Les dones de Palestina són un dels exemples de resistència davant de les forces d’ocupació israelianes. Als diferents territoris palestins, són elles les que lluiten per fer front a les diverses opressions a les quals es veuen sotmeses. Per una banda, fan front a la violència de l’ocupació diària -bé per viure a prop d’un assentament, bé per haver de creuar diàriament punts de control abusius, o bé per la violència directa de les forces armades-. D’altra banda, s’enfronten al sistema cultural i patriarcal. Amb l’objectiu de lluitar contra aquestes dues opressions, les dones palestines formen part de diverses organitzacions. Una d’aquestes és Women’s Affairs Technical Committee (Comité Tècnic d’Assumptes de les Dones), de la qual l’activista feminista Layali Zahran en forma part com a cap de projectes. Zahran ha centrat la seua formació en la lluita pels drets de les dones palestines des d’aquesta organització, que vetlla per l’empoderament de les dones en una societat on totes les persones visquen en igualtat de condicions. La darrera setmana, Zahran va visitar la ciutat de València, una visita emmarcada en la trobada “Dones defensores: Cossos, territoris i resistències”, organitzada per l’ONG Aliança per la Solidaritat a la Universitat de València.
En què consisteix l’organització Women’s Affairs Technical Committee? Quina és la vostra funció?
El WATC és una coalició de dones, fundada el 1992 en Ramallah. Tot i que el nostre treball se centra en més d’una àrea, posem el focus en defensar els drets de les dones al territori de Palestina. Treballem perquè les dones puguen accedir a la política, perquè s’empoderen econòmicament i combatin la violència. Treballem a diferents nivells, des de la vida de les dones en les comunitats, fins als seus drets i la presa de decisions, així com en el foment del lideratge de dones i l’ensenyament de les eines necessàries per a poder dur endavant aquest lideratge.
Quins són els resultats d’aquest treball?
El treball està anant força bé. Hem realitzat un programa durant, aproximadament, tres anys, i fa poc hem graduat unes quinze joves. Treballem amb elles durant dos o tres anys, temps durant el qual duen a terme diferents formacions, que inclouen lideratge, participació política, drets de les dones… Veiem el canvi a les vides d’aquestes joves, com les afecta i com esdevenen defensores dels drets de les dones. També treballem en la franja de Gaza, i de vegades a Jerusalem, depenent de la situació.
Les dones palestines han d’afrontar dues opressions. Aquella que prové de l’ocupació i l’exèrcit israelià, i aquella que deriva del patriarcat i el sistema cultural. Què en penses?
És absolutament cert. Les dones estan obligades a enfrontar-se a més d’un nivell de violència. Primer és la violència de les forces d’ocupació israelianes. Les dones, així com els homes, estem lluitant contra l’ocupació de primera mà. Han de travessar check points diaris i són empresonades injustament. Tenim aproximadament 44 presoneres palestines dins de les presons d’Israel. I, a més a més, com a dones, també sofrim una segona violència, que prové de la societat i la comunitat que perpetua la cultura del patriarcat, la injustícia i totes aquestes violències. Així doncs, és completament cert que hi ha dues capes diferents de violència contra les dones.
També es parla d’una tercera opressió, causada pel punt de vista occidental, que perpetua uns estereotips. Com lluitem contra aquesta idea?
Les persones haurien d’intentar aprendre més. Pensar que totes les dones àrabs som d’una mateixa manera no és cert. Les dones àrabs tenen diferents feines i funcions a les seues vides, i com a palestines, en tenim més funcions que les tradicionals, com ara ser mare, treballadora de la llar… També tenim aquesta funció de resistència, perquè les dones palestines estan resistint. És cert que només un 20% de les dones han accedit a les institucions, però també hi ha altres funcions, tot i que no necessàriament estan remunerades. Nosaltres, per exemple, intentem compartir el treball de moltes dones a través de curtmetratges, narracions d’èxit…, i després, compartir aquestes històries amb altres persones al voltant del món. Però, pense que si algú està realment interessat, aniran més enllà d’aquest clixé i intentaran cercar més sobre les dones palestines.
I com es lluita des de dins de la societat? Com us enfronteu als obstacles que intenten relegar la dona culturalment, socialment, econòmicament? Com es lluita des d’organitzacions com Women’s Affairs Technical Committee?
