Males Herbes recupera 25 contes de 15 autors d’abans de la Guerra Civil Espanyola oblidats pel cànon. En el recull assistim a una processó de femmes fatales, suïcides, fanàtics i marginats, i fins i tot el primer zombi català.
Els contes comparteixen certes característiques, com la denúncia de la hipocresia social o del progrés que havia permès la Primera Guerra Mundial, i tenen “la voluntat de colpejar moralment el lector” per “arrencar-lo de la moralitat burgesa” i per “encarar-se a aspectes de la realitat que no es perceben a simple vista”, segons Ramon Mas al pròleg del recull.
A Savis, bojos i difunts hi ha autors mal coneguts en aquesta faceta decadent, allunyada del “costumisme enginyós, el misticisme religiós i el deure patriòtic”, com ara Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Eugeni d’Ors, Joaquim Ruyra, Víctor Català o Prudenci Bertrana. També hi trobem autors descatalogats o ignorats, com ara Xavier Monsalvatje, Gabriel Alomar, Diego Ruiz, Miquel de Palop Felip o Alfons Maseras.
El llibre contribueix a escampar la boira d’un període de la literatura catalana que ha tendit a ser oblidat, negligit o esborrat: benvingudes siguin aquestes iniciatives, malgrat que no siguin fetes per crítiques o expertes de cap mena, com reconeix el mateix curador Ramon Mas.
