L’ordre d’obertura, materialitzada a través del document anomenat Pla de reobertura dels centres educatius en fase 2 i publicat pel Departament d’Educació el passat 20 de maig, ha topat amb una forta oposició per part de la comunitat educativa. Els principals sindicats d’ensenyament, entre els qui hi trobem CGT Ensenyament, UGT, la Intersindical-CSC, els sindicats de professorat USTEC·STEs (IAC) i ASPEPC·SPS, amb el suport més recent de CCOO, van llençar un comunicat unitari l’endemà mateix que el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló (ERC), fes públic en una roda de premsa els seus plans, el passat 20 de maig. A partir de l’1 de juny, tots els centres educatius dels territoris que es trobin en fase 2 —escoles, instituts i centres de formació professional i d’ensenyament de règim especial— reobriran les portes i es posaran en marxa a la meitat de la seva capacitat i sense deixar d’oferir ensenyament telemàtic.
Segons el document de la Generalitat, els objectius del pla són “atendre de forma personalitzada els alumnes que ho requereixin o ho sol·licitin”, en grups de no més de tretze persones i per tal de fer un “acompanyament emocional” però no un temari lectiu, que continuarà sent telemàtic fins al 19 de juny, que és quan acaba el curs. Es posa especial èmfasi en el “suport a la finalització d’etapa” als cursos de 6è de primària, 4t d’ESO i 2n de batxillerat i de cicle formatiu. Finalment, també se centra a realitzar una funció “d’acollida d’alumnes d’entre 3 i 6 anys”, en horari de matí i sense servei de menjador per a les famílies que plantegin problemes de “conciliació laboral i familiar” per la reincorporació presencial als llocs de treball.
A partir d’aquesta setmana, tots els centres educatius dels territoris que es trobin en fase 2 reobriran les portes i es posaran en marxa a la meitat de la seva capacitat i sense deixar d’oferir ensenyament telemàtic
El Departament d’Educació deixa ben clar que cal “garantir la continuïtat de la docència telemàtica sense que això comporti una doble jornada per al professorat encarregat d’acollir cada grup d’alumnes”. Tanmateix, tal com posen en relleu els sindicats, deriva totes les responsabilitats sobre com assolir aquestes fites a les direccions i al professorat i no garanteix els recursos necessaris per a la posada en marxa de les mesures de seguretat i sanitàries. L’1 de juny d’enguany també se celebra la segona Pasqua, dia festiu en diferents municipis del territori com Barcelona o Vic, amb la qual cosa les escoles dels territoris en fase 2 obriran l’endemà.
El comunicat sindical unitari critica durament l’ordre de reobertura dels centres, que titlla d'”absolutament irresponsable” per “posar en risc la salut pública en general” i deixar “a l’arbitri de les direccions” la posada en marxa d’un pla que “no concreta suficientment com haurà de desenvolupar-se”. Al seu torn, també consderen que no s’ha “escoltat els representants dels treballadors i treballadores” en cap moment des de l’inici del confinament i demanen la dimissió del Conseller Josep Bargalló si no reconsidera la decisió de reobertura. Davant d’aquesta situació, criden a les direccions i al conjunt de la comunitat educativa a no obrir els centres fins que la Generalitat de Catalunya pugui garantir les condicions de seguretat, al temps que la CGT Ensenyament ha interposat una denúncia a Inspecció de Treball per irregularitats en el procediment i en els recursos per dur-lo a terme.
Una escola, no un ‘pàrquing’
Diferents sectors de la comunitat educativa ja han presentat comunicats mostrant el seu desacord amb el pla de reobertura que planteja el Departament. De moment, ho ha fet el conjunt d’escoles de l’Hospitalet de Llobregat, les direccions de les escoles públiques de l’Alt Empordà, la Junta Territorial de Direccions Maresme – Vallès Oriental i les direccions de les escoles públiques del Garraf i el Consell Comarcal del Baix Penedès. També ho han fet les Juntes de Personal Docent –com a representants dels treballadors i treballadores– del Baix Llobregat, Barcelona Comarques, Catalunya Central, Girona, Lleida, Tarragona, Terres de l’Ebre i la Junta de Personal Docent del Consorci d’Educació de Barcelona.