Treballem per conscienciar a les dones. Intentem compartir amb elles la importància dels drets de les dones i la lluita contra la violència de gènere en diferents comunitats, universitats i escoles. Volem canviar aquesta cultura, volem que la gent sàpiga què comporta ser una dona en aquest context, i quins són els drets de les dones. Volem que les dones sàpiguen que no és incorrecte parlar dels nostres drets i ser feministes. Volem donar a conéixer que, com a organització feminista, no volem arruïnar les vides de les famílies, tots aquests tòpics que hi ha… Per això, una de les nostres estratègies principals és parlar-ne. Açò és important, si volem començar a canviar lleis. I sí, tenim grans problemes amb la llei a Palestina. Aquesta és discriminatòria i poc comprensiva. Així doncs, estem intentant canviar la llei, especialment el Codi Penal. Per exemple, estem intentant canviar la llei de la Família, ja que la violència que passa dins la família no és reconeguda per llei com a violència. Si un home pega, viola, la seua dona; si un pare maltracta la seua filla, no s’identifica com a violència. Estem intentant canviar això. Fora de la llar familiar, sí que es considera violència, però no hi ha perspectiva de gènere, sinó que és considerat com qualsevol altre crim.
Hi ha dones que sofreixen càncer i no poden trobar tractament dins de la franja de Gaza. Bàsicament, si ets prou afortunat, et donaran un permís per deixar Gaza, i llavors rebre el tractament, si no, et quedaràs allí per morir
Així doncs, considerant tots aquests factors, com és ser dona a Palestina?
Sóc prou afortunada i no sofrisc gran part dels problemes que moltes sofreixen. Visc a la ciutat, i la meua feina està just davant de la meua casa, per tant, no he de travessar check points cada dia. Tampoc visc a Gaza, on tot està tancat i s’han d’aconseguir permisos i passar hores en controls. No obstant això, no és fàcil viure a Palestina, especialment com a dones, perquè hi ha moltes violències. Les dones tenen moltíssimes funcions, i són responsables de moltes coses. Mentrestant, a més, han de sofrir la violència de l’ocupació. Per exemple, si estàs vivint a prop d’un assentament, sofriràs atacs diaris dels colons. Hi ha ciutats que estan dividides en dues àrees. A una àrea viuen els palestins, i a l’altra estan els assentaments. Són, literalment, veïns. Si veus el documental Hijas de la Nakba, veuràs alguns exemples. Una dona parla sobre com va morir el seu home, perquè les autoritats israelianes no van deixar arribar a un assentament l’ambulància per a atendre’l, i eren veïnes d’israelians. Si vius a Gaza, tampoc és fàcil ser palestí. Només hi pots entrar i eixir amb un permís i aquests són gairebé impossibles d’obtenir. Hi ha dones que sofreixen càncer i no poden rebre tractament dins de la franja de Gaza. Bàsicament, si ets prou afortunat, et donaran un permís per deixar Gaza, i llavors rebre el tractament, si no, et quedaràs allí per morir.
Què es pot fer per treballar amb el govern palestí?
Tenim dues estratègies. Bé anem soles, o bé anem per coalicions. La importància de les coalicions és reunir tots els esforços en un. Per exemple, quan parlem sobre la violència contra les dones i quan treballem amb coalicions, tenim més veus i fem més pressió. El nostre objectiu principal és canviar les lleis injustes de Palestina, però de vegades trobem més important anar canviant a poc a poc els articles que estan dins de les lleis. Per exemple, aproximadament, entre 20 i 25 dones són assassinades a Palestina cada any. I és que la llei dóna suport a aquesta violència, perquè el càstig és ridícul, si es compara quan assassinen a un home. Normalment, la condemna és de sis mesos a dos anys, cinc com a màxim! A vegades intentem canviar els articles legislatius que donen suport a aquests actes, però no és fàcil canviar la llei, amb tota la pressió cultural i la manera en la qual la gent entén les coses socialment.
Què heu aconseguit amb el treball fet des de Women’s Affairs Technical Committee?
Hem fet moltes coses. Per exemple, fa poc, al novembre, el president palestí va aprovar la llei que eleva l’edat de matrimoni a divuit anys per a les xiques, perquè abans l’edat mínima eren quinze anys. Si mires enrere, en 1997, el 38% de les casades eren menors de divuit anys. Eren nenes, anaven a escola. Haver aconseguit que l’edat mínima siguen els divuit és una gran notícia, perquè, com a mínim, donen a la noia l’opció de ser adulta, almenys d’acord amb quasi tots els tractats i els convenis internacionals, que diuen que algú és adult a aquesta edat. També hem trobat la manera d’augmentar la xifra de participació de dones en els partits polítics fins a un 30%. Hem aconseguit anul·lar algunes de les lleis del Codi Penal, com les relacionades amb els crims d’honor. També hem aprovat una llei perquè les dones puguen fer els passaports del seus fills i obrir comptes bancaris, perquè fins fa poc no estava permés. Volem veure la diferència que hi ha en la vida d’una dona subjecta a la violència i en la vida d’una dona que és econòmicament independent, i que esdevinga forta i reclame els seus drets. Eixe és el nostre objectiu principal. Canvis reals dins de vides reals.
