Política

L'escola Ramon Llull de Barcelona vota amb les càrregues policials de l'1 d'Octubre a la memòria

L'històric centre educatiu de la Dreta de l'Eixample acull milers d'electores en uns comicis marcats pels esdeveniments dels darrers mesos i la intervenció de la Policia Nacional espanyola durant el referèndum d'autodeterminació
Les portes d'accés al recinte han quedat obertes a les nou del matí, quan desenes de persones ja esperaven fent cua per dipositar la seva papereta
Brais G. Rouco
21/12/2017

Dos operaris de l'Ajuntament de Barcelona s'afanyaven a esborrar els llaços grocs pintats al paviment i les parets exteriors de l'escola Ramon Llull de Barcelona. Faltaven pocs minuts per les vuit del matí i aquest col·legi electoral ubicat a la dreta de l'Eixample, a cavall dels barris de Fort Pienc i Sagrada Família, encara no complia aquest requeriment de la Junta Electoral de no deixar cap rastre d'elements que, com el símbol de solidaritat amb els presos polítics catalans, considerava "partidistes".

A diferència del passat 1 d'octubre, última data on el centre educatiu va ser triat com a punt de votació, el sol s'aixecava radiant i la pluja que aquell dia va fer encara més èpica la resistència del veïnat a la intervenció policial, ha deixat pas a un matí de temperatures més pròpies d'una primavera prematura que d'un nadal que ja és a tocar. Amb puntualitat suïssa, les portes d'accés al recinte han quedat obertes a les nou del matí, quan desenes de persones ja esperaven fent cua per dipositar la seva papereta.

La intervenció policial de l'1-O a l'escola Ramon Llull va deixar al seu pas desenes de persones ferides de diversa consideració i un jove que va perdre la visió d'un ull per l'impacte d'una bala de goma

L'escena del dia d'avui era diametralment diferent de la del passat 1 d'octubre, quan pocs minuts després de l'inici d'un referèndum considerat "il·legal" pel Tribunal Constitucional, desenes d'agents antidisturbis de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) de la Policia Nacional espanyola van irrompre als carrers adjacents per decomissar urnes i paperetes. La intervenció policial ordenada pel Govern espanyol va deixar al seu pas desenes de persones ferides de diversa consideració i un jove amb pèrdua irreversible de la visió d'un ull per l'impacte d'una bala de goma.

"Quan vaig arribar em vaig trobar gent plorant, ambulàncies, trets de pilotes de goma", ens explica la Mireia, una jove de 19 anys que aquell dia no va poder estrenar el seu dret a vot a l'escola que li pertocava, però finalment ho va poder fer a un altre centre –gràcies al cens universal– que va escapar de les càrregues policials. "Avui és el meu primer dia de vot oficial i tinc por per quin pugui ser el resultat. Tinc un sentiment polaritzat, estic contenta però també emocionada pel que estem vivint", ens explica amb tendresa. "La política no m'agradava però el que va passar l'1 d'octubre m'ha marcat molt i he sentit la necessitat d'estar més informada".

Han estat les primeres eleccions on la Mireia ha pogut votar / Brais G. Rouco

 


La Mireia surt de dipositar el seu vot en una de les deu taules ubicades al menjador de l'escola, el mateix indret d'on la Policia va arrencar –literalment– les urnes de les mans dels presidents i vocals de les meses del referèndum d'autodeterminació. Per accedir-hi, ha travessat les dues portes que els agents, després de saltar les tanques d'accés al pati, van rebentar aquell dia a cops de mall. Aquesta va ser una de les destrosses materials que el Cos Nacional de Policia (CNP) va deixar al seu pas en un conjunt arquitectònic dels anys 30 catalogat com a patrimoni pel seu estil noucentista i l'alt valor d'elements com per exemple els esgrafiats de les façanes.


Veïnes als antípodes

En els 81 dies que han passat des del primer dia d'octubre, l'escola Ramon Llull ha patit almenys dos atacs a les seves instal·lacions, un pocs dies després d'aquella data i l'altre a finals del mes de novembre. En ambdues ocasions van aparèixer pintades amb proclames feixistes i amenaces a periodistes com Jordi Borràs o Xavier Rius, referents en investigació sobre grups d'extrema-dreta.

"Jo no tenia cap vinculació amb aquesta escola i ara me la sento com a pròpia", ens explica Enric Aragonés, membre del Comitè de Defensa de la República de l'Eixample Dret, on també ha coincidit amb mares i pares d'alumnes del centre. "Aquell dia ha quedat més marcat en totes nosaltres per la vinculació física que vam tenir, hi vam posar el cos", recorda emocionat al mateix temps que afirma que li resulta "obscè venir a votar en una falsa normalitat, amb gent empresonada i una brutal retallada de drets".

