La Fiscalia ho va anunciar en una nota fa una setmana, on sostenia que els talls de carretera que estaven realitzant els Comitès de Defensa de la República (CDR) podien constituir delictes de rebel·lió, malversació i contra l’ordre públic. I avui ha començat l’operació. La Guàrdia Civil ha detingut una dona a Viladecans, que titllen de “coordinadora dels CDR” i investigada per pressumptes de rebel·lió i terrorisme pels talls i l’aixecament de barreres dels peatges, segons s’han encarregat de difondre fonts de la operació policial. L’actuació ha estat ordenada pel Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola. A banda, en un altre domicili, a Esplugues de Llobregat, s’hi han estant fent escorcolls des de les sis del matí, segons algunes veïens, però no s’hi ha trobat la segona persona contra la qual recau una ordre de detenció. Des del compte de twitter de CDR Catalunya s’ha convocat una concentració al carrer de Lluís Millet cantonada amb Nazaret, a Esplugues, així que s’ha conegut la notícia.
Un comunicat de la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola ha confirmat, a primera hora de la tarda, les dues entrades i registres, i que en el segon dels casos es busca un home que s’havia pogut localitzar doncs no es trobava a casa seva en el moment de l’actuació policial. Segons la fiscalia, que ha batejat l’operació com “operación cadera“, aquestes dues persones haurien dut a terme activitats de “direcció i coordinació en els actes de sabotatge duts a terme durant la Setmana Santa del 2018 pels denominats CDRs, concebuts per crear un clima d’agitació social”. El comunicat, però, no esmenta en cap moment els tipus delictius que es podrien imputar a aquestes persones.
Sis detencions més pels fets del Parlament del gener
En paral·lel, el Mossos d’Esquadra han confirmat també la detenció de sis persones a Òrrius, Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Pont de Vilomara i Solsona, acusades d’atemptat a l’autoritat i desordres públics. En aquest cas però, pels fets es remunten al 30 de gener, el dia que es va suspendre la investidura de Carles Puigdemont i els CDR van aconseguir burlar el cordó policial i accedir al Parc de la Ciutadella, on es troba el Parlament. Dues de les persones detingudes a Malgrat de Mar són militants de l’organització La Forja Jovent del Maresme. Segons Júlia Reniu, portaveu de l’organització, tot apunta que els han detingut perquè van ser identificats davant del Parlament. Passades la una del migdia, les sis persones detingudes ja havien estat posades en llibertat.
Les penes associades al delicte de rebel·lió són d’entre 15 i 25 anys de presó. El delicte de terrorisme, en els únics articles –346 i 351– que no contemplen l’assassinat, sinó “incendis o estralls”, pot ser penat amb una privació de llibertat d’entre 15 i 20 anys. Així mateix, també existeix un article de “coaccions terroristes” amb penes associades d’entre 10 i 15 anys de presó. És rellevant el fet que el delicte de terrorisme presuposa l’existència d’una organització terrorista.
El jutge que ha ordenat l’operació és Diego de Egea y Torrón, que va entrar a reforçar el Jutjat d’Instrucció número 6 fa uns mesos, presidit per Manuel Maria Garcia-Castellón, que investiga les trames de corrupció Púnica i Lezo.
Durant la Setmana Santa, els CDR van aprofitar l’operació tornada per aixecar les barreres dels peatges d’algunes vies, com l’AP-7. Precisament, a la dona de Viladecans se la identifica com a autora d’un àudio on explica la possibilitat de fer una vaga general i anima a fer accions de talls de carreteres i de bloqueig d’infraestructures com Mercabarna i el Port.
El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) convoca aquest migdia concentracions a tots els campus universitaris i patis d’institut en suport als CDR. A la mateixa hora, l’organització juvenil La Forja -de la que han dentingut dos militants a Malgrat de Mar-, farà una roda de premsa a Cervelló. En un comunicat de premsa, l’organització antirepressiva Alerta Solidària ha mostrat la seva solidaritat amb els Comitès “i amb la seva acció política reivindicativa, en forma de desobediència i resistència civil activa i no violenta”. Alhora denuncien la “campanya de criminalització dels CDR per part de mitjans de comunicació, partits polítics, cossos policials i poder judicial del règim”. Diversos CDR han fet crides a concentrar-se a les 8 del vespre davant dels ajuntaments; a Barcelona ja s’ha confirmat una concentració a la plaça Sant Jaume i en un comunicat asseguren que “aquestes detencions no fan més que refermar-nos a seguir lluitant”.
Les concentracions han tingut lloc en una trentena llarga de localitats arreu de Catalunya, i també a Palma. La més nombrosa s’ha produït a la capital catalana, on centenars de persones han ocupat la superficie de la plaça de Sant Jaume, exhibint, en molts casos, cartells amb el missatge “jo sóc CDR”.
