La crònica d’Espanya ve marcada per la data del 20 de novembre. Una data ineludible pels acòlits de l’extrema dreta, que rememoren el dia en què va morir l’exdictador Francisco Franco amb actes que honoren els seus 40 anys de règim autàrquic. Com és habitual, aquest 20N la Fundación Francisco Franco, Democracia Nacional i altres partits ultres han convocat marxes al santuari del Valle de los Caídos, on encara reposen les restes del dictador i reconvertit, des d’aleshores, en lloc de peregrinació pels seus familiars, hereus i aduladors més entusiastes. També en aquesta data, formacions del mateix signe recorden el màxim referent de la Falange Española de les JONS, José Antonio Primo de Rivera, mort el 20 de novembre de 1936, a qui també se l’homenatja en actes públics convocats pel partit del qual va ser-ne el fundador, legal i força actiu a l’Estat espanyol.
L’altra cara del 20-N, en canvi, l’escriuen els assassinats del dirigent de la CNT i emblema del moviment llibertari, Buenaventura Durruti, mort d’un tret en circumstàncies confuses el mateix dia de 1936, i dels dirigents d’Herri Batasuna, Santi Brouard i Josu Muguruza, morts en accions perpetrades pels GAL i l’extrema dreta –respectivament– en el marc de guerra bruta, durant la dècada dels 80.
Santi Brouard va perdre la vida la tarda del 20 de novembre de 1985, quan dos pistolers van irrompre a la seva consulta mèdica de Bilbao. El veterà pediatra de 64 anys, que en aquell moment es trobava auscultant una nena de pocs mesos, va rebre l’impacte de diversos trets, en un atemptat que les pesquisses policials van conduir als GAL, l’organització creada per expolicies i antics membres del Batallón Vasco Español (BVE) amb el suport de la cúpula d’Interior del govern espanyol, aleshores presidit per Felipe González. Com és conegut, l’assassinat del dirigent abertzale, succeït al novè aniversari de la mort de Franco, va acabar amb una de les veus més compromeses amb el diàleg polític a Euskadi. L’any següent de la seva mort, els GAL van assassinar 11 persones i ETA a un total de 38.
La pau acallada
També Josu Muguruza s’havia distingit per la seva laboral en defensa de la pau i la negociació amb vista a resoldre el conflicte basc. La seva mort es va produir just quatre anys després, el 20 de novembre de 1989, a la vigília de la sessió que obria la tercera legislatura de la democràcia espanyola, on Herri Batasuna va allargar la mà per acabar amb la violència i, d’aquesta manera, obrir una porta a l’esperança.
Exredactor i analista polític del diari Egin, Muguruza havia estat escollit número 3 a la llista abertzale per a la circumscripció de Biscaia. Tot i que la coalició independentista només va obtenir dos escons per la província, la renúncia de Tasio Erkizia li va donar automàticament l’acte de diputat.
El dia abans de la investidura, mentre sopava amb altres diputats d’HB al restaurant Basque, de l’hotel Alcalá de Madrid, dos homes encaputxats van entrar en el reservat que ocupaven i van metrallar-los sense paraula prèvia. Arran de l’acció, Muguruza va rebre dos trets mortals, mentre un altre dels altres electes, l’històric Iñaki Esnaola, va quedar greument ferit. La posterior investigació va portar a l’arrest de l’agent del Cos Nacional de Policia Ángel Duce i de Ricardo Sáenz de Ynestrillas, a qui es va imputar la pertinença als Grups Antiterroristes Nacionals d’Espanya (GANE). Aquest últim, però, va ser absolt per manca de proves, fet que el van catapultar a l’escenari polític com a nova icona del feixisme espanyol.
Aquest 20N, mentre els hereus de Franco desfilaran amb el jou i les fletxes pel Valle de los Caídos, una concentració a Bilbao glossarà la figura de Muguruza i de Brouard, dos homes a qui amplis sectors de la societat han reconegut la seva contribució a la lluita per la pau, la llibertat i la reconciliació al País Basc.
