El sound system granadino-barceloní Rebelmadiaq cel·lebra el seu quinzè natalici amb un bon grapat d’esdeveniments on gaudir del seu potent equip de so artesanal, i el llançament conjunt de “Full Power” i “Good Balance”, dos ritmes (riddims) exclusius i concebuts amb el productor barcelonès Genis Trani, Genius, planxats en un mateix vinil que veurà la llum el 8 de juny. El pròxim 31 de maig, la Directa estrenarà el single “Mou un nou món”, que serveix com avançament d’aquest treball, i on Adala és l’encarregat de posar lletra a un d’aquests riddims. En aquesta ocasió, ens hem entrevistat amb Pablo Lamotta Tudela (Granada, 1982), un dels membres fundadors del col·lectiu, per parlar dels seus orígens, de l’escena reggae a l’Estat i dels nous treballs.
El nom complet del vostre col·lectiu és Rebelmadiaq Sound System. De què parlem quan ens referim a un sound system i quin és el seu origen?
El concepte de sound system s’utilitza per referir-se a un potent equip de so mòbil a través del qual enginyers de so, selectors (o punxadiscos), presentadors i, a vegades, cantants o instrumentistes ambienten festes i esdeveniments amb música original. A Jamaica, la idea de posar música a tot volum amb murs d’altaveus en un espai a l’aire lliure es va fer popular a mitjans dels anys quaranta com a fórmula per acostar la música als guetos i els seus habitants, que no podien pagar l’accés als clubs amb orquestra. De la mateixa manera, la presència d’aquestes discoteques mòbils ajudava a revitalitzar la precària economia de la comunitat. En una època en què els transistors no eren encara part de les llars, per a molts jamaicans era l’única forma d’escoltar música i, de pas, compartir una bona estona amb el veïnat.
En aquesta línia -acostar la música jamaicana als barris- fa 15 anys neix Rebelmadiaq. Com van ser els inicis?
“La col·lecció que portàvem l’havíem aconseguit en mercats de segona mà, en tendes de discos… on podíem. Aconseguir música no era tan fàcil com avui i entre amics anàvem passant-nos discos”
A Granada, el 2003, ens vam ajuntar dos amics als qui ens agradava punxar música jamaicana i un tercer que cantava i rimava sobre els riddims que llançàvem. Començàrem a fer les primeres sessions en diversos bars, locals i centres socials. Llavors, punxàvem alguns temes amb vinil, altres en CD i fins i tot en K7 perquè la col·lecció que portàvem l’havíem aconseguit en mercats de segona mà, en tendes de discos… on podíem. Aconseguir música no era tan fàcil com avui i entre amics anàvem passant-nos discos. D’aquesta manera, una cosa porta a l’altra i, a poc a poc, amb molt d’amor, viatges i moltes ganes de conèixer i de crear anàrem generant-nos nous reptes fins al dia d’avui, on el col·lectiu ha crescut molt a nivell musical i humà, amb noves incorporacions.
Com us vau trobar amb la música jamaicana? Quines són les bandes o els artistes que us van fer descobrir aquesta cultura?
Quan et trobes amb un ritme i t’enganxa, sempre hi ha un punt de seducció que t’empeny a investigar i a conèixer-lo. En el meu cas, vinc de l’explosió de les bandes de ska dels 90 com Dr. Calypso, Malarians, Skarlatines, etc. de l’herència dels primers discos de Potato i els imaginaris creatius de grups tan mítics com The Clash, Fabulosos Cadillacs i Negu Gorriak, que en mi van calar molt fort. Vaig entrar en contacte amb bona part d’aquesta música a través dels discos que portaven a casa el meu germà i la meva germana. Llavors, vaig descobrir la cultura musical jamaicana, les seves diferents facetes i, sobretot, el pes que aquests ritmes han tingut i tenen en la realitat social de l’illa, cosa que m’apassiona. La resta és a poc a poc anar coneixent i obrint finestres.
