La gent s’ha expressat lliurement avui a Barcelona, una ciutat que va ser escenari l’any 2003 de la manifestació més multitudinària del planeta contra la invasió de l’Iraq. L’esperit del ‘no a la guerra’ ha esclatat quan han arribat les comitives de Mariano Rajoy i Felip VI. Unes 170 entitats contràries a la presència del PP i del monarca s’havien citat a les quatre de la tarda a la confluència de la rambla de Catalunya i el carrer Aragó, sota el lema “Les seves guerres, els nostres morts”, però la ciutadania ha desbordat la cita i ha portat els missatges antimilitaristes a tocar de Felip VI. L’encaixada de mans entre ell i Rajoy s’ha fet en paral·lel a una clamorosa escridassada i en presència de cartells on es llegia: “Mariano volem pau, no vendre armes” i “Felipe, qui vol la pau no trafica amb armes”. En aquell moment, cares serioses del president Puigdemont i l’alcaldessa Colau. Una desena de contraris a la presència del monarca que es trobaven entre les 150 persones de la societat civil autoritzades a traspassar els cordons de seguretat i situar-se darrere de la pancarta de capçalera també han aconseguit desplegar cartells. La protesta ha arribat molt a prop de Felip VI, a només dos o tres metres.
Les crítiques es barrejaven amb ovacions dirigides als equips d’emergències: serveis sanitaris, bombers, policies locals i mossos d’esquadra
Les crítiques es barrejaven amb ovacions dirigides als equips d’emergències: serveis sanitaris, bombers, policies locals i mossos d’esquadra. Dos guàrdies civils amb tricorni situats a un extrem de la pancarta de capçalera també han rebut la desaprovació amb xiulets. En general les cartolines i banderoles que acompanyaven la marxa feien referència a la pau, contra la islamofòbia i el militarisme, però també es veia alguna consigna independentista i nombroses estelades, algunes d’elles amb crespons. Alguns responsables del PP de Catalunya han repartit banderes espanyoles a la confluència de rambla de Catalunya i el carrer Diputació, però han quedat diluïdes dins de la multitud. Al llarg de tot el recorregut només s’han vist altres dos blocs espanyolistes, un de Societat Civil Catalana i un darrer que alçava una pancarta ben eloqüent: “España contra el terrorismo. ¡Gracias majestad!”. Aquests últims s’han manifestat tota l’estona al crit de “Viva España. Viva el rey”, enmig d’una escridassada generalitzada de la resta de manifestants. En arribar a la ronda de Sant Pere una trentena de mossos d’esquadra els ha perimetrat i acompanyat fins a la plaça Urquinaona per tal d’evitar una escalada de la tensió. Allí s’han dissolt.
El lema unitari #NoTincPor era el més compartit, també per membres de la comunitat musulmana, que han tingut destacada presència a la marxa. Els parlaments finals han estat a càrrec de Míriam Hatibi, portaveu de la fundació marroquino-catalana Ibn Battuta i de l’actriu Rosa Maria Sardà, que han fet un clam a la vida abans de la interpretació d’El Cant dels Ocells de Pau Casals. A la plaça Catalunya també s’ha pogut observar una gran pancarta el Centre Islàmic camí de la Pau, amb el lema “Terrorisme no té religió, Islam vol dir pau”. Per sobre del cap de les manifestants ha circulat una enorme catifa amb el missatge “Felip VI i govern espanyol, còmplices del comerç d’armes. No teniu vergonya” que es podia llegir amb nitidesa gràcies a les imatges aèries captades pels helicòpters que s’han difós arreu del món a través del senyal internacional de TV3. En alguns moments també s’han escoltat crits com “Votarem, votarem” o “Tampoc tenim por per votar”. A Ripoll i a la mateixa hora han estat unes 2500 les persones concentrades davant de l’ajuntament, una de les mobilitzacions més nombroses de la història recent de la ciutat. Parlaments emotius i crides a consolidar la convivència. La germana d’un dels atacants que va morir pels trets d’un mosso d’esquadra a Cambrils ha condemnat els atemptats amb llàgrimes als ulls i ha recordat a tothom “nosaltres també som víctimes”.
La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat el nombre de manifestants en mig milió. El recompte que n’ha fet la Directa situa l’assistència en unes 350.000 persones, les que hi caben al passeig de Gràcia. Una convocatòria en ple mes d’agost, la por a participar-hi o la discrepància per la presència d’alguns representants de la classe política han estat els arguments més esgrimits a les xarxes socials perquè una part de la població optés per quedar-se a casa. La manifestació del ‘No a la Guerra’ del febrer de 2003 va pràcticament doblar l’assistència d’avui i algunes de les marxes independentistes dels últims cinc anys van triplicar la concurrència de manifestants de #Notincpor.