Enric Aragonés, membre del Comitè de Defensa de la República de l'Eixample Dret / Brais G. Rouco

 


Sona el timbre de les onze del matí, aquell que els dies lectius com ho hauria d'haver estat avui avisa la canalla que ha arribat l'hora de l'esbarjo. En aquell moment, una senyora ens mira i pregunta: "Que queréis que os diga a quien he votado?", al que nosaltres responem, "expliqui'ns més coses, això no és el que més ens importa". La Dolores va arribar a Barcelona procedent de Granada ara fa 43 anys, en té 85 i el primer que ens expressa és el seu disgust amb tot el que està passant: "Tengo dos hijos que trabajan en el puerto, les han bajado los sueldos, las empresas se estan marchando, tengo miedo y he votado al PSC". L'1 d'Octubre no va anar a votar "no estaba de acuerdo, si hubiese sido legal hubiese venido. Sé lo que pasó pero como siempre unos lo aumentan y otros lo rebajan, nadie dice la verdad", comenta decebuda.

La Dolores té 85 anys i va arribar a Barcelona procedent de Granada ara fa 43 anys / Brais G. Rouco

 


La Dolores ens desitja sort i marxa cap a casa, mentre veiem dues dones que surten de votar amb el seu pare invident. Es diuen Cleis i Melisse, germanes de mare extremenya i el seu pare Ricard, català d'origen murcià i arrels franceses. Des d'un bon començament ens deixen clar que són castellanoparlants i no eren independentistes, però la jornada de l'1 d'Octubre les va marcar: "teníamos claro que vendríamos a votar ese dia, si teníamos alguna duda, viendo lo que pasó nos reafirmamos aún más". Volen deixar constància que des d'aleshores han tingut discussions i fins i tot han trencat alguna amistat, "negaban lo que habíamos vivido ese dia y no lo podemos soportar". En Ricard es mostra determinat: "vivimos en Turquia, un país tercermundista, una dictadura, eso es España y el 1 de octubre ha agrabado aún más en nosotros esa sensación".

Les germanes Cleis i Melisse i el seu pare Ricard, català d'origen murcià i arrels franceses / Brais G. Rouco



Aquesta família és una de les moltes que ha canviat l'orientació del seu vot els darrers anys, després de l'actitud del Govern espanyol enfront del conflicte polític obert a Catalunya. No és el cas del Manuel, un professor d'escola privada jubilat d'origen sevillà. Ell no estava d'acord amb el referèndum organitzat per la Generalitat i creu que molta gent ha estat manipulada: "A mucha gente se le ha ido comiendo el coco, gente de buena voluntad instrumentalizada por los medios de comunicación a favor de la causa independentista". En Manuel és molt crític amb el paper dels mitjans públics i del govern català cessat, "han enfervorecido a la sociedad engañando a sus propios votantes", afirma amb seguretat. Està d'acord amb els empresonaments que s'han produït, "en ningún país democrático se puede permitir que alguien se salte la legalidad" i preguntat per la possibilitat que les forces independentistes tornin a guanyar aquests comicis opina que si es cenyeixen a la legalitat, no hi haurà cap problema, tot i ser conscient que això impossibilitaria la consecució dels seus objectius polítics. Durant aquests mesos s'ha sentit com un ciutadà de segona pel fet de no ser independentista i també creu que en relació als fets d'octubre "se ha provocado para explotar el victimismo".

En Manuel és un professor d'escola privada jubilat d'origen sevillà / Brais G. Rouco

 


La diversitat d'opinions és evident també en una escola on Junts pel Sí i al CUP van obtenir el 41,26% i el 11,89% dels sufragis, respectivament, a les eleccions del 27 de setembre de 2015, mentre l'actual tripartit de l'article 155 es va quedar amb el 35,96% dels vots. Encara no sabem quin serà el resultat de les que amb tota seguretat hauran estat les eleccions celebrades amb una situació més excepcional des de la restauració borbònica, però el que sí que sembla clar és que l'impacte dels esdeveniments dels darrers mesos, especialment del referèndum d'autodeterminació del passat 1 d'octubre, ha deixat una petja inesborrable en un barri amb una quotidianitat tranquil·la i generalment benestant. L'escola Ramon Llull es va inaugurar el dia 29 de març de 1931, poc abans de la proclamació de la Segona República espanyola, com a símbol de la renovació pedagògica ens uns temps convulsos. El present que avui s'escriu i el futur que aquest determinarà, marcarà el camí que els seus infants hauran de transitar d'ara endavant.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: