Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La ZAL de La Punta de València torna una vegada més als tribunals

Tot i la llarga història de lluita veïnal, el Govern del Botànic va aprovar a finals de 2018 el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) de La Punta de València, situada al costat del Port i destinada al desenvolupament d’activitats industrials i el trànsit marítim. El projecte ja va ser declarat nul pel Tribunal Suprem en 2015, i encara que la Generalitat va presentar un nou document, el veïnat i el col·lectiu Per L’Horta denuncien que l’única diferència que hi ha entre aquest i l’anterior és la plantació d’arbres al voltant del carril-bici existent. Per L’Horta, que vol convertir aquest espai en un corredor verd que connecte el Parc Natural de l’Albufera i el del Túria, ha presentat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de València

Zal de València / Lluïso Llorens

La Punta, 17 de juliol de 2003. Una excavadora va convertir en enderrocs la Casa del Fiscalero, l’última alqueria que quedava en peus a la pedania de La Punta, després de l’enderrocament de més d’un centenar. Desenes de famílies van ser expropiades i privades d’una forma de vida arrelada a la terra, amb el soterrament de més de 770.000 metres quadrats d’horta productiva. Era el terreny que ocuparia la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, un projecte d’expansió portuària que se sumava a la destrucció que ja havien sofert la platja del barri de Natzaret i el litoral de la pedania. La lluita veïnal no va poder evitar la destrucció d’eixes 77 hectàrees, però sí la posada en marxa de la ZAL.

L’associació de veïnes de La Punta, La Unificadora, ha estat plantant cara al Ministeri de Foment, a la Generalitat i a l’Ajuntament des del plantejament del Pla Especial de la ZAL en 1994, per part de l’expresident del Consell Joan Lerma (PSPV) i l’exalcaldessa de la ciutat de València Rita Barberà (PP). Durant 15 anys, el veïnat va lluitar contra els interessos de l’Autoritat Portuària de València (APV), fins que el projecte va ser anul·lat judicialment, perquè mancava d’informes preceptius sobre el seu impacte ambiental. El govern valencià, ja en mans de l’expresident Francisco Camps, va reformular el pla, però el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el va tornar a invalidar en l’any 2013, declarant-lo “nul de ple dret”. El 2015, el Tribunal Suprem va ratificar aquesta resolució i va sentenciar novament la nul·litat del projecte.

En declarar-se “nul de ple dret”, l’anomenat Govern del Botànic (PSPV i Compromís) “tenia l’oportunitat única de recuperar l’espai i de marcar diferències amb les polítiques urbanístiques que s’havien fet fins aleshores, però no ha sigut així”, lamenta Josep Gavaldà, membre de Per L’Horta, un col·lectiu social hereu de la primera Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la protecció de l’Horta de València. El passat mes de desembre, el Govern valencià va aprovar de nou el Pla Especial de la ZAL, tot i que la sentència del Tribunal Suprem retrotrau la classificació del sòl, que torna a recuperar la condició de “sòl no urbanitzable d’especial protecció”.

La Punta de València  |Lluïso Llorens

 

“Han assumit que el sòl és urbà, simplement, perquè van arrasar amb l’horta i van ficar enderrocs damunt”, explica Gavaldà. Tanmateix, segons la Llei de Sòl, perquè un sòl tinga naturalesa urbana ha de comptar amb un sistema de proveïment i evacuació d’aigües i subministre elèctric. A la zona de la ZAL, Iberdrola va construir una subestació elèctrica per portar l’energia al nou complex portuari, però aquesta construcció també va ser anul·lada amb la sentència dictada l’any 2015 pel Suprem.

L’àmbit d’actuació del Pla Especial de la ZAL suposa un total de 772.961,17 metres quadrats, dels quals 307.977 es destinen a l’ús industrial, mentre que la resta es dediquen als vials públics, carril-bici, àrees de servei, algunes zones verdes de reserva patrimonial, com és el cas de la Senda de la Llora; així com la zona residencial, on es troben les vivendes de reallotjament de les famílies afectades per les expropiacions que es troben parcialment en funcionament, segons es defineix a la memòria descriptiva i justificativa del pla.

