“Hi ha una generació sencera que considera l’habitatge com la seva primera preocupació”, explica Eoin Ò Broin, una de les cares visibles del Sinn Féin, responsable de polítiques d’habitatge. Així ho ha entès el partit que va néixer com a braç polític de l’IRA, en les eleccions irlandeses d’aquest diumenge 9 de febrer, on l’habitatge es va convertir “sinó en el tema principal, en un dels més importants de la campanya”. La victòria d’aquest partit d’esquerra, liderat per Mary Lou McDonald, amb el 24,5% dels vots, trenca amb dècades de bipartidisme a Irlanda i obre la possibilitat d’un govern de coalició de marcat caràcter social.
Les mesures estrella del Sinn Féin per a aquests comicis han estat la congelació dels preus de lloguer durant tres anys i la construcció de 100.000 nous habitatges públics. També va incloure en el seu programa un major control i regulació de les taxes hipotecàries per evitar abusos. Segons el diari Irish Times, aquest punt “va ser un important factor per a l’èxit del Sinn Féin a les eleccions generals” i una demostració de la “pèrdua de fe” de desenes de milers de joves en les polítiques d’habitatge dels partits tradicionals Fine Gael i Fianna Fáil.
El resultat de les eleccions és una demostració de la “pèrdua de fe“ de desenes de milers de joves en les polítiques d’habitatge dels partits tradicionals Fine Gael i Fianna Fáil
Segons una enquesta publicada poc abans de les eleccions, el 38% dels votants del Sinn Féin consideraven l’habitatge com el factor més important per decantar el seu vot. La mateixa enquesta assenyala una major preocupació pels temes d’habitatge entre la població jove, un factor que va ser tingut en compte en la campanya del Sinn Féin. “Ens estan dient que l’Estat ha fallat –assenyala el portaveu d’habitatge del partit-. En una economia robusta com aquesta, on la gent amb bons salaris no pot pagar el lloguer, quines esperances té la gent amb pocs ingressos?”.
La crisi habitacional que pateix Irlanda des de fa anys ha portat al fet que Dublín s’hagi convertit en una de les deu ciutats més cares de món per llogar, per davant de Tòquio o Singapur. Segons un informe del Deutsche Bank de 2019, per viure en un apartament de dos ambients de rang mitjà a la capital irlandesa havia de pagar 2.018 dòlars al mes, un 23% més que el 2014. Una crisi que també té el seu reflex en les persones sense llar, el nombre s’ha multiplicat per quatre en l’últim lustre. Aquesta particular crisi que viu Dublín s’ha notat en les recents eleccions. Al centre de la ciutat, el Sinn Féin ha obtingut un 35,7% de vots més que el partit Fine Gael del fins ara ministre de Finances, Paschal Donohe.
“Els guanys dels arrendadors i dels fons d’inversió mai no havien estat tan grans. I gairebé no paguen impostos, gràcies als privilegis fiscals”, explica Eoin Ó Broin, de l’Sinn Féin
“Els guanys dels arrendadors i dels fons d’inversió mai havien estat tan grans. I gairebé no paguen impostos gràcies als privilegis fiscals que el Govern els ha donat”, explica Eoin Ó Broin, que sona com a ministre d’Habitatge en cas que el Sinn Féin aconsegueixi formar govern. “Així que congelar el preu del lloguer durant tres anys no tindria cap impacte negatiu en l’oferta. Però encara que tingués un petit impacte, la nostra inversió en habitatge assequible per a la gent treballadora resoldria aquest problema immediatament”.
Article publicat originalment a El Salto
