Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La crisi econòmica esperona dures mesures d'austeritat a l'Argentina

En els últims mesos, la situació econòmica no ha deixat de complicar-se i s'espera que l'economia del país s'empobrirà un 2,4% en acabar l'any. Les retallades del govern Macri han motivat noves mobilitzacions arreu del territori, com ja va passar durant la crisi del 2001

/ Arxiu

Al mateix temps que el preu del dòlar es dispara a les cases de canvi de l’Argentina, pràcticament no queda ni un rajolí d’esperança en què la situació econòmica millori a curt termini. Els darrers cinc mesos la conjuntura no ha parat de complicar-se i va arribar al seu pitjor moment el passat dijous 30 d’agost, quan en un sol dia de l’enèsima crisi, el peso va perdre el 16% del seu valor enfront de la moneda estatunidenca.

Algunes xifres il·lustren la magnitud de les conseqüències: si a l’inici de l’any la inflació del 2018 s’estimava que seria d’una xifra tan alta com el 18%, ara ningú s’atreveix a plantejar que es pot tancar l’any per sota del 40. Tot això tenint en compte que només està previst que els salaris augmentin un 15%, en un context on almenys un terç de la població no pot arribar a cobrir les despeses bàsiques. L’economia, que havia de créixer un 3,5%, s’empobrirà en 2,4 punts.

Si a l’inici de l’any la inflació s’estimava que seria d’una xifra tan alta com el 18%, ara ningú s’atreveix a plantejar que es pot tancar l’any per sota del 40

L’Argentina té un dèficit fiscal negatiu. És a dir, gasta més del que ingressa i depèn dels préstecs internacionals. El mercat, però, no confia en la capacitat de pagament del país, que esgrimeix un dèbil model i una moneda volàtil que fan que, donat el cas que pugin els tipus d’interès dels Estats Units, els inversors corrin a vendre els seus estalvis en moneda nacional i corrin cap al dòlar.

 

Més retallades i més austeritat

El gradualisme ja no sembla una opció a estudiar pel govern i Macri ha optat per un pla de xoc que permeti portar el dèficit a zero aquest 2019, un any abans del que estava previst. Per aconseguir-ho ha incomplert la promesa electoral de no apujar els impostos sobre les exportacions, que bàsicament afectaran l’agricultura. A partir d’ara, la retenció pujarà un 12% per a les exportacions de matèries primeres, industrials i de serveis. A més, els argentins pagaran de la seva butxaca l’eliminació dels subsidis sobre el transport i l’electricitat (que representen una retallada del 0,5% del PIB) i les inversions públiques es reduiran a la meitat, fins al 0,7% del PIB. Les províncies també perdran les seves ajudes, i hauran de trobar la manera de fer front a l’augment de costos.

L’Argentina entra a formar part d’un reduït grup de 5 països del món (juntament amb Uganda, Mali, Etiòpia i Haití) que no tenen Ministeri de Salut

La mesura que acaba de donar forma a l’ajust és la decisió del govern d’escurçar de 18 a 10 els ministeris que conformen el gabinet nacional. D’aquesta manera els ministeris de Salut, Treball, Agroindústria, Energia, Cultura, Turisme, Modernització i Ciència i Tecnologia han passat a ser Secretaries d’Estat. L’Argentina entra així a formar part d’un reduït grup de 5 països del món (juntament amb Uganda, Mali, Etiòpia i Haití) que no tenen Ministeri de Salut, alhora que rememora etapes fosques: les úniques vegades abans que la institució es va suprimir va ser durant les dictadures d’Aramburu i Onganía.

Els experts coincideixen en el fet que aquesta mesura és més simbòlica que efectiva, tot i que amb ella Macri pretén assolir l’estalvi de 9.000 milions de dòlars. En qualsevol cas, els secretaris tindran més dificultats per fer arribar les necessitats de les seves àrees fins al centre de la presa de decisions. La degradació d’aquests ministeris deixa clares quines són les prioritats del president.

 

Un pas més en la relació amb l’FMI

Les mesures es van prendre amb celeritat per permetre que el ministre d’Economia, Nicolás Dujovne, viatgés rumb a Washington per a negociar un nou avançament de diners dels 50.000 milions de dòlars del rescat que el Fons Monetari Internacional (FMI) va concedir el mes de juny per mirar de contenir la voracitat dels mercats. Dujovne s’hi troba allà ara mateix i espera tornar amb una xifra que pugui fer recuperar la confiança dels inversors, tot i que aquesta fórmula no sempre s’ha demostrat exitosa.

Els problemes no s’aturen aquí. Si el pacte amb el Fons Monetari Internacional ja aixecava un gran rebuig social (on el 75% de la població el valora com a negatiu), ara el president i diversos membres del seu govern l’hauran de defensar també als jutjats. El passat dimarts 4 de setembre, el fiscal Jorge di Lello va imputar Macri i tres dels seus companys més propers –el cap del Gabinet de Ministres, Marcos Peña; el mateix Dujovne i el president del Banc Central, Luís Caputo–, per abús d’autoritat i violació del deure de funcionari públic perquè no havia consultat al Congrés sobre l’acord.

 

Mal moment per als drets fonamentals

El mateix dia que el president es va adreçar als ciutadans per exposar-los les seves decisions, un nen de 13 anys va ser assassinat per una bala perduda mentre la policia intentava reprimir el saqueig d’un supermercat de la localitat de Sáenz Peña, a la província de Chaco. La versió oficial diu que el jove no participava de les protestes i que la bala pertany a una arma no reglamentària, però encara es desconeix si l’autor del tret va ser un policia o un civil.

Malgrat que el govern insisteix a tractar els saquejos a supermercats que s’han donat en la darrera setmana a diversos llocs, entre els quals les províncies de Chubut, Mendoza i la ciutat de Mar de Plata com a “fets delictius aïllats”, les dades diuen que com a mínim un terç de la població se situa sota el llindar de la pobresa i no pot cobrir les necessitats bàsiques. A més, com a conseqüència de la devaluació, només en una setmana els preus dels aliments han pujat entre un 10 i un 30%, segons informava el president de la Cambra Argentina de Distribuïdors i Autoserveis Majoristes, Alberto Guida.

Amnistia Internacional va presentar ahir dijous 6 de setembre un informe davant les Nacions Unides on denunciava la vulneració de drets bàsics com el treball, l’educació i la salut, entre altres problemes socials i econòmics que viu l’Argentina arran de les últimes mesures preses per Macri. Els dies 26 i 27 de setembre es reunirà a Ginebra el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU per estudiar la situació al país.