L’entorn natural del Monte de El Pardo és privilegiat, però està pràcticament del tot blindat per tàpies i reixats. Un cop superats els controls de la Guàrdia Reial, s’entra al recinte de la Zarzuela, on es troben les dependències de la família reial, envoltades d’àmplies extensions de jardins. Ni més ni menys que 15.000 hectàrees, l’equivalent a la comarca del Barcelonès. Tan inaccessible és la residència de Felip VI com els recursos públics que s’hi destinen. Si bé és cert que hi ha una assignació directa dels pressupostos generals de l’Estat espanyol, que el 2019 va ser de 9.339.150 euros, aquesta quantitat representa una ínfima part dels comptes reals. Mai s’han fet públiques les partides que van a càrrec dels diversos ministeris espanyols, un volum de diners que podria multiplicar per més de 40 el pressupost reconegut –enfilant-se fins als 400 milions d’euros–, segons estimacions de 2014 detallades al llibre Juan Carlos I. Una biografía sin silencios, de Rebeca Quintans, autora també d’Un rei cop per cop, la primera biografia del rei no autoritzada i crítica.
L’espanyola, doncs, no és la monarquia “més austera d’Europa”, com ha sostingut principalment el Partit Popular durant anys. En els pressupostos de diversos ministeris espanyols, com els de Defensa, Exteriors, Presidència, Interior o Hisenda, s’amaguen milions i milions destinats a les arques de la corona, com també va destapar l’exmilitar Amadeo Martínez Inglés. Amb la intenció d’esquerdar l’opacitat, durant la darrera dècada, diputats d’Esquerra Republicana de Catalunya, del Partit Nacionalista Basc o d’Esquerra Unida han llançat més d’un centenar de preguntes al Congrés espanyol: quants diners es gasten en els viatges oficials de la família reial, de quin nombre de residències disposa, quins sous cobren, quant costa el complex hípic de la Zarzuela, quant de personal està adscrit a la institució… Més recentment, Podemos també ha reclamat transparència, tot i que a finals de gener de 2020 i a preguntes de la Directa ha contestat que, en plena conformació de govern, els resulta impossible respondre si hi prendran mesures. En qualsevol cas, fins ara, la majoria de les preguntes sobre la matèria han estat rebutjades pel Congrés espanyol i algunes han trobat mitges veritats.
Segons estimacions no oficials, hi ha uns 300 vehicles adscrits a la monarquia, però no tots per a ús personal
Després d’insistències i interrogants, per primera vegada en 32 anys, el 2011 la Casa del Rei donava dades sobre els seus comptes. Bé, només algunes dades, com els salaris de la família, que actualment sumen 696.000 euros anuals, dels quals Felip VI en cobra 242.796, gairebé tres vegades més que l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A tall d’exemple, el càtering de la proclamació del rei actual, segons la relació de contractes i convenis, va costar vora 66.000 euros i va ser adjudicat de forma directa a l’empresa Mallorca Difusión y Catering. Des d’aleshores, al seu web apareixen despeses classificades en grans blocs. Es troben ben lluny de la transparència dels homòlegs europeus de sang blava, com per exemple la casa reial britànica, que especifica quant han costat els diversos subministraments, les reformes, les trucades telefòniques, les begudes o la roba de llit.
I encara així, després d’anys de tímides rebaixes i congelacions, l’import d’assignació directa a la Casa del Rei, a partir del 2017, va tornar a pujar. Per al 2018 es van pressupostar 70.000 euros més, i el 2019, segons els comptes definitius, l’increment s’ha xifrat en 1.452.000 euros. En un altre capítol de les prerrogatives reials, també és públic que la Zarzuela va rebre 440 regals el 2018, 225 per a Felip VI, a qui Trump va obsequiar amb un estoig de joc de billar i el príncep hereu saudita, amb un rosari musulmà. El que es manté en uns llimbs informatius, any rere any, és l’evolució dels imports que provenen dels diferents ministeris.
Un cotxe oficial de 454.000 euros
Quanta gent treballa a la Zarzuela i quins salaris cobren? No se sap del cert. D’acord amb el pressupost que publica la Casa del Rei, quatre milions anuals van destinats a despeses de personal, 2,5 dels quals estan assignats a “incentius al rendiment”, és a dir, de forma discrecional, a personal que presta serveis. La resta es reparteix entre onze alts càrrecs –que perceben salaris superiors als 100.000 euros–, un nombre indeterminat de funcionariat i de personal, i aportacions a la seguretat social i despeses socials.