Marta Minguella, des de CGT Ensenyament, adverteix que “els objectius pedagògics amb els quals s’ha venut el pla no són reals i són impossibles d’assolir, a tan sols vint dies per acabar el curs”
Marta Minguella, des de CGT Ensenyament, adverteix que “els objectius pedagògics amb els quals s’ha venut el pla no són reals i són impossibles d’assolir, a tan sols vint dies per acabar el curs”. La comunitat educativa coincideix en el fet que garantir uns mínims com les preinscripcions, els acompanyaments a l’alumnat dels últims cursos i la realització de proves d’accés o exàmens finals per accedir a titulacions és positiu, però destaquen que cal “repensar la funció social que ha de tenir l’escola davant la situació actual i com dur a terme aquests propòsits amb les premisses de respectar la màxima seguretat, la inclusió, els drets laborals i que generin resultats reals”, diu Minguella. Apuntant a la mateixa línia, la Junta de Personal de Barcelona Comarques denuncia en un comunicat que reobrir ara centres de manera general als territoris que entraran en fase 2 es fa “per utilitzar-los com a conillets d’índies per assajar allò que podria passar al setembre”.
CGT Ensenyament o la Federació d’Associacions de Famílies de Catalunya (FaPaC) posen en relleu que el “caràcter voluntari” de l’assistència presencial “no garanteix que l’alumnat amb més necessitats educatives i emocionals hi assisteixi”, si el pla no “dota de directrius clares” a tots els centres. La federació alerta que “hi ha alumnes d’entorns vulnerables que estan tenint molts problemes per mantenir el vincle amb l’escola, i no hi ha cap garantia que durant el període d’assistència presencial voluntària als centres educatius durant el mes de juny aquest alumnat pugui reprendre aquest vincle”. Un sector de l’alumnat que, segons la FaPaC, ja és “qui ha patit més la segregació escolar per les retallades dels darrers anys”, situació agreujada durant el confinament “a causa de la manca de recursos humans i materials per acompanyar-lo educativament”. Marta Minguella, de CGT Ensenyament, preveu que “moltes famílies s’han solidaritzat amb les direccions dels centres i no duran els fills a l’escola. Això es traduirà en una mínima incorporació”.
Un dels aspectes més criticats del pla és el que ofereix a l’alumnat d’educació infantil (0-6) de famílies els progenitors de les quals, per motius laborals i professionals, hagin de realitzar treball presencial sense possibilitat de flexibilitzar-lo, utilitzar els centres com un “espai específic d’acollida”. És per aquestes raons que centres com l’Escola Camins s’han sumat al lema “Escola sí, pàrquing no”. Aquest centre educatiu de les Franqueses del Vallès ha estat el primer que ha acordat “amb el suport famílies, mestres, AMPA, personal no docent i Ajuntament” desobeir l’ordre del Departament i no obrir el 8 de juliol (que és quan es preveu que la seva zona sanitària entri en fase 2). En el comunicat que ha fet públic el claustre de l’escola, diuen voler “obrir l’escola per omplir-la de jocs, de riures, d’abraçades, de corredisses i aprenentatges”, però no per “fomentar la por al contagi i la frustració”. Cristina Jiménez, mestra de l’Escola Camins, explica a la Directa que volen “evitar les imatges de les escoles franceses amb els nens dins d’un quadrat. Així no es pot assegurar un acompanyament emocional positiu”. I afegeix que es poden buscar “altres solucions, com fer els acomiadaments de 6è un cop passat l’estiu. El professorat de primer d’ESO ja són conscients que els nous alumnes del curs vinent entraran a l’institut sense un tercer trimestre i actuaran el respecte”.
El Departament no deixa de repetir, a través de les xarxes socials o en entrevistes a TV3, missatges que criden a la normalitat com que “els pediatres diuen que l’escola és segura per als infants perquè el seu risc de contagi és molt baix”
Mentrestant, el Departament d’Educació no deixa de repetir, a través de les xarxes socials o en entrevistes a TV3, missatges que rebaixen l’alarma i criden a la normalitat, com que “els pediatres diuen que l’escola és segura per als infants perquè el seu risc de contagi és molt baix”, apuntant a l’objectiu que “al setembre tothom vagi a escola”. Tanmateix, alguns experts, com el mediàtic epidemiòleg Oriol Mitjà, avisa que “sobre la transmissió del SARS-CoV-2 per infants, les dades científiques no són concloents”. El conseller Bargalló va participar del programa Info-K el 28 de maig, des d’on va animar a tornar als centres a “aquells nois i noies que no volien estar sis mesos sense anar a l’escola”, recordant-los en diverses ocasions “l’escola és la vostra segona casa” i fent èmfasi en la voluntarietat, dient a infants i joves “si no voleu, no cal que hi aneu”.
