Hola, negre de Vox, saps que et diuen així, no? Realment ser el negre català de Vox és una nosa, ningú no sap el teu nom. Jo el vaig descobrir quan vaig posar a Google “negre de Vox”. Allà apareixies tu i un altre home de Camerun. Llavors vaig pensar, “dos negres de Vox, quina bogeria!”. Però tu ets diputat i l’altre, el de Camerun, és militant. Sé que et molesta i estàs fart que et diguin així. Però sento recordar-te que ets negre i vius en un país racista, un racisme que la teva formació perpetua i defensa.
Aquesta carta va dirigida a tu, Ignacio Garriga Vaz de Concicao, que ets diputat. T’escric perquè vull compartir amb tu la meva preocupació per l’auge del teu partit. La vostra existència em produeix fàstic. Em vaig sentir de dol dilluns, el cos i la vida són una mica més pesades pensant que estareu a l’hemicicle sembrant odi. Entenc que tu estaràs en una altra ona, ple de felicitat per la teva quota de poder. Tu en el naixement del populisme més ferotge alimentat a força de mentides, i jo, en certa manera, vivint la mort de la política.
Afirmes que l’única vegada que vas sentir racisme te’l va provocar una sud-americana. També et queixes de què l’extrema esquerra i l’independentisme et deien “negre català de Vox”, al·legant que això sí que és racisme de veritat. És que penses que els teus companys de partit no et diuen negre? Intueixo que quan t’esmenten diran senzillament “el negre”. És així germà. Et dic germà perquè en el fons veig com t’instrumentalitzen i em fa pena. Això no vol dir que senti pena per tu, sinó perquè els colors que defenses pretenen dificultar la vida a milers de persones que no són com considereu que han de ser; perquè no són “els de casa”, els espanyols. En realitat, només puc sentir vergonya i temor davant el pensament reaccionari que representeu.
Suposo que no deus haver oblidat la història de Guinea Equatorial, el país de la teva mare, el dels teus avis. Tampoc hauràs oblidat la colonització brutal dels belgues a la república Democràtica del Congo. El teu cos està travessat pel patiment de la colonització
T’observo i em pregunto per què defenses l’espanyolitat. I em ressona al cap “ser espanyol”, “ser espanyol”. Jo no sé què és ser espanyol després d’estar més de trenta anys a Espanya. Els mateixos anys que tu tens. Digues-me, Ignacio, què significa ser espanyol per a tu? És a dir, què significa la defensa de l’espanyolitat en algú que té sang africana i catalana, amb familiars colonitzats pels espanyols? Suposo que no deus haver oblidat la història de Guinea Equatorial, el país de la teva mare, el dels teus avis. Tampoc hauràs oblidat la colonització brutal dels belgues a la república Democràtica del Congo. El teu cos està travessat pel patiment de la colonització. Ara tu, amb les teves polítiques d’assimilació, pretens fer exactament el mateix.
Suposo que això de la negritud no va amb tu. De fet, a la Wiquipèdia esborres el teu passat negre, només et refereixes a la teva família belga, encara que t’oblides que no pots esborrar la negritud del teu cos. Perquè ets negre, tant com jo. Ets un espanyol negre, un afroespanyol. M’agradaria regalar-te el llibre de Frantz Fanon Pell negra, màscares blanques i també The Black Jacobins de C.L.R. James. Si et sembla bé, puc enviar-ne alguns exemplars als teus companys de partit. Potser així deixin de parlar del “negre”, potser així comencin a entendre la complexitat del món i assumeixin la seva responsabilitat en el seu estat actual, en aquesta posició de superioritat imperial inacceptable, violenta i denigrant.
Em nego a abraçar la performativitat de l’espanyolitat o de qualsevol altre ball identitari relacionat amb un territori, un paper, una religió … Evidentment, aquesta llibertat que demano també te la concedeixo, així que pots fer el que vulguis amb la teva vida, només faltaria, fins i tot sent negre pots militar en un partit homòfob, misogin, racista, xenòfob …. Però tu, Ignacio, no consideres una gran incoherència ser un negre en Vox?
