El dimarts 2 de juny al matí, Ximo Puig visitava els laboratoris de l’empresa Gamaser SA, encarregada de dur a terme un projecte d’anàlisi de l’aigua i els residus en el clavegueram d’una desena de pobles i ciutats del País Valencià –entre els quals figura Orpesa– per detectar la possible presència de COVID-19, i així poder prevenir possibles focus d’infecció de cara al futur. A l’acte hi van assistir nombrosos mitjans de comunicació, que publicitaven els avantatges científics de la col·laboració entre la Generalitat i l’empresa privada per fer front al virus. En paraules del mateix president, “és un honor per a la Comunitat Valenciana haver participat en aquest projecte”. Alhora destacava la importància de la “col·laboració publicoprivada de cara al futur” en el desenvolupament de la ciència al territori. Gamaser SA és una empresa privada dedicada a l’anàlisi i l’assessorament en temes mediambientals i agrícoles que pertany a Global Omnium –antiga Aguas de Valencia–, presidida per l’empresari castellonenc Eugenio Calabuig Gimeno. Precisament va ser aquest empresari un dels encarregats d’acompanyar el president de la Generalitat i Ana Barceló, consellera de Sanitat, durant tot el recorregut pels laboratoris i explicar-los els avantatges del projecte en primera persona.
Una setmana després d’aquest acte, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Mediambiental de la Generalitat –actualment en mans de Compromís– es ficava en contacte amb Eugeni Calabuig Gimeno per un tema ben diferent. En aquest cas, es tractava d’emetre un informe favorable a les obres que aquest empresari pretén executar mitjançant una altra empresa de la seua propietat, en aquest cas la urbanitzadora Costa Bellver SA.
Aquesta urbanitzadora, que pertany al mateix conglomerat d’empreses que Global Omnium, sol·licitiva a la conselleria el permís per executar una obra dins d’una zona protegida com a lloc d’interès comunitari (LIC) ubicada a la vora del mar, en la zona sud de la serra de la Renegà –més coneguda com a Torre Bellver. En aquests terrenys, que consten com a urbanitzables des de l’aprovació del PGOU de 1982, és on Eugenio Calabuig pretén desenvolupar el projecte urbanístic que constarà d’un centre d’interpretació del Mediterrani (Cimed), una promoció de 56 apartaments de luxe amb piscina i un hotel de tres plantes amb 77 habitacions.
Tot i que Costa Bellver SA no comptava amb cap de les llicències d’obra major necessàries per a la construcció del Cimed, els apartaments ni l’hotel, el 16 d’abril la constructora va cercar amb tanques les parcel·les i quatre dies després iniciava els primers moviments de terra
La Directa ha tingut accés a l’expedient municipal de les obres i ha pogut comprovar que, tot i que Costa Bellver SA no comptava amb cap de les llicències d’obra major necessàries per a la construcció del Cimed, els apartaments ni l’hotel, el 16 d’abril la constructora va cercar amb tanques les parcel·les –adjacents a la Via Verda– i quatre dies després iniciava els primers moviments de terra. En poc més d’una setmana, les màquines obrien una rasa al terra de més de 100 metres de longitud, cinc metres d’ample i vora fins a set metres de fondària, extraient al voltant de 3.500 metres cúbics de terra mitjançant retroexcavadores i camions.
Per fer-ho, l’empresari al·legava que havia presentat una declaració responsable d’obra menor a l’Ajuntament d’Orpesa amb l’objectiu de realitzar un estudi geotècnic del terreny –una tasca necessària abans de començar qualsevol obra nova–, un pas administratiu insuficient per poder fer entrar les retroexcavadores i els camions. Tal com confirmen diversos arquitectes consultats per la Directa, aquests moviments de terra en cap cas estarien justificats amb una simple declaració responsable per fer un estudi geotècnic. Segons es deriva dels paràmetres estipulats per l’Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs, un estudi geotècnic únicament tindria com a objectiu conèixer les capes i l’estructura de la terra, i en cap cas autoritzaria unes modificacions tan invasives sobre els terrenys, així com la generació de residus derivats de l’excavació. Segons els arquitectes consultats, l’única llicència que autoritzaria aquests moviments de terra, que correspondrien a la primera fase d’una obra nova –tasques de desbrossament i de rebaixa dels terrenys–, seria una llicència d’obra major, que la constructora no tenia en el moment d’iniciar les obres i encara no té avui dia.
L’empresa només disposa d’una llicència per iniciar obres menors
La Directa s’ha posat en contacte en diverses ocasions amb l’Ajuntament d’Orpesa per conèixer l’estat actual de tramitació de les llicències d’obres en aquestes parcel·les, ja que segons la llei de transparència haurien de ser de domini públic. Tanmateix, avui dia el consistori, controlat pel PSPV, no ha donat cap resposta a les sol·licituds d’informació d’aquest mitjà.
