Jessica, Farida i Soraya són tres costureres que es van conèixer i formar ara fa tres anys al taller del Centre de Promoció Social Francesc Palau del Prat de Llobregat. Les tres dones, amb l’acompanyament de la incubadora Labesoc, es van constituir com l’associació El Didal en 2018, i des d’aleshores van iniciar la seva activitat econòmica en l’ecosistema d’iniciatives de l’economia social i solidària del municipi.
Amb l’esclat de la crisi econòmica generada pel context d’emergència es van quedar pràcticament sense encàrrecs i feina al taller, i van haver-lo de tancar temporalment angoixades per la situació i la incertesa. “El primer mes i mig vam estar completament parades i vam haver de tancar, però un dia ens van contactar des del centre Francesc Palau per dir-nos que hi havia necessitat de confeccionar mascaretes i bates per repartir-les arreu de la comarca del Baix Llobregat, i des d’aleshores fins avui encara no hem parat de treballar i gràcies a això hem pogut mantenir-nos econòmicament”, explica Jessica.
El mateix li va passar a Virgi, cuiner del restaurant Rustic, ubicat al carrer de Castella del Prat: “El cap de setmana que ens van confinar tenia les neveres plenes perquè es van cancel·lar dos banquets grans que teníem programats per aquell cap de setmana. No sabia què fer, però teníem clar que aquest menjar no es podia deixar perdre”. GATS i Francesc Palau van contactar amb Virgi, i ràpidament el van enxarxar amb famílies del Prat en situació d’exclusió i van mediar amb les institucions per aconseguir finançament per dur a terme un projecte d’àpats solidaris. “Durant el confinament hem ofert un menú diari gratuït per a més de 60 persones i hem repartit més de 2.000 racions en fred per a les famílies que vivien situacions complicades derivades de la crisi”.
Segons ens explica Olívia Ortega, directora del Centre de Promoció Social Francesc Palau, la seva funció durant la situació d’emergència ha sigut la de posar en contacte les diferents iniciatives de l’economia social i solidària amb les persones que ho necessiten i mediar amb les institucions per aconseguir finançament per tirar endavant aquests projectes. “Per exemple, al Virgi el coneixem perquè és formador al nostre centre, ja que fa classes gratuïtes de cuina per a joves sense recursos, i les dones d’El Didal s’han format aquí com a costureres, així que per nosaltres era fàcil ficar-les en contacte amb famílies i institucions per buscar una sortida que satisfés les seves pròpies necessitats laborals i econòmiques i alhora s’atenguessin necessitats socials diverses dins la nostra comunitat i el nostre territori”.
“A través d’aliances i iniciatives hem intentat arribar on no arribaven les institucions”, explica Olívia Ortega, directora del Centre de Promoció Social Francesc Palau
Ortega considera que, tot i que hi ha hagut un desplegament important de recursos destinats a serveis socials des del consistori, moltes persones no hi podien accedir per no estar empadronades al Prat o estar rellogades i no figurar als contractes d’arrendament. “A través d’aquestes aliances i iniciatives, hem intentat arribar on no arribaven les institucions, tot i estar en coordinació constant amb els serveis territorials”, i també explica que gràcies a les donacions solidàries de moltes veïnes han intentat satisfer necessitats bàsiques d’alimentació i habitatge de moltes famílies que s’havien quedat sense feina i recursos durant la pandèmia.
Creativitat per reinventar-se
La majoria de les iniciatives econòmiques de l’economia social i solidària del Baix Llobregat s’han vist en situacions complicades durant el confinament, i per aquest motiu moltes s’han hagut de reorganitzar i reinventar per poder subsistir. Olímpia Sánchez és membre de GATS i sòcia de la cooperativa Som Gestió, que s’encarrega d’oferir acompanyament laboral, comptable i fiscal a una setantena d’iniciatives econòmiques de l’economia social i solidària a la comarca. “Principalment, durant la situació d’emergència hem basat la nostra activitat a acompanyar les diferents iniciatives a gestionar els ERTO i preparar la documentació per sol·licitar les diferents ajudes i subvencions a les quals es podien acollir per no haver d’abaixar la persiana”. Sánchez reconeix que aquest procés també ha sigut nou per a elles, ja que s’han trobat en aquesta situació per primer cop i explica “que han hagut de ser molt creatives per poder-se reinventar i tirar endavant les diferents iniciatives dins la nostra comunitat”.
Fa anys van veure la necessitat de donar suport a persones i empreses. Des de 2014, han acompanyat una setantena de projectes socials i culturals del Baix Llobregat
Totes aquestes aliances i xarxes de solidaritat entre les diferents iniciatives i projectes de l’economia social del Prat no serien possibles sense la feina constant que des de l’any 2000 desenvolupa l’associació de Grups Associats pel Treball Sociocultural (GATS), que naixia aleshores al barri de Sant Cosme amb la clara intenció de crear i donar eines per aconseguir la incorporació social de persones en situació de risc o d’exclusió social a tota la comarca i vincular-les a diferents iniciatives de l’àmbit associatiu, cultural i sociològic de la ciutat. Segons comenta Sánchez, l’associació va anar creixent i teixint vincles amb altres iniciatives amb les quals compartien valors amb l’objectiu de forjar aliances i sinergies dins la comunitat i el territori: “Vam detectar la necessitat que hi havia moltes persones amb idees i propostes que necessitaven un acompanyament i una petita empenta per tirar endavant una iniciativa econòmica”, i per això en 2014 vam decidir crear Labesoc, un laboratori d’iniciatives per a l’economia social. “Des d’aleshores hem acompanyat més d’una setantena de projectes socials i culturals del Baix Llobregat a iniciar la seva activitat econòmica dins l’àmbit de l’economia social i solidària”.
Poc després, en 2016, s’impulsava també la creació de la Fundació Esperanzah, que naixia amb la intenció d’aconseguir suport econòmic i finançament per a aquests projectes, tant institucional com de particulars que volien col·laborar de forma solidària amb aquest tipus d’iniciatives però que no sabien com fer-ho. Sánchez considera que “el fet de tenir una xarxa amb tantes iniciatives creada durant tants anys ha facilitat que ara, durant la situació de pandèmia, hagi sigut més fàcil demanar ajuda i coordinar-nos per donar una resposta ràpida a les necessitats de les persones més vulnerables dins la nostra comunitat”. Ortega, per la seva banda, considera que “tot
i que cada entitat aporta des d’un vessant i un context diferent, totes ens enxarxem per donar resposta a les necessitats més bàsiques que trobem dins la nostra comunitat i el nostre territori. I el millor de tot és que cada cop el nostre ecosistema d’iniciatives socials va creixent més i, per tant, podem arribar més lluny”.
