L’exsecretari general del Sindicat Unificat de Policía (SUP) José Manuel Sánchez Fornet va afirmar el passat 21 d’agost “el imán huele a confidente policial o del CNI que apesta“, en referència a Abdelbaki es Satty qui, segons els Mossos d’Esquadra, seria el cap de la cèl·lula salafista que va atemptar a Barcelona i Cambrils i va morir a l’explosió d’Alcanar. El fet que Es Satty no fos repatriat al Marroc, malgrat l’existència d’una ordre d’expulsió des de l’any 2014 relacionada amb una condemna de quatre anys de presó per tràfic de drogues –que va complir a la presó d’Albocàsser–, ha alimentat les especulacions. En aquest sentit, la Directa ha pogut confirmar que el ministre de l’Interior espanyol, Juan Ignacio Zoido, es va reunir amb un captador de confidents del Cos Nacional de Policia 48 hores després dels atemptats de les Rambles de Barcelona i de Cambrils. La trobada es va produir en el marc de la Taula de Valoració de l’Amenaça Terrorista, convocada pel Govern espanyol el 19 d’agost a la seu madrilenya del Ministeri de l’Interior.
La mesa extraordinària estava presidida per Zoido, en companyia del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i els màxims responsables de la lluita antiterrorista a l’Estat espanyol de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia (CNP), el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), dels Mossos d’Esquadra i de l’Ertzaintza. A les imatges de la reunió, que va distribuir el servei de premsa del ministeri, es pot observar la presència uniformada dels caps policials, malgrat que també hi són presents alguns comandaments vestits de paisà. Un d’ells és un inspector de la Brigada Provincial d’Informació (BPI) de Barcelona del Cos Nacional de Policia amb competències en la captació de confidents (captador 1 al vídeo).
El captador del cas Estat Infiltrat
La tasca d’aquest comandament va saltar a l’opinió pública el mes d’abril de 2016, quan l’activista barceloní Quim Gimeno el va denunciar al jutjat de guàrdia de Barcelona per un presumpte delicte de coaccions. Gimeno va enregistrar les converses amb l’inspector –que anava acompanyat d’un inspector en cap–, la Directa les va publicar i finalment, l’activista va entregar aquest material a la jutgessa. Segons consta a la querella, l’inspector es feia anomenar Daniel Sánchez Garcés. El cas va transcendir a les xarxes socials amb l’etiqueta #EstatInfiltrat. L’objectiu de la captació fallida hauria estat la recollida d’informació sobre activistes del barri del Poble Sec de Barcelona i, a canvi, Gimeno hauria rebut una remuneració regular i beneficis judicials en el procés penal obert en contra seu pel cas Pandora. Posteriorment, després d’haver rebutjat la captació, la seva causa va ser arxivada per ordre de l’Audiència Nacional espanyola.
L’abril de 2016, quan la Directa va fer públiques les gravacions, va transcendir la metodologia de captació dels comandaments policials en relació als moviments socials de Catalunya, però en els àudios –gravació de les tres trobades que van tenir lloc a la terrassa d’un bar de la plaça de la Concòrdia del barri de les Corts de Barcelona– l’inspector, que el passat 19 d’agost es va reunir amb el ministre Zoido, reconeix que la seva funció com a captador era extensible a l’àmbit de l’islamisme radical. En una trucada telefònica –què reproduïm en aquest vídeo– efectuada a Quim Gimeno el 10 d’abril de 2016, l’inspector revelava la seva agenda de contactes de la setmana següent, i detallava que “el martes tengo Alemania, tengo un tema con los alemanes y el jueves tengo otro tema con árabes, entonces el lunes es el día que tengo más libre para que yo el miércoles pueda pensar qué le digo a los árabes“. El captador de confidents del cas Estat Infiltrat anava acompanyat per un inspector en cap del CNP que responia al sobrenom Torres Méndez. Segons es pot comprovar a l’arxiu d’imatges publicades al web del Ministeri de l’Interior espanyol, aquest inspector en cap (captador 2 al vídeo) també s’hauria reunit amb Zoido mesos enrere, en una trobada anterior de la Taula de Valoració de l’Amenaça Terrorista, celebrada el 8 de juny de 2017 a Madrid.
Una brigada qüestionada pels Mossos
No és el primer cop que les comunicacions entre membres de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona i potencials confidents desencadenen una controvèrsia. El cas més greu es va produir l’any 2014 en el marc de l’anomenada operació Caront. Els Mossos d’Esquadra van culpar una parella de comandaments –també un inspector i un inspector en cap– del CNP, encarregats de la lluita contra el salafisme, d’una filtració que hauria posat en alerta els membres d’una cèl·lula que, segons la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola, pretenia perpetrar un atemptat. Segons consta a les diligències instruïdes per la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, un integrant del grup investigat va reconèixer que “un cap de policia li havia dit que els Mossos els estaven investigant i que en unes tres setmanes els anaven a detenir a tots”.
Els Mossos van considerar que l’actuació del CNP “seria constitutiva d’un delicte de revelació de secrets per part de funcionari públic”. Així ho van fer constar en un informe ampliatori que van fer arribar al jutge Santiago Pedraz, però la fiscalia es va oposar a investigar-ho i la causa va ser arxivada. A les diligències consta una acta de seguiments que fa referència a una sèrie de fotografies de la trobada on, segons els Mossos, s’aprecia la presència d’un inspector, un inspector en cap i un ciutadà que posteriorment seria imputat com a presumpte membre de la cèl·lula salafista, unes imatges que mai es van arribar a fer públiques.