El secretari de l’Ajuntament d’Orpesa, José Luis Silvente, que és l’encarregat de signar les llicències d’obres i els permisos de construcció en aquestes parcel·les, actualment està sent investigat pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació
Es dona la circumstància que el secretari de l’Ajuntament d’Orpesa, José Luis Silvente, que és l’encarregat de signar les llicències d’obres i els permisos de construcció en aquestes parcel·les, actualment està sent investigat pels delictes de malversació de fons públics i prevaricació per part del jutjat número 3 de Castelló. Segons l’acusació de la Fiscalia Anticorrupció, durant l’últim govern del PP –en 2018– s’hauria embutxacat un plus de productivitat de 26.550 euros que no estava justificat a la seua nòmina.
Segons ha pogut confirmar la Directa, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Mediambiental de la Generalitat Valenciana, dirigida per la consellera Mireia Mollà (Compromís), sí que va atorgar una llicència per iniciar obres menors en la zona protegida pel LIC. En aquest cas, la llicència autoritza obres menors de mamposteria i tasques de neteja i desbrossament en aquestes parcel·les, però en cap cas autoritza la tala d’arbres –com ja ha passat en les darreres setmanes– o alterar el medi natural. Davant això, la plataforma ecologista GECEN i Salvem la Renegà han sol·licitat la paralització de les obres i han presentat una denúncia davant del Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona), ja que segons especifiquen en un comunicat “tot projecte de restauració paisatgística hauria de ser dut a terme per l’administració competent, en aquest cas la Conselleria, ja que qualsevol conveni amb una empresa privada dona lloc a una contraprestació i una retroacció contra el medi natural i en favor de la pressió humana”.
La família Calabuig, investigada per estafa, apropiació indeguda i administració deslleial
Eugenio Calabuig –administrador de Costa Bellver SA– i quatre dels seus germans es troben actualment enmig d’un procés judicial per la compravenda de les accions de Costa Bellver SA, propietària de les parcel·les on suposadament s’iniciara aquest macroprojecte urbanístic. La Fiscalia Anticorrupció de l’Audiència Nacional espanyola obria en 2018 diligències contra la família en considerar que hi havia indicis dels delictes d’estafa, apropiació indeguda i administració deslleial en l’adquisició de les accions de l’empresa Costa Bellver SA per part de Bancaja Habitat (actualment Bankia Habitat) i AGVAL –l’actual Global Omnium–, que en 2009 van pagar 65 milions d’euros als Calabuig Gimeno.
Set anys més tard, els germans Calabuig tornaven a adquirir les accions de Costa Bellver SA per només un milió d’euros i tancaven així un negoci rodó, generant una plusvàlua de 64 milions. El procés judicial, que ha estat dut a terme pel magistrat Santiago Pedraz –titular del jutjat central d’instrucció 1 de l’Audiència Nacional espanyola– ja ha acabat la fase d’instrucció i es troba a l’espera de data per la vista oral. La pena sol·licitada pels germans Calabuig és de quatre anys de presó, cinc anys d’inhabilitació per l’exercici professional d’activitats relacionades amb el sector financer i bancari i una indemnització per responsabilitat civil de 29.245.000 euros. En cas de no fer front a aquest pagament, els terrenys on pretenen desenvolupar aquest projecte urbanístic al terme d’Orpesa quedarien embargats per part de l’administració.
Augmenta l’oposició veïnal al projecte
Des que van començar les obres al costat de la Via Verda i els promotors col·locaven els primers cartells que anunciaven el Centre d’Interpretació del Mediterrani, el passat mes d’abril, les veïnes es van començar a organitzar mitjançant la creació de la plataforma Salvem la Renegà. Tot i les restriccions de moviment derivades de l’estat d’alarma, han sigut nombroses les mostres de rebuig cap al projecte urbanístic per part del veïnat i diverses entitats ecologistes, que en diverses ocasions s’han apropat a la zona per col·locar cartells, han organitzat una bicicletada crítica des de la capital de la Plana fins a les obres, una manifestació pels carrers d’Orpesa i han aconseguit reunir vora 22.000 signatures a través de la plataforma Change.org per intentar aturar el projecte.
L’objectiu comú de la plataforma, les entitats ecologistes i gran part del veïnat és pressionar les institucions locals i provincials perquè protegeixen aquests territoris, tomben el PGOU de 1982 i declaren tota la serra de la Renegà –entre les Platgetes de Bellver i el port nàutic d’Orpesa– com a terreny no urbanitzable, evitant així qualsevol projecte d’especulació urbanística de cara al futur.
Des de la Plataforma Salvem la Renegà s’ha convocat una altra manifestació pel proper divendres 26 de juny des de la plaça de les Corts de Benicàssim, que sota el lema “La Natura és de totes. Front l’especulació, salvem la Renegà” pretén recórrer els carrers del poble fins a les obres, on es llegirà un manifest. Segons expressen des de la plataforma, “és necessari que les administracions garanteixen la preservació d’aquesta serra com a una de les últimes zones verges del nostre litoral, i posant el bé comú per damunt dels beneficis empresarials”.
