Després de setmanes plovent i plovent, segurament les problemàtiques associades a la quantitat i qualitat de l’aigua ens poden semblar molt secundàries. Estem en època de bonança, tenim els embassaments plens, els rius i fons baixen a dojo i els aqüífers, els grans ignorats, segur que estan plens a vessar.
Hem viscut una tardor humida que era d’esperar, després d’un estiu tan i tan calorós i tan llarg. El grau d’evaporació ha sigut elevat per les temperatures de l’estiu i especialment per la temperatura de l’aigua del mar, el gran evaporador.
El clima mediterrani que ens afecta a Catalunya ja ho té, podem tenir grans sequeres però després venen les pluges en forma de gota freda. Com diu la cançó de la Maria del Mar Bonet, “al meu país la pluja no sap caure, o plou poc o plou massa, si plou poc és la sequera, si plou massa és un desastre”.
Les previsions que donen els experts no són gens esperançadores. Els efectes del canvi climàtic faran encara més extrem aquests episodis de sequera i les posteriors pluges cada cop seran més torrencials
Les previsions que donen els experts no són gens esperançadores. Els efectes del canvi climàtic faran encara més extrem aquests episodis de sequera i les posteriors pluges cada cop seran més torrencials. En aquest context i en el previsible de canvi climàtic, és imprescindible actuar sobre la planificació tant dels recursos naturals com del desenvolupament territorial per evitar “guerres de l’aigua” com les viscudes amb anterioritat, la més recent en la sequera del 2008.
La Directiva Marc De L’aigua (DMA) és una eina imprescindible per la protecció de l’aigua de consum, dels rius i els ecosistemes aquàtics. El seu objectiu és evitar el deteriorament de les masses d’aigua i millorar el seu estat fins a assolir el bon estat ecològic. És la garantia perquè les generacions futures tinguin aigua en quantitat i qualitat suficient per poder desenvolupar-se.
Encara que pot semblar una directiva ecologista, realment el fons és merament econòmic, sense aigua en qualitat i quantitat no pot haver-hi desenvolupament social i econòmic. Si esgotem i degradem els recursos aquàtics, el cost d’aquest recurs bàsic cada cop serà més car i inaccessible i això tindrà les seves conseqüències econòmiques en l’agricultura, les pesqueries, la indústria i en tots els aspectes de la vida.
La Directiva Marc De L’aigua és una eina imprescindible per la protecció de l’aigua de consum, dels rius i els ecosistemes aquàtics. El seu objectiu és evitar el deteriorament de les masses d’aigua i millorar el seu estat fins a assolir el bon estat ecològic
Des de la Plataforma en defensa de l’Ebre sempre hem tingut aquesta directiva com eina de referència per a la protecció del delta de l’Ebre, juntament amb la resta de directives ambientals. És el cavall de batalla en el recurs al Tribunal Suprem contra el Pla de conca de l’Ebre i les denúncies a la Comissió europea de medi ambient.
Aquesta directiva es va aprovar el desembre del 2000, ara fa divuit anys i es va transposar l’any 2003, en ple debat del Pla Hidrològic Nacional en l’època d’Aznar. La seua transposició i posterior aplicació ha estat molt matussera, sense cap mena de debat públic. Va ser una transposició per obligació, sense cap mena d’interès a entrar a fons, atès que entraven en contradicció en la política expansionista del transvasament de l’Ebre que impulsava el govern d’Aznar.
Malgrat tot i a pesar de les mancances en la transposició de la Directiva Marc De L’aigua i posterior aplicació, les directives ambientals impulsades des d’Europa són eines de referència per la protecció ambiental aquí i a tota Europa
Des de la Plataforma en defensa de l’Ebre ho hem viscut de primera mà en l’elaboració del Pla de conca, on la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha prioritzat els interessos econòmics del lobby agroindustrial i de la construcció als objectius de la DMA.
Les 450.000 hectàrees de nous regadius, les més de 50 obres de regulació, i la reducció dels cabals ecològics, són l’exemple clar de la manca de voluntat de l’administració de l’Estat, en complir amb la DMA.
Malgrat tot i a pesar de les seves mancances en la transposició i posterior aplicació, les directives ambientals impulsades des d’Europa són eines de referència per la protecció ambiental aquí i a tota Europa.
En aquest moment, la Comissió europea vol avaluar i modificar les directives ambientals, també les relacionades amb la gestió de l’aigua. Per fer aquesta revisió la Comissió Europea ha iniciat una consulta pública adreçada a tots els ciutadans de la Unió europea per conèixer la seua opinió respecte a la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).
Els governs europeus, juntament amb els grans lobbys econòmics, exerceixen una forta pressió per minimitzar l’aplicació de les directives ambientals i continuar la política expansionista dels beneficis econòmics immediats
L’enquesta està disponible en la web de la comissió. Consta de dos apartats de 28 i 52 preguntes cada un. Tot i que és una enquesta complexa de contestar per a la gent d’apeu, tant per l’extensió com pel contingut. Des de les ONG’s que treballen la gestió de l’aigua en l’àmbit europeu, s’ha impulsat una campanya de participació amb el nom #ProtectWater per tal que la ciutadania també deixem la nostra empremta en aquesta consulta de participació.
Els governs europeus, juntament amb els grans lobbys econòmics exerceixen una forta pressió per minimitzar l’aplicació de les directives ambientals i continuar la política expansionista dels beneficis econòmics immediats.
En aquesta, els estats i els lobbys econòmics tindran l’oportunitat de modificar a la baixa aquesta directiva, el que serà molt perjudicial per al Delta de l’Ebre i per la resta de rius i ecosistemes europeus i en general per tota la ciutadania que veurà amenaçada tenir aigua en quantitat i qualitat suficient per als usos quotidians.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre ens hem sumat a la campanya #ProtectWater i et convidem a participar-hi, com entitat social o ecologista, i també en l’àmbit individual. Trobaràs aquesta campanya a la web de la Plataforma en defensa de l’Ebre, WWF, SeoBirdLife i de totes les ONG’s europees.
