Més d’una quarantena de detencions, 67 militants encausades, 26 causes judicials obertes i 600 identificacions. És el balanç repressiu que ha patit l’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran els últims tres anys. Vora una setantena de militants ho han denunciat des de la plaça del Rei de Barcelona, on han estripat la sentència contra vuit persones de l’organització, condemnades a pagar 24.000 euros per desordres públics i danys. És el darrer cas judicial que afecta Arran -conegut sota el nom de “Controlades”-, es va jutjar el mes de maig i se’n va dictar sentència el 7 d’agost. Els fets es remunten a la jornada reivindicativa del Primer de Maig del 2016 a Barcelona i el sumari se centra en les pintades fetes a botigues de grans empreses del tèxtil, així com trencadisses als vidres de la seu central de Movistar. La identificació de les persones condemnades però no es va fer mitjançant el DNI o cap altre document oficial quan es van produir els fets, sinó que els Mossos d’Esquadra van relacionar imatges i fotografies de les seves cares amb els seus noms i cognoms a posteriori, malgrat que la majoria no tenen antecedents i, per tant, no haurien de ser a cap fitxer policial.
L’organització ha denunciat l’existència de fitxers policials i haver detectat “seguiments per part dels cossos policials a militants”, “punxades de telèfons i trucades intimidatòries”, “peticions de col·laboracions” amb la policia, així com “pràctiques il·legals i vexatòries”
Precisament, a més de fer el balanç quantitatiu, Arran, en relació amb el darrer cas repressiu, ha denunciat l’existència de fitxers policials del Departament d’Interior. També asseguren haver detectat “seguiments per part dels cossos policials a militants”, “punxades de telèfons i trucades intimidatòries”, “peticions de col·laboracions” amb la policia, així com “pràctiques il·legals i vexatòries” i han posat com a exemple l’agressió de quatre agents de la Policia Nacional espanyola a un militant a la Prefectura de la Via Laietana el novembre del 2017.
La repressió, asseguren, “s’ha intensificat els darrers ters anys de mobilitzacions en clau independentista i desobedient”. Ara fa poc més d’un mes, el 31 de juliol, els Mossos d’Esquadra va detenir sis persones vinculades amb l’independentisme, acusades de nou delictes diferents i relacionades pel cos policials a una organització denominada Moviment d’Accions Combatives i Antifeixistes (M.A.C.A.). Algunes són militants d’Arran. Els fets pels quals van ser detingudes haurien tingut lloc en dies diversos: la protesta contra el Consell de Ministres espanyol que tingué lloc a Barcelona el 21 de desembre del 2018, la manifestació a Sarrià per denunciar la celebració d’un acte de VOX el 12 de gener, la manifestació a Gramenet per denunciar un acte de Frente Nacional Identitario el 26 de gener, la concentració contra el míting de Vox el 30 de març i la manifestació del 1r de maig a Sants. A més de les detencions, els Mossos també van citar a declarar tres persones com investigades.
Arran ha lamentat que ERC i JxCat, que tenen preses polítiques, els “reprimeixin” i han demanat la dimissió i destitució del Conseller d’Interior Miquel Buch. L’organització, matisant que “el cos funciona sota tot un model policial que mai no permetrà el dret a protesta i manifestació”, ha reivindicat més “mesures pal·liatives”: l’obertura d’expedients i l’expulsió d’agents, canvi de comissaris i la dissolució de la BRIMO i l’ARRO. La roda de premsa ha comptat amb el diputat de la CUP Carles Riera, el regidor de Capgirem Vic, Joan Coma i Roura, i l’exdiputada Eulàlia Reguant.