 

La ZAL, als tribunals una vegada més

El col·lectiu Per l’Horta va presentar el dimecres passat un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en contra del decret que ha aprovat de nou el Pla Especial de la ZAL. Un dels aspectes que denuncien és, precisament, que el projecte assumeix el terreny com a urbà i, per tant, no han presentat cap estudi d’impacte mediambiental estratègic. “Eixe estudi s’hauria d’haver fet, perquè, després de l’última sentència, tenen l’obligació de donar ubicacions alternatives per fer aquest tipus de projecte i a presentar un estudi ambiental estratègic, ja que el terreny és zona protegida”, matisa Gavardà. Per fer front a les despeses judicials, també han llançat un verkami, en què s’han fixat aconseguir un mínim de 9.600 euros.

La sentència de 2015 també obliga a l’Administració pública a començar el projecte des de zero, però, segons critica el col·lectiu, l’única diferència que hi ha entre el Pla Especial de 2009 amb el projecte presentat enguany per part del president de la Generalitat, Ximo Puig (PSPV), i l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó (Compromís), és l’embelliment del carril-bici ja existent amb la plantació d’arbres. “Aquest carril té, en el lloc més ample, una amplària de 30 metres. Això no és un corredor verd, perquè incompleix la legislació valenciana, que estableix que els corredors han de tindre un mínim de 500 metres, que és el mateix ample que té la ZAL”, adverteix el membre de Per l’Horta.

Als defectes de procediment se suma que el Pla Especial no atén a les directives territorials de la legislació actual, com la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP), la Llei d’Horta i el Pla d’Acció Territorial de l’Horta (PATH). El mateix mes en què es va aprovar novament la ZAL, la conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori aprovava també el PATH, integrat en la Llei d’Horta, i que té com a objectiu principal la “protecció, recuperació i dinamització dels terrenys d’horta, l’activitat agropecuària d’aquests i dels elements que fan d’aquest conjunt un paisatge productiu i cultural singular i difícilment repetible”, segons s’indica al Decret 219/2018, pel qual es va donar llum verda al pla.

“Aquest pla naix amb la idea de fer un macro plantejament i amb la finalitat de protegir l’horta. No poden saltar-se puntualment la llei, perquè els interesse la zona del Port”, critica Ignasi Vázquez, alcalde pedani de La Punta

L’Horta de València no és un terreny homogeni. Per això, el PATH diferencia tres categories, totes classificades com a sòl no urbanitzable protegit: l’horta de protecció especial de grau 1, que és la que circumda la ciutat de València, i on es trobaria la ZAL; l’horta d’especial protecció de grau 2, a la comarca de l’Horta Oest; i l’horta de protecció agrícola de grau 3, localitzada al sud del barranc de Catarroja, i el tram mitjà i final de la séquia de Moncada. Als espais protegits de grau 1, tal com es detalla al Decret, s’estableix com a objectiu “preservar-ne el caràcter agropaisatgístic, de manera que es protegisquen els elements associats a l’activitat productiva, la millora de la producció agrària i el foment d’accions encaminades a la recuperació del patrimoni cultural existent”.

Aquesta legislació ofereix una visió supramunicipal i estratègica del territori per evitar la pèrdua de patrimoni i dels valors ambientals, per tant, també al·leguen les determinacions gràfiques i els principis de protecció de sòl que declara el PATH. “Aquest pla naix amb la idea de fer un macro plantejament i amb la finalitat de protegir l’horta. No poden saltar-se puntualment la llei, perquè els interesse la zona del Port”, critica Ignasi Vázquez, alcalde pedani de La Punta per Compromís, tot i que va suspendre les seues tasques d’assistència a funcionaris i a reunions polítiques per protestar contra l’aprovació del pla. “S’ha utilitzat el territori i tot el seu valor com a mera mercaderia per tapar els errors dels nostres polítics. En cap cas s’ha considerat el desallotjament forçós del veïnat de La Punta, la violació dels drets humans i la pèrdua de patrimoni per al futur de tota la societat”, va declarar en un comunicat.

 

L’Horta, història de sobirania alimentària

L’Horta és un dels espais identitaris dels pobles de València, on es preserva un model de vida arrelat a la terra i on es respecta la diversitat de producció, comercialització i gestió dels espais rurals per part de les llauradores. És per això que des de La Unificadora defensen que l’única alternativa al Pla Especial és que la ZAL torne a ser horta productiva i les famílies puguen recuperar la seua vida. “La nostra lluita és que siga horta, després tindrem temps d’asseure’ns per a dialogar. Sempre hi ha temps d’asseure’s, però ara per ara volem horta”, reivindica Carmen González, presidenta de l’associació de La Punta i una de les afectades per les expropiacions, qui lamenta que el Govern del Botànic mai ha tingut en compte al veïnat ni tampoc els ha oferit una disculpa pública.

