El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya està preparant un nou Decret de Servei de Menjador Escolar que declara l’espai migdia com un servei complementari i sotmès a la Llei de Contractes del Sector Públic, segons la qual només hi poden concórrer empreses privades a través de concurs públic. La Conselleria encapçalada per Josep Bargalló (ERC) ha fet públic un esborrany del Decret que ha estat àmpliament criticat per diferents entitats de la comunitat educativa. “És de les úniques propostes que recordo amb què ningú hi està favor”, etziba Ramon Font, portaveu nacional del principal sindicat de treballadores de l’educació, l’USTEC-STEs. Tanmateix, el Govern té la intenció que s’aprovi i pugui entrar en vigor abans de l’inici del curs 2019-20.
Un dels canvis importants respecte a l’actual decret 160/96 de regulació del menjador escolar és que es prescindeix de les AMPA/AFA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes i Associació de Famílies d’Alumnes) i de la gestió directa de l’administració com a opcions per gestionar el servei menjador. Les úniques vies disponibles de gestió seran el Consell Comarcal o l’ajuntament, o bé la Direcció del Centre; i serà sempre indirecta mitjançant l’adjudicació per concurs públic. Tanmateix, el cost integral del servei seguirà recaient en les famílies. L’escenari ha generat molta polèmica, ja que entitats com la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) alerten que el concurs públic “agreujarà més l’oligopoli dels grans grups del sector del càtering”, que actualment ja gestiona bona part dels 2.000 menjadors escolars. “Empreses com Eurest Colectividades SL (de la multinacional britànica Compass Group), SERHS (de capital català), Serunión (de la multinacional francesa Elior Group SA) i la multinacional danesa ISS, només busquen el lucre” denuncia Belén Tascón, presidenta de la FaPaC. Per Tascón ho fan “en detriment de les condicions laborals del personal de monitoratge i cuina i de la qualitat educativa i alimentària dels infants.” La FaPaC també lamenta, sobretot, que “l’administració defensi convertir el servei de menjadors, que anualment mou més de 400 milions d’euros –xifra que pujaria més d’aplicar-se el nou decret–, en un negoci per a grans empreses costejat íntegrament per les famílies.” En la mateixa línia, Ramon Font no està d’acord amb què es contracti a través de la llei de contractació si ho han d’acabar pagant els particulars.
Entitats com la FaPaC alerten que el concurs públic “agreujarà més l’oligopoli dels grans grups del sector del càtering”, que actualment ja gestionen bona part dels 2.000 menjadors escolars
Al seu torn, tant USTEC-STEs com la FaPaC es mostren sorpresos per la resposta de la conselleria d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’hora de negociar, ja que, segons declaracions de Lidon Gasull, directora tècnica de la FaPaC, “és el primer cop que ens trobem que la Conselleria és capaç de mentir públicament en avergonyir-se de certes coses per rentar-se’n les mans. Però després, quan ens asseiem a la taula de negociació, tenen un discurs completament invers, inflexible, condescendent i, fins i tot, amenaçador”. Gasull ho compara amb anteriors governs i assegura que això no passava ni amb el PdeCat: “Si bé els objectius eren els mateixos, almenys anaven de cara.”
Diverses entitats i sindicats de la comunitat educativa, organitzacions de defensa dels drets de la infància i del dret a l’alimentació es van reunir el passat 4 d’octubre per preparar el manifest de la campanya “Tombem el Decret Menjadors”, amb la intenció de pressionar el Conseller d’Ensenyament Josep Bargalló i fer enrere la proposta. El manifest es farà públic en una roda de premsa la setmana del 6 de novembre, i s’espera que s’hi sumin encara més entitats i organitzacions. De moment, la campanya compta amb el suport de diverses AFA (Associació de Famílies d’Alumnes), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Justícia Alimentària Global, el Grup d’Ajuda Mútua Inclusiva de Catalunya (GAMIN) i pràcticament la totalitat d’organitzacions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE).
L’escola inclusiva en retrocés
El nou decret fixa en 6,80 euros el preu màxim que haurà de pagar al dia una família per cada alumne si vol utilitzar el servei menjador, un increment respecte els 6,20 euros que paguen actualment i allunyant-se dels 4 euros que recomana la FaPaC. De pagar el preu màxim, estaríem parlant de 300 euros al mes per una família amb dos infants.