Només la Secretaria General de la institució monàrquica ja compta amb 139 funcionàries, al marge de les que estan assignades al Servei de Seguretat pel Ministeri espanyol de l’Interior. Però, a més, també hi ha personal dedicat a àrees de manteniment, conservació i tasques de la llar que el servei de premsa de la Casa del Rei ha defugit xifrar a la Directa.
En tot cas, segons Quintans, només disset persones cobren sous directament de la institució per a la qual treballen. La resta depenen d’altres ministeris i, per tant, formen part del pressupost a l’ombra de la monarquia, que cap ministeri espanyol tampoc ha facilitat.
Pel que fa a seguretat, des d’Interior argumenten que “no existeix cap partida específica” per a la Casa del Rei. No obstant això, reconeixen que els salaris dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat espanyol destinats a la família es carreguen en el capítol 1 i 2 dels pressupostos del Ministeri, però que “aquesta informació està classificada com a secret”.
Quelcom similar succeeix amb el Ministeri espanyol de Defensa o amb el d’Hisenda. En el pressupost de Defensa de 2018 hi ha un apartat de 6,4 milions d’euros destinat al Quart Militar –organisme que ostenta la representació d’honor de l’exèrcit i d’on pengen els “ajudants de camp” de Felip VI– i Guàrdia Reial, però no inclou els salaris. Per tant, no se sap quina partida es destina a pagar els membres de la unitat de les forces armades espanyoles al servei del rei. L’aproximació de Quintans apunta a 80 milions d’euros, a 45 més per al Quart Militar i a 56 de seguretat militar. Un altre indici que dona mesura dels diners que no es veuen és que, el primer trimestre de 2019, la Casa del Rei va signar un conveni de ciberdefensa amb Defensa per un import de licitació de zero euros, és a dir, un cost que assumeix el govern i que tampoc comptabilitza al pressupost públic de la monarquia.
La revista ‘Forbes’ ha xifrat en 1.800 milions d’euros la fortuna privada de Joan Carles I, que heretarà Felip VI
Des del Ministeri espanyol d’Economia i Hisenda, a qui correspon prestar el servei dels vehicles oficials de la Prefectura de l’Estat, asseguren que no poden facilitar el pressupost que va destinat a la Casa del Rei perquè no existeix una partida desglossada. En definitiva, també és un misteri l’import que gasta el Parc Mòbil de l’Estat (PME) en manteniment, revisions, conducció i servei de mecànica per a la monarquia. De fet, a la memòria de l’organisme es desglossen les partides destinades als diferents ministeris i tribunals, així com a Presidència del Govern, però la Prefectura de l’Estat no hi consta. Segons estimacions no oficials, hi ha uns 300 vehicles adscrits a la monarquia, però no tots per a ús personal de la família, i representen una despesa de vora 3,5 milions anuals. La darrera polèmica és recent: El Confidencial va publicar el mes de juliol passat que el Ministeri espanyol d’Hisenda havia tret a licitació la compra d’un “vehicle blindat d’alta representació” per a la casa reial amb un pressupost de fins a 454.000 euros, que passaria a ser propietat del PME però per a ús reservat dels inquilins de la Zarzuela.
És una evidència que la falta de transparència envolta els comptes de Felip VI i del seu pare, la fortuna del qual diverses publicacions com Forbes han xifrat en 1.800 milions d’euros. També es constata que no hi ha voluntat de canvi: la passada tardor, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la resolució del Parlament de Catalunya per crear una comissió d’investigació sobre la monarquia espanyola.
Gairebé tres milions en material d’oficina
Per darrere de la despesa en personal que treballa per a la Casa del Rei destaca la partida de despeses corrents en béns i serveis, que s’apropa als 2,9 milions d’euros anuals. Desglossada en diversos conceptes, el de “Material, subministres i altres” en concentra 1,9. “Qualsevol partida pot resultar un sac sense fons. A la pàgina de transparència només s’ofereix grosso modo la llista de productes”, denuncia la periodista Rebeca Quintans. És públic, doncs, que la monarquia gasta els gairebé dos milions en publicacions, material informàtic no inventariable (és a dir, CD, USB, paper, filtres, programari, cartutxos i tòners) i serveis d’assistència tècnica en l’àmbit de les tecnologies o assegurances. L’únic que té accés a les factures és un interventor. Tot i així, de l’auditoria externa de 2018 se’n deriva algun detall: que les assegurances només representen 19.147 euros, els subministres 324.000 i, en canvi, les comunicacions i altres despeses –relatives a telefonia i internet, material d’oficina, premsa i revistes–, més de 500.000.
