Demà, 13 de gener, a 2/4 de 10 del matí, està convocada l’ordre de desnonament d’un veí del barri barceloní de Can Baró, Rodrigo, que des de fa cinc anys viu en un pis de lloguer en un pis situat al número 12 del carrer José Millán González, al barri de Can Baró de Barcelona. És el setè intent de llançament forçós en menys d’un any d’aquest llogater que compta amb el suport de diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge; tots els anteriors s’han suspès, en dos casos negociant prèviament al jutjat, i la resta gràcies al suport d’un grup de veïnes que ha posat el cos a la porta de l’immoble on viu Rodrigo. Segons que expliquen fonts del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, només en els tres últims casos s’hi ha personat una dotació policial, “i només en un d’ells, el setembre, s’hi van personar dues furgonetes d’antiavalots dels mossos, que van declinar intervenir en veure la quantitat de gent que hi havia concentrada”.
Potser per aquest motiu, la diligència judicial d’ordenació d’aquest setè llançament, a la qual la Directa ha tingut accés, és molt taxativa a l’hora d’exigir una dotació policíaca per tal d’assegurar el compliment de l’ordre judicial, tot i una previsible concentració de protesta per aturar-lo. En concret, l’escrit judicial requereix la presència de (com a mínim) dos furgons de les unitats Brimo o Arro, “a fi que prestin a la comissió judicial l’auxili previst per a la pràctica” amb l’advertiment que “de no acudir a l’hora de llançament acordada es depuraran les responsabilitats que es corresponguin”; alhora, s’oficia a la delegació judicial a fer “constar expressament en la diligència de llançament el número de placa dels mossos responsables de l’incompliment del mandat judicial expedit per aquest jutjat”.
L’abril del 2015, en Rodrigo va firmar un contracte de lloguer per tres anys, prorrogable per un any més, amb una renda mensual de 740 euros, per un pis de 55 metres quadrats (13,5 euros el metre quadrat, per sobre de la mitjana del barri de Can Baró, que se situa en 11 euros el metre quadrat, segons l’estadística de l’Ajuntament de Barcelona). En finalitzar el contracte l’abril del 2018, el propietari, que –segons fonts del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca– és posseïdor d’almenys tres pisos més a Barcelona, li va proposar una pròrroga del contracte amb un increment del lloguer de quasi el 30%, fins a 950 euros mensuals. “Quan va comunicar la intenció d’apujar el lloguer 300 euros, se li va sol·licitar el la pròrroga d’un any tàcita –explica Rodrigo– per poder reorganitzar la meva vida a Barcelona. S’hi va negar sense contemplacions. Vam pactar pròrrogues mensuals i cada dissabte venia a visitar-me amb pràctiques que fregaven el mòbing immobiliari”.
En aquest moment –relata– va començar un període de constants visites de potencials persones interessades a llogar el pis i un dia va trobar l’habitatge en una pàgina de lloguers a Internet, amb una mensualitat de 1.090 euros, encara més car que el que se li demanava a ell. Rodrigo explica que es va adreçar a l’Oficina d’Habitatge del districte i als Serveis Socials en cerca de solucions. En paral·lel, es va sotmetre a una intervenció jurídica, de la qual encara s’està recuperant. L’agost del 2018 va tenir un últim contacte amb el propietari, que li comunica que no accepta més pròrrogues. Malgrat tot, durant uns mesos, va seguir encara pagant la mensualitat del lloguer. “Va arribar un moment que, sense justificació aparent, em retornava els rebuts del lloguer, forçant-me a gastar diners en girs postals i havent d’anar fins al jutjat a consignar la renta”, narra l’afectat.
“Va arribar un moment que, sense justificació aparent, em retornava els rebuts del lloguer, forçant-me a gastar diners en girs postals i havent d’anar fins al jutjat a consignar la renta”, narra l’afectat
El propietari va interposar aleshores una demanda de desnonament contra Rodrigo, que partir d’aquell moment va començar a rebre el suport de diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge, com el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca (en el qual s’ha implicat personalment), la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó o l’associació 500×20.
Durant el primer semestre de l’any passat, va patir els tres primers intents de desnonament, que es van aturar amb el suport veïnal que va aturar la comitiva judicial en tots els casos. El 16 de setembre es va intentar executar el quart llançament, aquest cop sí amb presència de dos vehicles d’antiavalots dels mossos, que no van intervenir a causa de la quantitat de persones concentrades a la porta de l’immoble, molt superior a les anteriors. I l’escena es va repetir l’1 de novembre i, l’últim intent fins ara, el 18 de desembre.