El preu màxim, però, no inclou el personal especialitzat que requereix l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques (d’ara en endavant NEE) per poder dinar a l’escola, un dret que recull el Decret d’Educació Inclusiva però que, a la pràctica, no està sent garantit per part del Departament. El Decret d’Educació Inclusiva, vigent des de l’octubre de 2017, diu garantir que tots els infants tenen dret l’educació a l’escola pública i inclusiva, i pretén traslladar tots els recursos dels Centres d’Educació Especial a l’Escola Pública. Tanmateix, la FaPaC denuncia que l’administració no facilita un educador especial per les hores de menjador, com sí que es fa als Centres d’Educació Especial. En els millor dels casos, ofereix una plaça de vetlladora, figura que està substituint poc a poc la de l’educadora especial, com a suport per a l’alumnat amb NEE. Paral·lelament, les ràtios d’alumna-monitora que proposen ambdós decrets menjador són insostenibles per poder atendre adequadament l’alumnat: “estem parlant d’un mínim garantit d’un monitor per cada trenta alumnes a primària i cada quaranta a secundària, i qualsevol suport addicional se suma al preu que ha de pagar cada família,” afegeix Lidon Gasull, directora tècnica de la FaPaC.
En conclusió, el cost del personal addicional acaba sent assumit per l’escola, en forma d’un increment del preu mitjà –que pot superar el màxim establert per la Generalitat–, o, fins i tot, recaure exclusivament a la mateixa família. Aquesta situació genera que no totes les famílies es puguin permetre fer ús del servei de menjador i que, fins i tot, part d’aquest alumnat acabi quedant-se a casa a la tarda en no comptar amb ningú que pugui acompanyar-los de tornada, perdent així part del seu dret a l’educació.
El preu màxim que haurà de pagar al dia una família per cada alumne no inclou el personal especialitzat que requereix l’alumnat amb Necessitats Educatives Específiques per poder dinar a l’escola, un dret que recull el Decret d’Educació Inclusiva
Per visibilitzar i denunciar la situació d’expulsió de l’alumnat amb NEE de l’escolarització pública, la FaPaC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya) ha llançat la campanya “Escola inclusiva, menjadors inclusius.” Alerten, també, que aquesta situació s’agreujarà d’entrar en vigència el nou Decret de Servei de Menjador Escolar. Com a tret de sortida de la campanya, la FaPaC va fer arribar una carta adreçada personalment al Conseller d’Ensenyament Josep Bargalló (ERC) el 12 de setembre de 2018, primer dia de l’actual curs escolar. A la carta es recollien una sèrie de demandes que concloïen amb la crida a aturar el nou decret i a replantejar un nou escenari de servei menjador de forma conjunta amb la comunitat educativa.
Belén Tascón denuncia que “el Departament estigui incomplint la llei sistemàticament pel que fa a l’aplicació del Decret d’Educació Inclusiva”. Des de la FaPaC asseguren que cada cop estan rebent més queixes, demandes i denúncies de famílies afectades. “En ser una minoria, a l’alumnat amb NEE no se li destina recursos. No tenen suport de l’administració, que delega la responsabilitat de fer-se’n càrrec a les escoles o a les AMPA/AFA. La gestió de la seva inclusió, per tant, acaba realitzant-se a nivell micro i, degut a la limitació de recursos de què disposen algunes escoles, acaba agreujant considerablement la situació d’exclusió d’aquestes persones.”, explica Tascón. També apunta que el nou Decret de Servei de Menjador Escolar “encara empitjorarà la situació” i per evitar-ho, la FaPaC està disposada a arribar fins al final: «hi ha un incompliment legal, no hi ha excusa que valgui. Si no ens fan cas, interposarem les demandes pertinents per tal de pressionar l’administració.”
De la lògica de servei menjador a la d’espai migdia
Les famílies (a través de les AMPA/AFA) i la comunitat educativa en general, fa més de quatre anys – des de la posada en marxa dels acords marc del 2014, durant el Govern d’Artur Mas, per intentar modificar el decret del 96 cap a l’externalització del servei– que lluiten per superar la concepció de l’espai migdia com un servei complementari a l’educació. Per contra, demanen començar a considerar el temps del migdia (quasi un terç de la jornada escolar) com una part integral del desenvolupament educatiu de l’infant. Són moltes les veus de famílies, professorat i professionals de l’educació que coneixen la importància que suposa l’espai de lleure pel desenvolupament relacional de l’infant, fonamentalment perquè esdevé el seu principal espai de cures, d’aprenentatge sobre resolució de conflictes i d’experimentació social.
Des de la coordinadora SOS Menjadors Escolars Públic –on s’hi integren famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONG’s vinculades al món educatiu i amb la justícia alimentària– s’estan redactant les bases d’una Iniciativa de Legislació Popular (ILP) anomenada “Temps de migdia i menjador als centres escolars de titularitat pública”, i han posat en marxa una campanya per proposar una moció per demanar l’aturada del Decret de Servei de Menjador Escolar a cada plenari municipal o consell comarcal. Jordi Estarlich, coordinador de la Plataforma, subratlla que “és un dels majors conflictes que es recorden entre famílies i el Departament arreu de Catalunya”. De moment s’han aprovat divuit mocions, tres han estat rebutjades i disset estan pendents de dirimir-se.
