El somni megalòman de l’empresari Jesús Ger no té fronteres. Qui va arribar a pugnar pel complex Eurovegas, mentre guanyava hectàrea rere hectàrea a la comarca de la Plana Alta, expandia els seus negocis molt més lluny. Des de 2006, va desenvolupar projectes de construcció, promoció i comercialització d’habitatges, hotels, centres comercials, balnearis, botigues i restaurants al Marroc, l’Equador, Jordània, Hongria, Croàcia, Turquia, Polònia o la Xina.
Moltes de les filials protagonistes, però, es troben ara en liquidació arran de la fallida –el 2014– de l’empresa constructora i promotora d’apartaments Comercializadora Mediterránea de Viviendas (Comervi). Fins aleshores, entre l’ampli entramat empresarial, Ger tenia també una sicav, que va acabar en mans del Banco Santander. Amb una tributació de tan sols l’1%, l’instrument d’inversió va permetre a Ger engreixar el seu patrimoni personal a bon ritme: quan encara duia el nom del grup Marina d’Or, el 2010, la societat d’inversió de capital variable va augmentar un 142% el seu valor patrimonial, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Una sicav amb una tributació de tan sols l’1% va permetre a Ger engreixar el seu patrimoni personal, amb un increment del 142%
Tot i que Jesús Ger intentava guanyar temps amb les empreses creditores, mantenint l’esperança d’una recuperació econòmica, finalment no li va quedar més remei que entregar actius al Banc de Sabadell i a la Sareb. Comervi va passar de multiplicar exponencialment els seus beneficis –abans de l’esclat de la bombolla immobiliària– a esdevenir la gran morosa del País Valencià. Amb dades sobre la taula de l’Agència Tributària, acumulava un deute amb el fisc de 46,37 milions d’euros.
Però els problemes amb Hisenda no acaben aquí. El 2016, quan Comervi i la filial Platja Amplàries van dipositar els comptes al Registre Mercantil, es va descobrir que, dos anys abans, Jesús Ger havia traspassat actius immobiliaris del complex Marina d’Or a dues societats misterioses de Luxemburg: Ecol Investments i Trans Investments. Darrere hi havia un advocat que liderava el bufet Cabnet d’Avocat Falts & Felgen, expert en la creació d’estructures societàries en paradisos fiscals vinculades als Papers de Panamà. La Sareb ho va denunciar i Ger va defensar-se davant l’escàndol esgrimint que l’empresa Platja Amplàries, que havia dut a terme el traspàs, estava controlada pel creditor Banco Popular a través d’Aliseda, tot i que en realitat només tenia un 25% de l’accionariat.
L’amo de Marina d’Or va traspassar actius immobiliaris a dues societats misterioses de Luxemburg: Ecol Investments i Trans Investments
De fet, l’entitat bancària apareix al cas Nummaria, amb epicentre en un bufet de Madrid que facilitava el frau fiscal a diverses empreses. Segons apuntava un informe d’Hisenda, el Banco Popular, a través d’una xarxa d’empreses instrumentals registrades a Luxemburg, va poder ocultar la seva situació comptable, afectada per haver estat el principal finançador dels projectes de l’empresari.
Però després de la tempesta, sempre arriba la calma. L’abril passat, la immobiliària de Marina d’Or va aconseguir sortir del concurs de creditors després d’arribar a un acord, que inclou una quitança del 65% o l’opció de convertir el deute en accions. A més, la Sareb i l’Agència Tributària es van avenir a ajornar els pagaments pendents.