Des de Per l’Horta, matisen que reconstruir les cases i els sistemes de producció i de reg que hi havia seria un procés “molt costós” i defensen que la ZAL es convertisca en un autèntic corredor verd, “horta o bosc”, perquè es tracta de l’única via possible per connectar els dos Parcs Naturals que envolten la ciutat de València: el de l’Albufera i el del Túria. Aquests dos espais van ser guanyats per la lluita veïnal, gràcies als moviments Riu Verd i El Saler per al poble. Així, demanen un nou model de territori, ciutat i economia, que connecte els ecosistemes, no considere el sòl com a simple mercaderia i pose en valor els serveis ambientals del territori.

Tot i ja haver un procés judicial iniciat pel col·lectiu Per L’Horta i el que iniciarà La Unificadora, que també té previst presentar un recurs en les pròximes setmanes, l’Autoritat Portuària de València, després d’una inversió de 160 milions d’euros, ha assegurat que es podran implantar un total de 50 empreses

Segons el document d’ordenances del Pla Especial de la ZAL, l’àrea industrial es vol destinar al desenvolupament d’activitats d’emmagatzematge, distribució i assemblatge de mercaderies, components industrials, materials i qualsevol tipus de producte vinculat amb el tràfic marítim. Tot i ja haver un procés judicial iniciat pel col·lectiu Per L’Horta i el que iniciarà La Unificadora, que també té previst presentar un recurs en les pròximes setmanes, l’Autoritat Portuària de València, després d’una inversió de 160 milions d’euros, ha assegurat que es podran implantar un total de 50 empreses al polígon industrial, i Ximo Puig, en abril de 2018, va viatjar fins a Pequín per reunir-se amb el gegant navilier xinès Cosco, que controla la principal terminal de mercaderies del Port de València.

Després de la reunió, el president de la Generalitat va assegurar que la companyia estava “molt interessada en el desenvolupament de la ZAL” i es fixava com a objectiu finalitzar les obres a La Punta a finals d’aquest any perquè “empreses xineses puguen participar”, tal com va publicar Valencia Plaza. Per a Mireia Vidal, antiga habitant de Casa Palmera, expulsada junt amb la seua família de La Punta i membre de La Unificadora, el Govern valencià i l’APV “s’estan tirant pedres damunt del seu propi sostre, perquè la situació ja està judicialitzada”. “No sabem quines empreses concretes són. Podria implantar-se qualsevol multinacional relacionada amb el tràfic marítim, però parlem de productes de tercera, fets amb mà d’obra barata i explotada”.

 

Una ciutat amb Port o una ciutat subsidiària del Port?

Aquesta és la pregunta que es fan des del col·lectiu de Per l’Horta, ja que tot projecte d’expansió implicaria la creació de nous vials o l’ampliació de les ja existents, de manera que s’acabe creant una “ciutat subsidiària del Port”. De fet, la ZAL està relacionada de manera directa amb l’ampliació de carreteres com la V-30, l’enllaç des de Silla per la V-31 o l’ampliació de la V-21, soterrant 80.000 metres quadrats d’horta productiva. “Tot açò és un despropòsit. Fan lleis, com la Llei de l’Horta, per a llavar-se la cara, però després afavoreixen a les multinacionals perquè puguen abaratir els seus costos”, sentència Vidal.

Un dels arguments del president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez, per dur a terme el nou pla és la “gran” inversió econòmica que s’ha destinat per executar les expropiacions de més d’un centenar de famílies. En la mateixa línia, Puig va defensar la impossibilitat de revertir la situació, ja que no “era viable ni des del punt de vista econòmic ni des del punt de vista social”. Tanmateix, des de La Unificadora i Per l’Horta tenen molt clar que sí que és possible canviar de rumb i que el cost no és una excusa, ja que les ampliacions dels vials suposarien una inversió “d’uns 500 milions d’euros més”. La presidenta de La Punta subratlla que el Govern i l’APV van recaptar molts diners de les expropiacions, una quantitat que el veïnat mai ha pogut saber: “Sempre hem volgut saber la diferència entre el que s’han gastat i el que van recaptar de les expropiacions. Ja és hora de què diguen la veritat, però no ho fan, perquè donar la raó a ciutadans normals que lluiten per una idea li’ls resulta molt perillós i pot comportar que la gent comence a rebel·lar-se”.