Llibertats

Els 'secrets d'Estat' de l'1 d'octubre

Un informe del Ministeri de l'Interior espanyol revela que l'operatiu policial contra el referèndum va prioritzar els col·legis amb menor resistència, descartant els districtes barcelonins de Gràcia i Sants-Montjuïc i replegant efectius a la tarda
Pau Fabregat
12/01/2018

Julian Assange va oferir el passat 14 de novembre una recompensa de 20.000 euros per a qui revelés el dispositiu policial de l'1-O. "El Govern de Rajoy ha declarat el cost i els detalls del seu atac violent a votants catalans un 'secret d'Estat'”, afirmava l'activista des de l'ambaixada d'Equador a la capital britànica. Dos mesos més tard, la Directa ha tingut accés a tots els detalls de l'operatiu en relació a la ciutat de Barcelona, els secrets del qual s'amagaven gelosament a l'interior dels vaixells amarrats fins el 30 de desembre al Port de Barcelona. La despesa ja us l'avançàvem en aquesta projecció, avui us en detallem la part organitzativa.

La ciutat de Barcelona va ser sectoritzada i es van constituir nuclis operatius d'actuació, assignant un responsable policial per a cadascun d'ells

Segons un document elaborat per la Unidad de Coordinación Operativa Territorial de la Jefatura Superior de Policía de Cataluña, la ciutat de Barcelona va ser sectoritzada i es van constituir nuclis operatius d'actuació, assignant un responsable policial per a cadascun d'ells. El nombre d'efectius de cada nucli operatiu –incloent-hi els agents antiavalots i els d'informació– venia determinat per “el nombre de col·legis electorals per sector, la situació d'aquests, la ubicació, el grau de seguiment i conflictivitat previsibles”. Aquest últim paràmetre va ser determinant alhora de descartar des d'un primer moment cap intervenció als col·legis electorals dels districtes de Gràcia i Sants-Montjuïc.

/Pau Fabregat


Als annexos I i II del document s'explicita la subdivisió de la ciutat en vuit sectors on es va acabar entrant per la força als centres de votació: Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, L'Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella. A més, s'estableix una franja horària prioritària d'intervenció, entre les 7:30 h i les 10 h del matí. A cadascun dels sectors es preveuen “actuacions ràpides i puntuals, evitant actuacions que es perllonguin en el temps, amb l'objectiu de minimitzar riscos” i “prioritzant els esforços en cada sector on l'actuació es considera que pugui resultar més eficaç”. Al conjunt de la ciutat, durant l'1 d'octubre, 1.034 agents antiavalots van participar a les càrregues policials.
 

Fauna policial, districte per districte

El Ministeri de l'Interior va escollir noms d'animals per referir-se a cadascuna de les unitats i dels responsables operatius. Al districte de Ciutat Vella, la coordinació de les intervencions es van assignar al comandament CAMEL 1 i sota les seves ordres van actuar el grup 4 de la UIP de Màlaga (GAMO), el 2 de la UIP de Sevilla (LOBO) i el 5 de la UIP de Galícia (RAYA), amb una dotació conjunta de 117 antiavalots. Els assalts del CEIP Mediterrània, l'IES Pau Claris i les Escoles Pies de Sant Antoni van ser responsabilitat seva.

/Pau Fabregat

 

El districte de l'Eixample es va assignar al comandament CAMEL, amb la participació dels grups 1, 4 i 5 de la Unitat Central d'Intervenció amb seu a Madrid, amb una dotació conjunta de 126 antiavalots. Van intervenir a l'IES Jaume Balmes, el CEIP Ramon Llull –amb el tràgic desenllaç de la mutilació del veí Roger Espanyol per un tret de bala de goma– i el CEIP Diputació, on van fracassar per la massiva presència de gent i es van veure obligats a abandonar la zona.

A Les Corts es va assignar el comandament PUMA 1, amb la participació dels grups 5, 6 i 8 de la Unitat d'Intervenció Policial de Madrid (PUMA), amb una dotació conjunta de 165 antiavalots

Al districte de Les Corts es va assignar el comandament PUMA 1, amb la participació dels grups 5, 6 i 8 de la Unitat d'Intervenció Policial de Madrid (PUMA), amb una dotació conjunta de 165 antiavalots. Aquest dispositiu va ser responsable de les càrregues a l'IES Joan Boscà (a peu de la Ronda de Dalt) i el CEIP Pau Romeva (a curta distància del Camp Nou). Van ser dues de les intervencions més tardanes, en el primer cas passat el migdia i en el segon, quan ja havien sonat les campanades de les tres.

El districte de Sarrià-Sant Gervasi fou responsabilitat del comandament RAYA, amb la participació dels grups 1, 2 i 3 de la Unitat d'Intervenció Policial de Galícia (RAYA), amb dotació conjunta de 110 antiavalots. L'escamot va fer un llarg recorregut, passant pel Departament d'Ensenyament de la Via Augusta, Escola Projecte, CEIP Dolors Monserdà de Vallvidrera i l'Escola Infant Jesús de Travessera de Gràcia, on la imatge d'una dona ensangonada va donar la volta al món.

/Pau Fabregat


El districte d'Horta-Guinardó fou entregat al comandament DRAGON, amb la participació dels grups 1 i 5 de la Unitat d'Intervenció Policial de València (ORCA) i el grup 2 de la UIP de Barcelona (JAGUAR), amb dotació conjunta de 135 antiavalots. En aquest cas, les càrregues es van patir a l'Escola Oficial d'Idiomes, el Centre d'Atenció Primària del carrer Teodor Llorente, el CEIP Mare Nostrum i el CEIP Mas Casanovas. També es van patir càrregues a les portes del FEDAC (antigues Dominiques d'Horta), però en aquest punt la policia finalment es va retirar sense endur-se les urnes.

El districte de Nou Barris va ser, amb diferència, el més afectat per la violència policial, i el responsable operatiu de l'actuació va ser GAMO 1

El districte de Nou Barris va ser, amb diferència, el més afectat per la violència policial, i el responsable operatiu de l'actuació va ser GAMO 1, amb la participació dels grups 2, 3 i 5 de la Unitat d'Intervenció Policial de Màlaga i una dotació conjunta de 136 antiavalots. Els mateixos antiavalots van efectuar càrregues a vuit punts de votació: CEIP Prosperitat, Centre de Formació d'Adults Freire, CEIP Tibidabo, CEIP Aiguamarina, Escola Víctor Català, Escola Àgora i el CEIP Tomás Moro del barri de Canyelles.

Al districte de Sant Andreu, la intervenció va córrer a càrrec del comandament ORCA, amb la participació dels grups 2, 3 i 4 de la Unitat d'Intervenció Policial de València, amb una dotació conjunta de 128 antiavalots. Van intervenir a l'Escola Estel, l'IES Joan Fuster i la Fundació Trini Jove.

L'última sectorització de la ciutat de Barcelona va correspondre al districte de Sant Martí, i es va assignar al comandament PUMA 2 i els grups 7 i 11 de la Unitat d'Intervenció Policial de Madrid i el grup 1 de la UIP de Barcelona, amb una dotació conjunta de 117 antiavalots. En aquest cas, van protagonitzar una única intervenció policial al CEIP Els Horts de la Rambla Prim, amb un balanç de nombroses persones ferides.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades:

El 'Lobo' del referèndum

12/01/2018

Milers d'agents del Cos Nacional de Policia (CNP) i la Guàrdia Civil van viatjar fins a Catalunya els dies previs a la celebració del referèndu