Després de 12 anys de trajectòria engegueu la producció de temes propis…
Sempre vam tenir present la posada en escena tradicional del sound system jamaicà (o el que pensàvem que era) tot i que al principi no disposàvem d’un equip de so autoconstruït: punxàvem temes, llançàvem instrumentals, l’speaker les presentava i animava la festa, alguns col·legues improvisaven a sobre dels riddims… Històricament aquests sound systems eren i són propietat de persones o col·lectius que produïen la seva pròpia música perquè diferents artistes cantessin sobre les seves instrumentals, alimentant així la faceta de productors… Amb això com a referència, quan portàvem 12 anys, decidirem juntar-nos amb Chalart58, que just començava el seu projecte de la Panchita Studio, i engegarem la producció del Disobey Riddim (2015), en el que col·laboraren artistes de renom internacional com Luciano o Macka B.
A banda, d’aquest primer treball, cada any heu llançat un nou riddim on heu anat jugant amb diferents estils, sempre dins del ventall reggae…
Sí, una de les coses que té la cultura de la música jamaicana és que no te l’acabes. Llavors, a mesura que vas descobrint i segons en el moment que et trobes vas alternant preferències. Posteriorment al Disobey Riddim (2015), que beu del roots reggae dels 70, vàrem treure Zero Stress Riddim (2016), més inspirat en el dancehall dels noranta amb segells com Digital B o Penthouse com a referents. D’altra banda, amb el Take The City Riddim (2017) tractàrem de donar-li un ritme més pesat, de rub a dub més clàssic, que deixés molt més espai a fer una versió dub que es lluís. El ventall d’estils de la música reggae és molt extens i hem intentat anar explorant-los, mantenint sempre el format d’una mateixa instrumental interpretada per diferents artistes i amb diferents mescles/versions a l’estudi.
Pel que fa als artistes que han col·laborat amb les nostres produccions, sempre hem intentat mantenir un lligam entre el que és internacional i la nostra realitat més pròxima, més local. En aquest sentit, hem treballat amb artistes com els anomenats Luciano i Macka B, i també amb Joseph Cotton, Mikey General, Micah Shemaia, Keida, Shuga, etc. però també gent més propera a nosaltres com Sr. Wilson, Yeyo Pérez, Irie Souljah o les seccions de vents de Root Diamoons i The Kinky Coo Coo’s que han participat en la instrumentació.
Ara que anomenes artistes locals. En quin moment es troba l’escena sound system a l’estat?
“El que entenem per música jamaicana moltes vegades està tan estigmatitzada i estereotipada (com totes les expressions culturals afrodescendents, m’atreviria a dir) que a l’hora de posar-li nom parlem de Marley, porros i poc més”
A escala estatal el panorama està en un moment interessant. No només per la quantitat de gent que està seleccionant música, cantant, produint… sinó també per tota aquella que s’està aficionant a aquesta cultura. Penso que es troba en un moment molt creatiu i això és de celebrar. L’arrel cultural d’aquesta música és molt forta i, en conseqüència, les escenes de França o Anglaterra, on hi ha extenses comunitats afrodescendents i originàries del Carib, són més riques. Encara ens queda molt de recorregut, però a poc a poc.
Aquí, el que entenem per música jamaicana moltes vegades està tan estigmatitzada i estereotipada (com totes les expressions culturals afrodescendents, m’atreviria a dir) que a l’hora de posar-li nom parlem de Marley, porros i poc més. Però aquesta música passa per èpoques i gèneres variats com l’ska, el rocksteady, el dancehall, el rub a dub, el roots… i parla d’immigració, d’empoderament personal i col·lectiu, d’amor, d’esclavitud, d’alliberament místic i terrenal, de sexe…
A Occident el reggae també s’ha fusionat amb ritmes més electrònics que anaven escoltant-se en els últims 25 o 30 anys a Europa. I bona part de la cultura sound system s’està desenvolupant en aquesta direcció, revisitant i aprofundint en el dub d’una manera interessant i amb gran acceptació del públic. Crec que, entre altres coses, realment tindrem una escena prou madura quan desenvolupem la capacitat de gaudir, aprendre i respectar aquestes i altres sonoritats en el sound system.