Una de les participants, la Ivet (al programa no se n’especifica l’edat) va preguntar al conseller per què els alumnes d’infantil podran anar a l’escola cada dia però els de primària no, quan, com ella mateixa deia, l’alumnat d’infantil “són inconscients de mantenir les distàncies i s’ho posen tot a la boca”. El conseller Bargalló va contestar que “els pares i les mares, en alguns casos —per sort per ells!—, han d’anar a treballar fora de casa. I ha estat la nostra petita manera d’ajudar aquelles famílies que ho necessitaven”. A continuació, Bargalló es va retractar dels missatges alarmistes contra la població infantil emesos durant les primeres setmanes de l’estat d’alarma afirmant “no sou un perill, gens, i aquí ens vam equivocar tots al començament” i afegint, de forma reiterada, el missatge “no tingueu por.”
Curs 2020-21, desdoblament de grups sense augment de personal
El pla de reobertura també inclou el Pla per a l’organització i funcionament dels centres i els estudis del curs 2020-2021, on es demana a escoles i instituts que confeccionin un pla propi durant el mes vinent per reorganitzar-se de cara al pròxim curs. Hi ha força unanimitat entre la comunitat educativa en què la manca de recursos amb els quals es troben els centres per garantir les mesures sanitàries l’hauria d’aportar el departament, a través d’un augment de la despesa i d’unes directrius clares i universals. Critiquen que aquest s’escudi davant el Decret d’Autonomia de Centres i que, amb l’excusa de l'”heterogeneïtat i complexitat”, argumentin que s’han de prendre “mesures distintes i no homogènies en qualsevol pla de reobertura parcial o completa dels centres educatius”.
Segons un comunicat de CGT Ensenyament, el departament ha determinat les plantilles del curs vinent sense tenir en compte l’existència de la COVID-19. La previsió és que només hi hagi un augment del voltant de vuit-cents docents per a tota Catalunya, sense comptar els dos-cents docents més que es destinaran al desenvolupament de l’escola inclusiva. Aquestes xifres estan molt per sota de les que reclamaven els sindicats per cobrir les necessitats educatives sense l’existència del coronavirus, per tant queden molt lluny de respondre al que requereix un context de pandèmia amb la dificultat afegida d’haver de respectar la distància de seguretat i altres aspectes del PROCICAT quan es treballa amb infants.
El col·lectiu de mestres Substitutes en Lluita i el de substitutes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona exigeixen que els contractes del personal interí siguin dignes i estables
La CGT alerta que cal contemplar aquesta qüestió per evitar que s’hagi d’improvisar al setembre fent nomenaments i substitucions temporals dos cops per setmana, ja que això no facilita l’organització dels centres i afecta negativament el professorat substitut, l’alumnat i el mateix departament. A aquestes demandes cal sumar-hi la necessitat que els contractes del personal interí siguin dignes i estables, com reclamen el col·lectiu de mestres Substitutes en Lluita i el de substitutes de les Escoles Bressol Municipals de Barcelona, Substitutes IMEB en Lluita. Ambdós col·lectius, molt afectats pel tancament dels centres i de les nominacions durant el període de confinament, han criticat molt durament el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona per abocar a les seves treballadores a quasi sis mesos sense sou i a un funcionament del sistema de borsa que consideren els imposa “una precarització dels drets laborals”.
CGT també recorda que l’augment de plantilles haurà de venir acompanyat d’altres mesures d’urgència que fa molt de temps que reclamen, però que ara són més necessàries que mai: facilitar la reducció de ràtios, l’ampliació d’espais i de personal docent (amb la consolidació de substitutes en fixes o la reconversió dels terços de jornada en mitges) per garantir l’accés universal a l’educació, amb les ajudes a les famílies per fer front als problemes de conciliació familiar i de bretxa digital, entre d’altres. Per la urgència i la importància d’aquestes demandes, CGT està valorant la possibilitat de sumar esforços i plantejar una vaga indefinida des de l’inici del pròxim curs si el departament no garanteix les mesures sanitàries i unes condicions laborals dignes.