Em nego a abraçar la performativitat de l’espanyolitat o de qualsevol altre ball identitari relacionat amb un territori, un paper, una religió … Evidentment, aquesta llibertat que demano també te la concedeixo, així que pots fer el que vulguis amb la teva vida
Potser trobis aquestes línies violentes. Ho entenc. A mi també em sembleu uns violents repressors. A més, per més voltes que li doni, segueixo sense entendre per què milites a Vox. Tu, sense ser blanc, defenses una Espanya blanca sumida en valors tradicionals, plena de dones submises, sense persones LGBTI i amb esclaus estrangers. Un país que no té res a veure amb el que es viu als seus carrers, en les seves ciutats. No ens podeu esborrar, ni els nostres cossos ni la nostra forma de pensar. Tampoc ens fareu callar. Veneu la fal·làcia de l’humanisme catòlic i un imaginari irreal, defenseu els valors de la família. Quines famílies? Les espanyoles cisgenere heterosexuals? Perquè les altres han de ser castigades per la seva orientació sexual, condició forana, racial o religiosa. Això al meu entendre és xenofòbia.
Germà, no em cap al cap que estiguis representant a un partit que rebutjaria de la categoria d’espanyol a la teva família africana per ser estrangers i negres. Accepta-ho d’una vegada! Accepta el teu passat negre i tot el que això suposa. Em pregunto si els teus familiars estan orgullosos de tu. Fanon no ho estaria, jo tampoc. Som molts els que sentim vergonya per vosaltres, “els negres de Vox”.
Finalment, voldria dir-te que m’inquieta profundament el teu posicionament respecte a les migracions, perquè és aquí on resideix la teva utilitat dins de Vox. Ho saps, no? En matèria d’immigració els teus arguments responen a una imatgeria popular que no té en compte la complexitat del sistema-món i aposta per aixecar murs i instrumentalitzar les persones. Això és el que tu entens per humanisme?
No podeu aturar les migracions, la solució no es troba en l’aixecament de murs. Ja no procedeix pensar una Europa en aquests termes perquè fins i tot la seva demografia envellida juga en contra d’aquesta identitat nacional homogènia que tant protegeixes
Has afirmat que “el que hem de fer és lluitar per la dignitat dels qui volen creuar la frontera, i això no es fa en cap cas obrint-los les portes o traient les concertines, sinó treballant en l’origen”. No obstant això, no veig aquest impuls de la feina a l’origen dins del vostre programa electoral. Tampoc comparteixo les vostres idees en matèria migratòria, només sóc capaç de llegir un enfilall de polítiques repressores amb els estrangers. Les persones es mouen per raons econòmiques, demogràfiques, polítiques, mediambientals o conflictes bèl·lics, així que no entenc això de “treballar en l’origen”. Les teves declaracions estan plenes de supremacisme i retòrica feixista. Et recomano canviar de referents, germà. Mbuyi Kabunda Badi, fa temps que enuncia que “pensar en un Estat-nació homogeni i amb les fronteres tancades és anacrònic, ja que hem entrat en l’Era de les migracions”. No podeu aturar les migracions, la solució no es troba en l’aixecament de murs. Ja no és procedent pensar una Europa en aquests termes perquè fins i tot la seva demografia envellida juga en contra d’aquesta identitat nacional homogènia que tant protegeixes.
Finalment, Ignacio, et recordo que avui el teu cos negre és aquí perquè un dia el seu cos blanc hi va ser, a Guinea. Entén aquesta cruesa com la indignació en veure com enganyeu a la gent amb les vostres mentides i polítiques d’odi, sota el lema de “a por ellos”. Però el ressò dels vostres càntics està tornant, germà. Pots considerar aquesta carta com un exemple d’aquest retorn.