L’Ajuntament de València, encapçalat per Joan Ribó (Compromís), ha donat llum verda al projecte de “mesures correctores per a la reparació municipal” de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, destinada al desenvolupament d’activitats industrials i de trànsit marítim. Amb aquest pas, el consistori espera poder licitar, adjudicar i executar les obres per condicionar l’àrea i començar les activitats en un polígon de més de 770.000 metres quadrats, que va arrasar amb l’horta productiva de desenes de famílies que habitaven a la pedania de la Punta. El col·lectiu Per l’Horta considera que la reactivació de la ZAL “atempta contra l’interés públic i la seguretat jurídica”, ja que el projecte, emmarcat en una sèrie d’actuacions per ampliar el Port, ha sigut anul·lat en diferents instàncies judicials i està pendent de la resolució d’una nova demanda.
L’associació de veïnes de La Punta, La Unificadora, ha estat plantant cara al Ministeri de Foment, la Generalitat, l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de València des que es va plantejar el Pla Especial de la ZAL en l’any 1994, per part de l’expresident del Consell Joan Lerma (PSPV) i l’exalcaldessa de la ciutat Rita Barberà (PP). La primera aprovació del projecte va ser anul·lada judicialment, perquè mancava d’informes preceptius sobre el seu impacte ambiental. Després, el govern valencià de Francisco Camps (PP) el va reformular, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el va tornar a tombar i el va declarar “nul de ple dret”. En l’any 2015, el Tribunal Suprem va ratificar aquesta resolució i va retrotraure la classificació del sòl, que tornava a ser “sòl no urbanitzable d’especial protecció”. Lluny d’aturar els interessos d’expansió portuària, en desembre de 2018, Ribó va aprovar de nou el projecte, ara immers en un nou procés judicial.
Fa un any, Per l’Horta va interposar un recurs contenciós-administratiu al TSJCV, amb què es qüestiona la legalitat de l’aprovació del pla urbanístic. Entre altres aspectes, es denuncia que el projecte assumeix el terreny com a urbà, però no compta amb cap estudi d’impacte mediambiental estratègic, encara que el terreny és zona protegida i, per tant, seria necessari. Així mateix, la sentència de 2015 obliga a l’Administració a començar el projecte des de zero, però, segons critiquen des del col·lectiu, l’única diferència que hi ha entre el Pla de 2009 i l’actual és “l’embelliment del carril-bici ja existent amb la plantació d’arbres”.
Tal com explica Antonio Montiel, jurista i membre de Per l’Horta, si el TSJCV confirma la il·legalitat del Pla “serà impossible per al Port complir amb els compromisos contrets amb les empreses adjudicatàries de parcel·les” i, a més a més, “l’Ajuntament hi hauria atorgat una llicència impossible d’executar”, ja que el sòl va recuperar la condició de no urbanitzable d’especial protecció. Per això, una resolució favorable del recurs que van interposar podria exposar l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament de València, com a atorgant de la llicència d’obres, a abonar indemnitzacions a les empreses logístiques que es volen instal·lar en el polígon. Per a Josep Gavaldà, membre de Per l’Horta, l’actuació del consistori resulta “molt temerària”, ja que hi ha un recurs pendent de resoldre i, si el Tribunal Superior de Justícia reafirma la nul·litat del projecte, segurament s’iniciaria “un procediment judicial per determinar quina institució ha de pagar les indemnitzacions”. El col·lectiu també ha criticat l’actitud del conseller de Política Territorial, Arcadi España (PSPV), que “va demorar durant mesos la remissió de l’expedient reclamat pel TSJCV i es va retardar la formalització de la demanda”.
Empreses suïsses i valencianes en La Punta
La naviliera suïssa MSC, la transitària valenciana Raminatrans, la immobiliària valenciana QA i Pimba Holding SL, i Medlog Iberia, companyia de MSC especialitzada en logística terrestre, han presentat les seues ofertes per a l’ocupació de les parcel·les de la ZAL, amb una inversió d’un total de 73,3 milions d’euros, segons va anunciar l’Autoritat Portuària de València. L’entitat, que ha celebrat l’aprovació, compta amb una base de licitació de 4,4 milions d’euros i un termini de huit mesos per a l’execució de les obres, a càrrec de l’Entitat Estatal de Sòl (SEPES); i preveu la creació d’uns 1.518 llocs de treball. La generació d’ocupació és un dels arguments més defensats per Aurelio Martínez, president de l’Autoritat Portuària, per tal de defensar l’ampliació del Port de València, una justificació que Gavaldà crítica fortament: “Si s’invertiren diners en un altre sector, també es crearien llocs de treball. Nosaltres estem convençuts que les inversions han d’anar destinades a la lluita contra el canvi climàtic, l’educació i la sanitat”.
Encara que aquestes quatre companyies han presentat ja les seues ofertes, des de Per l’Horta subratllen que, fins que “no comencen a instal·lar-se”, encara és possible revertir el projecte. Per això, exigeixen a les administracions autonòmica i municipal un “elemental principi de cautela” en les seues actuacions i “no donar cobertura a l’obstinat entestament que ha emprés l’Autoritat Portuària per a imposar els seus particulars interessos”. “Les administracions han d’estar al servei de l’interés públic i no poden actuar amb menyspreu cap als riscos ambientals i socials que comporta seguir executant el projecte de la ZAL”, conclouen en un comunicat.
Encara que aquestes quatre companyies han presentat ja les seues ofertes, des de Per l’Horta subratllen que, fins que no comencen a instal·lar-se, encara és possible revertir el projecte
A la reactivació de la ZAL se suma la polèmica amb Vicente Boluda, exconseller de l’Autoritat Portuària amb societats a Luxemburg i Holanda, paradisos fiscals, per evadir impostos, segons ha destapat eldiario.es. Des de l’any 2011, Boluda presideix l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), que constitueix un fort lobby empresarial, amb figures com Juan Roig, president de Mercadona; Araceli Císcar, consellera executiva del Grupo Dacsa; Adolfo Utor, de Baleària; o Agnès Noguera, de Libertas 7, firma destinada a activitats d’inversió financera i de gestió immobiliària.
En l’actual context d’emergència sanitària, des de la Comissió Ciutat-Port, formada per Acció Ecologista-Agró, Ecologistes en Acció, l’Associació de Veïns i Veïnes de Natzaret, Per l’Horta i la plataforma El Litoral Per al Poble, entre altres, han reiterat el seu rebuig a tots els projectes d’expansió portuària, ja que consideren que l’ampliació del Port de València és “ambientalment i econòmica insostenible”. “La pandèmia distorsionarà el ritme de creixement de l’economia global, incapaç d’afrontar els reptes per a la seua dependència de l’especulació financera i el consum insostenible dels recursos de la Terra”, sentencien.
