En el camp del periodisme, un dels factors que marquen diferència és la figura del corresponsal, amb criteri i vocació, que se submergeix en una realitat aliena i aporta profunditat. Alba Sidera, periodista que exerceix la corresponsalia a Roma, compleix les condicions. Tracta de reflectir en extensió i intensitat allò que el dia a dia i la limitació de caràcters impedeix compartir. I ho tradueix en un llibre que ens ajuda a comprendre l’enrevessada política italiana.
Aquest és un llibre sobre el feixisme, arran del mandat de Matteo Salvini, un polític ambiciós, format a la Lliga Nord i que reivindica la figura i l’estil de Mussolini. Tanmateix, Salvini és la part visible de les diverses mutacions que s’han viscut a la societat italiana al llarg de les darreres dècades, amb el blanquejament del feixisme i la normalització del seu discurs. Resulten colpidores algunes anècdotes de la narradora vinculades a persones sofisticades i hospitalàries que surten de l’armari feixista basant-se en una barreja entre la nostàlgia d’un passat falsificat i el ressentiment respecte a l’administració d’una crisi que ha trinxat les expectatives de les classes mitjanes i populars.
De la lectura en destacaria, per significatius, aquells elements que expliquen la creació del marc mental que ha preparat l’italià mitjà a acceptar el feixisme com a un corrent falsament innocu. No és aliè a un berlusconisme que, mitjançant el seu imperi televisiu, ha estupiditzat diverses generacions i les ha preparat per deixar-se manipular molt abans de les fake news.
Itàlia sempre marca tendències. I l’experiència de Salvini, que pot tornar si fracassa la precària aliança actual entre els grillini i les restes del naufragi del Partit Demòcrata, ens mostra una perillosa combinació del vell feixisme i la nova ultradreta identitària, on es mesclaria el neoliberalisme de Steve Bannon amb el conservadorisme catòlic. Aquesta és una lectura obligatòria, no només per saber què passa a Itàlia, sinó què s’està coent al continent europeu.