Alhelí Sánchez Paz és química graduada a la universitat Unam, a Estado de México. Filla d’activistes, quan era una nena la mare va dir-li que “terrorista” és una paraula “que faran servir els qui vulguin anar en contra teva”. El seu pare era un activista i la família el va assassinar després de cedir les seves terres als camperols indígenes perquè les treballessin com a propietaris naturals.
“A Mèxic ningú es preocupa fins que no els passa en pròpia pell. Jo em vaig conscienciar quan em va tocar molt de prop”. Alhelí no era feminista militant fins que el 2015 la seva amiga Amalia González Casanova va aparèixer morta amb signes de violència al costat de la universitat privada on estudiaven. Després de l’assassinat de l’Amalia, va néixer Feministas UnidAs a l’Estat de Mèxic, i la “a” majúscula és en honor seu. “Abans de morir la van veure amb un amic de la seva parella, un tipus vinculat al narcotràfic que venia droga prop de la universitat”. Se suposa que la mort de l’Amalia té a veure amb ell, però no s’ha pogut confirmar. La policia i la premsa generalista del país van arxivar el cas sota la categoria de “crim passional”, com s’ha fet tantes altres vegades.
La policia i la premsa generalista del país van arxivar l’assassinat de la seva amiga sota la categoria de “crim passional”, com s’ha fet tantes altres vegades
Sovint s’associen els feminicidis amb Ciudad Juárez i les treballadores pobres de les fàbriques tèxtils, les maquiladoras. El periodista d’investigació Sergio González Rodríguez ho va documentar extensament al llibre de no-ficció Huesos en el desierto, que ha acabat costant-li la vida: el van trobar mort d’un atac de cor arran de les amenaces de mort contínues que rebia. Però Alhelí explica que, més enllà de Chihuaua, l’assassinat de dones també està a l’ordre del dia: a Estado de México, a Veracruz, a Tlaxcala. “No es tracta només de les treballadores pobres de les maquiladoras; algunes dones de família acomodada, com l’Amalia, també han aparegut mortes i torturades”.
Davant l’augment considerable de dones violades, torturades i assassinades, l’Estat de Mèxic va endegar el 2008 el Sistema Nacional de Prevención, Atención, Sanción y Erradicación de la Violencia contra las mujeres. Aquesta comissió del govern es va obrir gràcies a la pressió d’alguns col·lectius feministes, però l’Allhelí es mostra escèptica: “Quan es va denunciar el cas de la meva amiga, les autoritats del municipi Estat de Mèxic ens van dir que ella era l’única víctima registrada i que no podien fer-hi res, que si les morts fossin més d’una sí que podrien fer-hi alguna cosa. Consideraven que la xifra no era prou elevada perquè es considerés feminicidi, però nosaltres tenim constància de moltes altres desaparegudes i mortes. A la mateixa universitat UNAM es va trobar el cos mutilat d’una estudiant que també havia estat violada dins d’una guixeta, i el crim es va cometre tot i la presència d’un vigilant de seguretat”.
L’any 2015, onze municipis de la comunitat on vivia Alhelí -Estado de México-, que concentren un major índex de violència feminicida, van declarar l’Alerta de gènere. La comissió d’alerta de violència de gènere, creada pel govern, ha registrat 111 homicidis contra dones a la via pública a Estado de México, entre el gener i el maig del 2017. D’aquests crims, només 29 han estat categoritzats com a “feminicidis”.
La comissió d’alerta de violència de gènere ha registrat 111 homicidis contra dones a la via pública a Estado de México, entre el gener i el maig del 2017. Només 29 han estat categoritzats com a “feminicidis”
Més enllà dels agressors, el pitjor enemic és dins de casa. Alhelí m’explica que existeix la convicció generalitzada que la dona és un objecte de propietat. Els crims contra les dones es compten a milers a Mèxic, i això sense incloure les agressions domèstiques. “Fins no fa gaire, cap mexicana podia denunciar una violació si l’agressor era el seu marit”. Alhelí explica que recentment la televisió mexicana ha prohibit la retransmissió d’un documental sobre els padrotes, els proxenetes que enganyen algunes noies molt joves i sovint de classe baixa perquè se’n vagin amb ells, amb la falsa promesa d’amor romàntic, protecció i luxes.
Fins ara Feministas UnidAs ha aconseguit que Amnistia Internacional els faci de paraigües, però volen anar més enllà i tenir un nom propi. “El primer objectiu que tenim és consolidar-nos i convertir-nos en punt de referència, ser l’organització a qui es dirigeixen les dones que ho necessiten. Exigim justícia per a les dones assassinades i violades a l’Estat de Mèxic i volem informar la gent perquè s’adoni que la violència contra les dones ens afecta a tots i a totes i que, per tant, eliminar-la és una responsibilitat del conjunt de la societat”.
Les narratives populars enalteixen la cultura de la violació, l’assassinat i la venda de drogues a la frontera dels EUA, que és una de les majors fonts d’ingressos de Mèxic
Narcotràfic, corrupció, feminicidi. Són les tres potes de la violència extrema a Mèxic, que segons l’Alhelí ha anat en augment els darrers anys. Atribueix el canvi a la pobresa del país i també a les narratives populars que enalteixen la cultura de la violació, l’assassinat i la venda de drogues a la frontera dels EUA, que és una de les majors fonts d’ingressos de Mèxic. Tot i que el president actual, Enrique Peña Nieto, va declarar públicament la guerra al narcotràfic, això ha desencadenat un increment considerable de les execucions entre membres de diferents càrtels. La corrupció també està a l’ordre del dia.Tal com va destapar la periodista d’investigació Carmen Aristegui, que va començar a treballar per lliure i ha aconseguit més de set milions de seguidors a Twitter, el mateix Peña Nieto va regalar a la primera dama una casa de set milions de dòlars.
Alhelí em taral·leja un narcocorrido sobre un home que crema i trosseja la seva dona infidel. “A Mèxic tothom canta aquestes cançons. Allà els nens no volen ser bombers, volen ser narcotraficants, o padrotes”. Li pregunto quina esperança té Mèxic, més enllà de figures com Carmen Aristegui. Em diu un nom: María de Jesús Patricio Martínez, candidata indígena que es presenta com a política independent de cara a les eleccions del 2018.
