Les preguntes que neixen de la consciència són les que més incomoden, perquè una consciència desperta revertirà en acció –o si més no en remordiment. Tot plegat, doncs, potser comença amb la pregunta “què faria jo si no tingués por?”. La guerra ens pot ser indiferent? El dubte planeja a Els fusells de la senyora Carrar, de Bertolt Brecht, ambientada a la Màlaga de la resistència republicana durant la Guerra Civil, on una mare vol mantenir la neutralitat d’acció desesperada per salvar la vida dels seus fills.
L’espai La Quartera i la companyia Al Galliner l’han presentat aquest octubre al Casal Can Capablanca de Sabadell –dirigida per Albert Gonzàlez i amb banda sonora de Carles Belda i Anna Farriol, que desperta ràbia, força i esperança.
Seria una bona notícia per aquest país veure aviat aquesta obra en un altre teatre, de necessitat emergent i de rabiosa actualitat en uns dies en què hem naturalitzat presó i exili. Per tant, indiferència i neutralitat no són una opció. Com diu David Fernández a l’epíleg, “cap silenci ens salvarà: o t’hi poses o t’hi posen”. Contra els silencis, que volin les paraules i la cultura revolucionària. Per això ens cal Brecht, més que mai.
