials d’enfrontament del capital.

 

Com es generen aquests circuits? Com operen les cadenes productives solidàries?

A La Revolució de les Xarxes vaig apuntar una perspectiva estratègica d’alliberament econòmic: la reorganització de fluxos en xarxes d’economia solidària, capaces de créixer connectant consum, intercanvi, producció, inversió i desenvolupament tecnològic, amb els excedents generats en la seva reproducció ampliada en processos cooperatius i solidaris. Malgrat això, la interpretació hegemònica se centrà a reunir actors per conformar xarxes, però no es connectaren els fluxos econòmics. Així, arribem a la paradoxa que en diferents indrets es parla de xarxes d’economia solidària, però si preguntem quin ha estat el volum de valors econòmics generats o invertits en conjunt per crear noves iniciatives de producció o circulació econòmica, diuen que mai han fet una inversió d’aquest tipus. I si se’ls pregunta quins són els fluxos materials de compres i vendes en relació al mercat capitalista i amb la mateixa xarxa, en volums i valors, no saben què dir. Diuen que són una xarxa d’economia solidària, quan veritablement estan enxarxats en els circuits econòmics del capital.

“En la mesura que les integracions ocorren i neixen noves iniciatives amb inversions del fons comú, que atenen les necessitats de consum final i productives dels circuits, les cadenes productives es reorganitzen de forma solidària i ecològica”

Nosaltres coordinem un Programa d’Incubació de Circuits Econòmics Solidaris per organitzar circuits econòmics d’aquest tipus. Es parteix dels fluxos econòmics que entrellacen la realitat del territori i la comunitat o de l’organització d’actors econòmics que desitgen crear el circuit. Es fa un diagnòstic de consum, intercanvi i producció de les modalitats d’obtenció i dels fluxos de valors. S’organitzen plans generals de consum i d’oferta. S’organitzen catàlegs de compravenda amb diners, catàlegs de troc amb signes de valor creats per la comunitat i catàlegs de donacions, on es dóna i es rep el que es necessita sense necessitat de diners o signes no-monetaris de valor. Es projecta l’atenció sota demanda d’aquestes necessitats de consum final i productiu i les instal·lacions i valor circulant necessaris per operar. D’acord amb un marge acordat, es dimensionen els excedents monetaris que poden ser canalitzats a un fons. El circuit usa una plataforma electrònica i una app, que registra els blockchains de les transaccions i permet integrar en xarxa els fluxos econòmics. En la mesura que les integracions ocorren i neixen noves iniciatives amb inversions del fons comú, que atenen les necessitats de consum final i productives dels circuits, les cadenes productives es reorganitzen de forma solidària i ecològica.

A Brasil existeixen cadenes productives solidàries en agroecologia, apicultura o el tèxtil. També processos locals de consum que integren fluxos i creen fons comuns per desenvolupar accions d’alliberament econòmic.


Quina relació té l’actual contrarevolució política a Brasil amb l’hegemonia econòmica del neoliberalisme?

La contrarevolució política a Brasil i d’altres països d’Amèrica Llatina és molt greu. La font principal està als EUA, origen dels motius i estratègies adoptades als cops d’estat recents a Veneçuela, Haití, Hondures, Paraguai i Brasil. Necessiten contenir el creixement dels BRICS, acaparar les reserves de petroli del Brasil i Veneçuela, destrossar la Unasur i impedir el Sucre com sistema de transaccions que posa fi al dòlar per intercanvis internacionals entre països de l’ALBA.

Brasil viu dies d’obscurantisme, de violència verbal i física per part dels seguidors de Bolsonaro contra defensores de drets humans o d’altres visions del món. El discurs d’odi de les forces colpistes contra el Partido dos Trabalhadores, amb milions de missatges i fake news disparades via Whatsapp, Facebook o Twitter, s’ha disseminat contra mestres, intel·lectuals, lideresses de moviments socials, indígenes o negres. Algunes persones s’han hagut d’exiliar per les amenaces de mort. El Poder Judicial ha violat la constitució i el codi penal per assegurar el cop de l’impeachment i la condemna i presó de Lula. Com pot el president celebrar el cop militar al Brasil de 1964, enaltir a Pinochet o Stroessner, perdonar l’holocaust contra el poble jueu? Com poden els militars matar amb 80 trets al músic Evaldo dos Santos, que viatjava amb la seva família? És Brasil sota un cop d’estat. La violència té causes estructurals, que es poden explicar analitzant els fluxos materials, de poder i de coneixement i sabent qui es beneficia d’aquests fluxos econòmics. Enfront de l’adversitat que vivim, l’economia solidària al Brasil resisteix.