Són les cinc de la matinada del 25 de febrer del 2017. Un jove de 23 anys torna a casa després d’acabar la seva jornada laboral de cambrer en un local del Port Olímpic de Barcelona. En una cantonada, una furgoneta de la Brigada Mòbil (BRIMO) dels Mossos d’Esquadra. Els policies li demanen la identificació, el retenen i l’escorcollen de manera violenta. “Morito, eres muy listillo, ¿no?”, li diu un dels agents quan el jove els demana que el deixen anar a casa, que l’endemà treballa. El llancen al terra i comencen a caure els cops per totes bandes. Un dels mossos li subjecta la cara contra l’asfalt amb la seva bota, quan un altre li dona una puntada de peu a la cara, que li fa perdre diverses dents incisives i acabar amb una deformitat al nas de per vida.
És un dels 21 casos que recull l’informe anual del Servei d’Atenció i Denúncia en situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), un projecte del Centre per a la Defensa dels Drets Humans Irídia, que “ofereix assistència jurídica i psicosocial a les persones que pateixen situacions de violència institucional en el marc del sistema penal català” i que s’ha presentat avui a Barcelona. “Es tracta d’un mecanisme d’autotutela de drets col·lectius per defensar-nos millor davant la violència institucional, per donar suport a les persones i omplert un buit des de la societat civil”, explica un dels advocats d’Irídia, Andrés García Berrrio. Per al col·lectiu, aquest tipus de violència es refereix al conjunt de situacions en què les institucions públiques, en comptes de protegir els ciutadans, “actuen de manera que vulneren els drets de les persones per mitjà de l’exercici de la força física o psicològica, fora dels supòsits establerts per la legislació”.
Del més de mig centenar de casos de SAIDAVI, catorze van tenir lloc a l’espai públic, 31 en contextos de reunió i manifestació, dos al CIE de Barcelona i cinc en centres penitenciaris catalans
Tot i que a l’informe anual Irídia ha recollit 21 casos, el seu servei va atendre 52 persones l’any passat: 23 dones i 29 homes. Per fer front al dany que podien patir -físic, psicològic o psicosocial-, el servei va posar a la seva disposició actuació jurídica, acompanyament psicosocial, estratègia comunicativa i incidència política. Del més de mig centenar de casos, catorze van tenir lloc a l’espai públic, 31 en contextos de reunió i manifestació, dos al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona i cinc en centres penitenciaris catalans.
Però pel Centre de defensa dels drets humans, l’episodi d’excepció de l’any passat va ser l’actuació policial de l’Estat espanyol durant la celebració del referèndum l’1-O, que es va saldar amb 1.066 persones ateses pels serveis d’emergències mèdiques de la Generalitat de Catalunya. Moltes de la resta d’agressions que es recullen a l’informe van ser comeses per altres cossos policials, com els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana de Barcelona, o funcionaris de presons. “Hem d’amplificar el rebuig social i institucional perquè no es tornin a produir en altres cossos policials o en altres entorns de protesta violacions com les que s’han tornat a produir en el que portem de 2018”, recalca l’advocat. En aquest sentit, reclama una “millor identificació dels agents que participen en les mobilitzacions per poder fer un seguiment de les seves actuacions des de la societat organitzada.
1-O, un balanç sagnant
El dia del referèndum, la xarxa d’observadores Som Defensores impulsada per entitats com NOVACT, la LaFede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH) i Irídia va atendre un total de 77 persones que van ser víctimes d’agressions policials. D’aquests 77 casos, dotze han acabat judicialitzats. L’objectiu és obtenir condemnes per delictes contra la integritat moral i de lesions contra els membres del Cos Nacional de la Policia espanyola, així com “la identificació dels responsables polítics i policials” de l’operatiu.
Els dotze casos es circumscriuen a sis col·legis electorals de la ciutat de Barcelona: l’escola Mediterrània, l’Institut Pau Claris, l’Escola els Horts, l’Escola de la Prosperitat, l’Escola Àgora i l’Escola Ramon Llull. Precisament en aquesta última, es va produir l’agressió amb el pitjor desenllaç: Roger Español, un veí es disposava a votar en aquest centre, va perdre un ull després de rebre l’impacte d’una bala de goma disparada pels agents de la Policia Nacional espanyola. Amb la judicialització del seu cas, a més de la reparació del dany comès, des d’Irídia també esperen que es prohibeixin les bales de goma a l’Estat espanyol, com ja es va aconseguir a Catalunya després del cas d’Ester Quintana.
Encara que la majoria dels casos relatius a la vulneració de drets durant manifestacions recollits a l’informe fan referència a l’1-O, recullen dos casos d’altres jornades. Un, també lligat al procés sobiranista català, es remunta a les càrregues policials davant la seu de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre, que, entre altres, van provocar ferides al cap d’un jove de dinou anys en actitud pacífica. L’altra, es va produir durant el desallotjament de la Rimaia el mes de maig, on una altra jove de 19 anys va patir ferides de diversa consideració degut a l’actuació de la BRIMO.
La privació de llibertat, en el punt de mira
Tant els CIE com les presons catalanes són un altre dels focus de l’informe. Dos dels casos fan referència al centre d’internament de Zona Franca, on segons l’entitat, s’han produït diferents episodis en l’últim any. El document relata agressions per part dels agents del CNP, algunes produïdes en el marc de la vaga de fam protagonitzada per interns d’origen algerià el passat mes de juliol. També es denuncien vexacions dins el CIE dels policies cap a les persones recloses.
Una situació semblant queda reflectida sobre els centres penitenciaris. Els casos publicats a l’informe fan referència especialment a Brians I i II. En ambdues presons s’han denunciat diverses agressions per part dels funcionaris. És el cas d’un intern de 27 anys, que després de ser agredit per nou treballadors del centre va ser traslladat a Quatre Camins, on porta nou mesos en aïllament al Departament Especial de Règim Tancat (DERT). A la presó de Brians I, el col·lectiu també denuncia l’aplicació incorrecta del protocol de prevenció del suïcidi, que no va evitar al mort d’un pres de 29 anys el passat 30 de novembre.
Deures democràtics
L’informe acaba amb un balanç de les vulneracions de drets que es produeixen en les diferents administracions que operen a Catalunya. Així, es qüestiona la reforma del codi penal que permet la presó permanent revisable, la supressió de les faltes i la conversió en delictes lleus o l’amplificació del delicte d’atemptat contra l’autoritat, tot en el marc estatal. També es critica la llei de protecció ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa i els reglaments penitenciaris i dels CIE.
En l’àmbit català, es posa l’accent en el DERT, tot i que es valoren positivament les millores impulsades pel grup de treball impulsat pel Parlament de Catalunya. Pel que fa a Barcelona, des d’Irídia veuen amb preocupació l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana de l’Ajuntament, que contempla multes d’entre 1.500 i 3.000 euros per desobediència lleu a agents de l’autoritat, moltes vegades lligades a la venda ambulant.
El document també analitza els “operadors del sistema penal”, on s’analitzen les problemàiques que presenten el CNP, els Mossos d’Esquadra, la GUB, la Fiscalia, el Poder judicial l’Institut de Medicina Forense, les presons i els cossos de seguretat privada. Després de la crítica, també arriba una sèrie de recomanacions adreçades als diferents estaments que poden contribuir perquè l’any vinent la llista de casos de violència institucional recollits per Irídia s’escurci.
