La manca d’informació sobre els riscos del fàrmac antiepilèptic valproat durant l’embaràs podria haver causat malformacions congènites i problemes de neurodesenvolupament a desenes de milers de persones des dels anys 70. A l’Estat francès, on el medicament es comercialitza amb el nom de Depakine, la lluita de les afectades, intensificada el 2011, ha posat de manifest tant el fracàs dels reguladors europeus, com la passivitat de la farmacèutica Sanofi. Recentment, la presentació a Madrid de l’associació d’afectades AVISAV, els primers casos detectats i l’inici d’accions judicials han estès a l’Estat espanyol un escàndol que podria tenir dimensions globals.
Fa un mes que les afectades pel valproat s’han començat a fer visibles a l’Estat espanyol. La mallorquina Cati Gallardo és una de les dones que va prendre el medicament per tractar la seva epilèpsia durant l’embaràs i ara és mare d’un noi amb autisme. Carles Bardera és el pare d’un noi afectat resident a Badalona. Ambdós, que formen part de l’AVISAV, subratllen que no van rebre cap informació. “El meu fill va néixer el 2004 i al prospecte d’aleshores no hi deia res, mentre que l’actual, que inclou fa molt poc els efectes adversos, és una radiografia del que li passa al meu fill”. Bardera conclou que amb un consum similar al de l’Estat francès, “segur que hi ha molta gent que simplement no sap que una malformació pot venir del medicament”.
Tot i que a l’Estat espanyol el cas francès s’ha narrat durant quatre anys com un fet aïllat, actualment, l’advocat de l’associació AVISAV Ignacio Martínez assegura que “el degoteig de casos és diari”. El lletrat, que també representa l’associació d’afectades pel fàrmac talidomida, serà a l’intent de conciliació amb Sanofi el pròxim 17 d’abril, després que la multinacional francesa fos condemnada el desembre passat a l’Estat francès per comercialitzar un producte “defectuós” i sense “la seguretat que se’n podria esperar legítimament”. Lluny de diferenciar el cas espanyol del francès, Martínez aproxima a 10.000 les afectades, sense comptar avortaments per malformacions detectades.
El fàrmac es va comercialitzar inicialment a l’Estat francès per tractar l’epilèpsia i seguidament es va expandir mundialment també per a la migranya o el diagnòstic de transtorn bipolar. Va ser a finals dels anys 70 quan es van documentar les primeres malformacions congènites, però els reguladors no van actuar fins el 2010. La pressió de les afectades sobre l’Agència Nacional de Seguretat del Medicament francesa (ANMS) va propiciar les primeres restriccions de l’EMA el 2014. Alhora es va reconèixer que 14.322 dones embarassades haurien pres valproat a l’Estat francès i s’haurien produït oficialment 450 de malformacions, entre 2006 i 2014.
La mallorquina Cati Gallardo és una de les dones que va prendre el medicament per tractar la seva epilèpsia durant l’embaràs i ara és mare d’un noi amb autisme. Carles Bardera és el pare d’un noi afectat resident a Badalona. Ambdós formen part de l’AVISAV
La gravetat, però, va molt més enllà. Mentre la prevalença de les malformacions és del 10%, segons la mateixa Agència Europea del Medicament, l’alerta de 2014 indica, per primera vegada, problemes de neurodesenvolupament en un 30-40% dels nadons exposats al fàrmac. Les disminucions greus en la capacitat intel·lectual inclourien símptomes pròpies de l’autisme, la síndrome d’Asperger o del diagnòstic de TDAH, i estudis recents apunten a què els danys del valproat també podrien ser hereditaris. Com s’ha posat ja de manifest a l’Estat francès, moltes de les persones afectades s’exposen a discapacitats per a tota la vida i a despeses familiars suplementàries, en educació i cures, molt elevades.
El passat mes de febrer, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va augmentar -i per segona vegada en quatre anys- una alerta sobre el valproat.
Lentitud i mesures insuficients
Malgrat que fonts prescriptores, neuròlogues, psiquiatres o metgesses generalistes haurien de conèixer els riscos associats al valproat, més encara a partir de 2014, a l’Estat francès i al Regne Unit s’ha constatat que la informació no ha arribat a les consumidores. Una enquesta revela que un 68% de les consumidores reconeixen no haver rebut els nous materials informatius difosos al Regne Unit el 2016, un fet reconegut per l’ens regulador britànic.
Una enquesta revela que un 68% de les consumidores reconeixen no haver rebut els nous materials informatius difosos al Regne Unit el 2016, un fet reconegut per l’ens regulador britànic
Les restriccions del 2014 demanaven crear materials informatius per a consumidores i prescriptores i recomanaven no tractar l’epilèpsia ni el trastorn bipolar amb valproat en edat fèrtil, creant un pla de contracepció si no hi havia alternativa. Les investigacions de l’EMA van constatar la insuficiència de les mesures i, el passat 23 de març, dia en què també es presentava l’AVISAV, la comissió d’estats membres (CMDh) va ratificar la prohibició del valproat en edat fèrtil per l’epilèpsia, el trastorn bipolar o la migranya, llevat pla de contracepció. També es van reforçar les mesures informatives a prospectes, prescriptores, farmacèutiques i consumidores, recomanant pictogrames visibles als embalatges. A més, un informe de la Inspecció General d’Afers Socials francesa (IGAS) sobre les decisions adoptades a l’Estat francès va explicar que l’evidència científica ja era suficient el 2004.
