La fotografia oficial de la família reial posant unida a les escalinates del palau de Marivent va ser vista durant anys per bona part de l’elit econòmica mallorquina com un immillorable cartell de propaganda i promoció de l’illa. Però la mar també ha jugat un paper decisiu en l’associació dels Borbons amb l’arxipèlag balear, tant per la presència de diversos membres de la família al club de regates de Palma com per les passejades amb les diverses versions del iot Fortuna, emblema durant més de tres dècades de la teranyina d’interessos econòmics i socials que pul·lulava al voltant de la presència reial a l’illa.
El Fortuna II va ser un regal del rei de l’Aràbia Saudita, Fahd ibn Abdulaziz Al Saüd, al monarca espanyol Joan Carles I, l’any 1979. Va ser el resultat d’una privilegiada relació entre ambdues famílies aristocràtiques que es remunta al temps en què Joan Carles era príncep i que ha donat fruits com la concessió del contracte del tren d’alta velocitat Medina – la Meca a un consorci d’empreses espanyoles (amb una intervenció decisiva de la casa reial i els seus contactes) o la presència estiuenca durant molts anys de la cort dels Saüd a Marbella. Aquell Fortuna va ser un vaixell prou problemàtic en l’àmbit mecànic; contínuament patia avaries i defectes estructurals. L’agost de 1988 va patir un curtcircuit amb els prínceps Carles i Diana de Gal·les a bord i va haver de ser remolcat per vaixells de pesca fins al port de Palma.
El ‘Fortuna’ servia d’espai segur i relaxant per tancar acords geopolítics o negocis d’alt nivell, segons que expliquen diversos periodistes
El Fortuna servia d’espai segur i relaxant per tancar acords geopolítics o negocis d’alt nivell, segons que expliquen diversos periodistes que cobrien la informació de la família reial en aquella època. El juliol de 1997 hi van passar sis hores a bord el president dels Estats Units Bill Clinton i la seva família, on van coincidir amb el llavors president espanyol, José María Aznar, poques hores abans que tots dos participessin en una cimera de l’OTAN. Fins i tot Mikhaïl Gorbatxov gaudí de la mar mallorquina a la coberta del iot reial. “La tasca diplomàtica del cap d’estat era molt valuosa, així com de profunda mercantilització turisticoimmobiliària de les Balears on el reclam monàrquic s’utilitzaria per atreure les elits per invertir en actius immobiliaris”, explica el doctor en Geografia Ivan Murray. El gran capital balear no podia perdre aquest gran focus mediàtic. El 28 de novembre de 1997 es va constituir “quasi per sorpresa” –explicava el periodista d’El País Andreu Manresa en una crònica d’aquell any– la Fundació Turística i Cultural de les Illes Balears (Fundatur), un mer instrument amb l’únic objectiu de regalar un nou vaixell de llarga eslora a Joan Carles de Borbó.
El regal costaria 3.000 milions de pessetes –18 milions d’euros–, una quantitat aconseguida gràcies a 25 donants que aportaven 100 milions de pessetes per cap. En aquest selecte club apareix la crème del gran empresariat de les Illes, sobretot del sector turístic. Entre d’altres, Gabriel Escarrer (Inmotel), Josep Linares (Iberostar), Gabriel Barceló (Hoteles Dux), Isabel García Lorca (Viajes Soltour), Miquel Ramis (Grupotel) o Carmen Matutes (del grup hoteler Doliga, filla del llavors ministre d’Aznar Abel Matutes). També hi figuraven representants del sector financer en nom de la Banca March, així com de la Caixa d’Estalvis de les Balears o de La Caixa, i també l’empresari de premsa Pere Serra, propietari del grup Hora Nova, SA. El Govern de les Illes Balears, timonejat aleshores per Jaume Matas (PP), hi va aportar una quantitat que, posteriorment, el govern del primer pacte de progrés, presidit pel socialista Francesc Antich, va xifrar en 460 milions de pessetes. Alguns dels grups hotelers d’aquesta llista han comptat amb la presència de Joan Carles I en la inauguració de complexos turístics a l’Amèrica Llatina. L’any 2013, poc abans de la seva abdicació, el rei emèrit renuncià al Fortuna III i Patrimoni Nacional el retornà a Fundatur. Sortí a la venda i fou adquirit per Balearia (la companyia naviliera controlada precisament per la família Matutes), que després d’intentar aprofitar els motors a gas Rolls Royce –que havien donat fama de veloç a l’embarcació– per reutilitzar-los, ha acabat desestimant aquesta operació i fa temps que l’ha posat altre cop al mercat sense que en surti cap oferta de compra.
El segon vaixell reial de la saga de gran eslora va costar 3.000 milions de pessetes, sufragades per l’elit empresarial i el Govern balear
Un altre personatge habitual en les passejades del Fortuna per les costes balears va ser Zourab Tchokotua, conegut simplement com a Zu. El rei emèrit i aquest suposat fill d’una família aristocràtica georgiana fugida de la revolució soviètica coincidiren com a estudiants en un internat de la ciutat suïssa de Friburg. Tchokotua va aterrar a la Mallorca dels anys setanta abans que ho fes el monarca espanyol. El pedigrí aristocràtic i les seves bones relacions amb el Borbó li servien d’aval per a nombrosos negocis i inversions, alguns d’ells polèmics, com el que va posar en marxa amb la immobiliària Oliver Mateu, que el va portar a seure a la banqueta dels acusats per un delicte d’estafa en la construcció de la urbanització Els ametllers, l’any 1974.
Zourab es va casar amb Marieta Sales, filla de l’empresari i expresident de la Diputació de Balears franquista. La influència de Sales –personatge enriquit amb el joc, el petroli i els negocis immobiliaris– va ser decisiva en les gestions per fer de Marivent la residència estiuenca dels llavors prínceps d’Espanya. L’esposa de Tchokotua és amiga des de petita de Marta Gayà, considerada una de les amants oficioses de més llarga trajectòria en el destacable historial del rei emèrit en aquest àmbit. Finalment, un escàndol per una concessió de crèdits il·legals a Tailàndia va empènyer el suposat príncep georgià al Marroc. En aquella època, el rei Joan Carles I va comentar informalment a la premsa que ja anava poc a Mallorca “perquè ja no hi són els meus amics”. Tchokotua va morir el 2019 al Marroc de leucèmia.