A més de la producció de temes propis, Rebelmadiaq també va fer un salt professionalitzador esdevenint cooperativa.
La família de Rebelmadiaq va créixer considerablement i d’una manera molt bonica fa un parell d’anys, quan vam decidir ajuntar-nos amb els amics de Quesoni, una petita empresa de Cardedeu dedicada als serveis tècnics de sonorització i il·luminació d’esdeveniments, i col·lectivitzar els nostres recursos fundant una cooperativa de treball amb el mateix nom. Es podria dir que el projecte pioner de la cooperativa va ser el sound system, ja que, en la seva essència, compaginava a la perfecció diverses de les nostres passions: els ritmes negres i afrocaribenys, el so amb les seves tècniques i misteris i la música gaudida en comunitat.
Entre d’altres tants projectes, des de Quesoni SCCL també impulsem el festival Say It Loud especialitzat en música negra contemporània, que se celebra a la segona meitat d’octubre en diferents espais associatius i culturals de Barcelona amb música en directe, passis de documentals, xerrades, exposicions, etc. De la mateixa manera, Say It Loud és el nom sota el qual promocionem diversos esdeveniments culturals durant l’any. Una cooperativa des d’on treballem i reivindiquem el paper de la cultura com a element cohesionador en el nostre dia a dia i com a eina de transformació social.
Què ens porten aquests nous riddims, el “Full Power” i el “Good Balance”?
“Ambdós varen ser produïts aquí, però les versions vocals les vam gravar en el viatge que la gent de Rebelmadiaq vam fer a Jamaica fa dos anys”
En aquesta ocasió llancem dos riddims diferents planxats en un mateix vinil. El “Full Power Riddim” i el “Good Balance Riddim”. Ambdós varen ser produïts aquí, però les versions vocals les vam gravar en el viatge que la gent de Rebelmadiaq vam fer a Jamaica fa dos anys. Vam estar dos mesos on poguérem acumular material, vam fer bastant treball d’estudi amb productors d’allà, en estudis històrics, i fou una experiència genial que ens va connectar molt amb el que és el legat de la música de l’illa. A sobre les maquetes dels riddims que havíem fet amb Genís ho gravàrem i després tornàrem per acabar de donar-li forma.
Un dels artistes que ha col·laborat és Adala, del que estrenarem el single “Mou un nou món” sobre un dels vostres riddims.
El videoclip que estrenarem el pròxim 31 de maig amb la Directa és un tema de l’Adala a sobre del “Full Power Riddim”. A Guillem (Adala) ja el coneixíem. Ens hem seguit molt les trajectòries i ja feia temps que parlàvem de fer quelcom junts. El vídeo està il·lustrat per Anna Castelló i produït per Jep Jorba de Poca Broma Produccions i membre de la crew de Rebelmadiaq des de fa ja molts anys.
Una cosa que ens agrada molt de l’Adala és que treballa per tenir un imaginar propi a dins del seu repertori i del seu treball. No és un artista que caigui en tòpics i, com dèiem, aquesta cultura i la seva música és molt fàcil d’estereotipar. Es treballa molt la seva faceta d’autor i es nodreix de referents polítics que incorpora a la seva lírica. Amb “Mou un nou món” recupera l’imaginari de la Barcelona que volem construir i dels projectes que contribueixen a fer-ho possible, com el treball quotidià de les diferents assemblees de la PAH, l’activitat de l’espai comunitari de Can Batlló o les recents mobilitzacions de la plataforma No Callarem, per posar alguns exemples. La idea era generar conjuntament una cançó on Adala pogués parlar i desenvolupar-se al voltant d’aquests referents que són, a la vegada, espais, projectes i inquietuds compartides en tota la trajectòria de Rebelmadiaq.
Pròxims esdeveniments amb la participació de Rebelmadiaq:
Country Vibes (Sant Pere de Torelló). 2 juny
Fort Pienc Reggae Invassion (Barcelona). 9 juny.
Slam Dunk Cassoles (Barcelona). 10 juny.