9.000 dones en edat fèrtil consumint el fàrmac
El Butlletí Groc, de la Fundació Institut Català de Farmacologia, va difondre el cas a a l’Estat espanyol a principis de març, assenyalant que les dades sobre malformacions i danys cognitius eren consistents ja el 2001. Sense altres dades oficials disponibles, el butlletí calcula que a l’Estat, entre 2008-2016, hi havia 9.000 dones en edat fèrtil consumint el fàrmac. A més, afegeix que l’existència de 934 publicacions relacionant valproat i embaràs evidencien que la informació era de domini públic, assumint errades en farmacovigilància i en l’actuació de la multinacional Sanofi productora també del fàrmac Agreal, retirat el 2005, després de 25 anys, per greus efectes adversos com a tractament de la menopausa.
Els ens reguladors no han actuat per iniciativa pròpia sinó moguts per les afectades franceses. Marine Martin, amb dues filles afectades degut a una informació negligent, va rastrejar, a partir de 2009, l’evidència científica disponible i dos anys més tard va impulsar la creació de l’associació francesa d’afectades pel valproat APESAC. Centenars de casos de mares que no associaven les malformacions o retards de les seves filles amb el consum del fàrmac apareixerien en pocs mesos i amb rèpliques al Regne Unit. L’epidemiòloga Catherine Hill va estimar en almenys 14.000 els nadons afectats a l’Estat francès i l’APESAC ja n’ha censat 5.400, 1.200 avortaments i 130 defuncions.
L’epidemiòloga Catherine Hill va estimar en almenys 14.000 els nadons afectats a l’Estat francès i l’APESAC ja n’ha censat 5.400, 1.200 avortaments i 130 defuncions
Una audiència pública de l’EMA posterior a 2014 recollia veus també d’associacions irlandeses (OACS-i), belgues (ABVSV) o del Regne Unit, on les associacions OACS i FACS estimen més de 20.000 afectades. Marine Martín, que ha impulsat la creació d’associacions d’afectades a diversos països, assenyala que el consum de valproat a l’Estat espanyol, francès, a Bèlgica, Itàlia o Suïssa és similar al francès i només el d’Alemanya és lleugerament inferior. L’abast mundial del consum del fàrmac, l’organització incipient d’afectades i l’alerta després d’almenys 40 anys de comercialització en fan témer moltes més.
Reguladors i laboratoris, una responsabilitat compartida
Sanofi acusa els ens reguladors d’haver retardat canvis de fitxa que la multinacional assegura haver proposat el 2003 i culpabilitza també les prescriptores. L’informe de l’IGAS, per altra banda, acusa el laboratori de passivitat i les associacions d’afectades, d’haver ocultat dades relatives als danys causats pel fàrmac. El metge Abel Novoa, president de l’entitat per una medicina crítica NoGracias, assevera que el retard d’un regulador no justifica la inacció d’un laboratori en cas de danys i alhora, el Butlletí Groc denuncia que la publicitat del Depakine ocultava les advertències de l’EMA, mentre apel·lava a la confiança. De fet, les vendes del fàrmac han augmentat un 14% entre el 2008 i el 2016.
Sanofi acusa els ens reguladors d’haver retardat canvis de fitxa que la multinacional assegura haver proposat el 2003 i culpabilitza també les prescriptores
L’aplicació de les recomanacions de l’EMA per part de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios, també ha estat durament criticada per Butlletí Groc. Assenyala una manca de precisió a fitxes tècniques i materials informatius, de seguiment de les mesures adoptades i la delegació en Sanofi, part interessada, de la informació a prescriptores. Critica també que a l’Estat espanyol no s’hagin implantat pictogrames d’alerta a les caixes dels fàrmacs, que ja són visibles a Bèlgica i a l’Estat francès on, properament, explica Marine Martin, s’hi afegirà el pictograma de prohibició en embaràs.
La comparació amb el cas de la talidomida, amb més de 12.000 afectades estimades a Europa, ha aixecat interrogants sobre la deriva dels sistemes de regulació i farmacovigilància construïts a partir d’aleshores. També se n’han assenyalat perquè, assenyala Novoa, “als anys 60 no hi havia estructures reguladores que poguessin preveure el cas, i actualment sí”. Ara caldrà veure quin ressò té el cas Depakine al Congrés espanyol, després dels debats mantinguts al Regne Unit i a l’Estat francès on, s’ha creat un cens estatal d’afectades i un fons de compensació de deu milions d’euros. També resta per veure si l’escàndol del valproat comportarà canvis de regulacions i del sistema de farmacovigilància. Des del Butlletí Groc i NoGracias assenyalen que, des de 2010, la comercialització de fàrmacs europea és més ràpida però amb menys dades inicials de seguretat i estudis de seguiment posteriors que, encarregats a la pròpia indústria, no es destaquen per posar de relleu efectes adversos.
