Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’institut El Palau: una tempesta política imperfecta

El centre de Sant Andreu de la Barca ha estat en el focus mediàtic degut a una denúncia per part d’una minoria de famílies de guàrdies civils, que acusen alguns docents d’haver humiliat els seus fills i filles. Dins la comunitat educativa hi ha una defensa ferma del professorat i consens en criticar la gestió del conflicte. Set mares han accedit a parlar amb la ‘Directa’ des de l’anonimat.

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega

“Fa molts mesos que es vol atacar l’escola catalana i han trobat una escletxa. Estem a l’ull de l’huracà”. Així de contundent s’expressa una de les mares de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca, al Baix Llobregat. Dies després de l’acte en suport als docents i l’alumnat, en què no van acceptar preguntes de periodistes, set mares del col·lectiu de famílies d’El Palau – unes 74 en total-, han accedit a parlar, però des de l’anonimat. Un fet molt significatiu. “Tothom va amb peus de plom”, afegeix una d’elles. La majoria assegura que coneix famílies de guàrdies civils de l’institut que no estan d’acord amb la gestió del conflicte, però no volen alçar la veu. Imaginen que si a elles mateixes els ha costat trencar el silenci -i ho fan sense noms ni cognoms-, si estàs immersa en una institució jeràrquica, encara més.

És difícil fer balanç de l’impacte de la gestió que s’està fent del conflicte, però, en tot cas, docents, famílies i sindicats coincideixen a alertar que és molt perjudicial per al conjunt de la comunitat educativa i lamenten que no s’hagin seguit els canals administratius propis dels centres.

En comptes d’optar per canalitzar-lo a través de l’institut, el conflicte de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca va esclatar televisat. L’endemà de la vaga del 3 d’octubre, quan docents i alumnat van arribar al centre, els mitjans de comunicació eren a l’entrada. I, tot seguit, les acusacions ja eren titulars: “Un instituto catalán separa a los alumnos según su posición sobre la actuación policial”, “Agentes de la Guardia Civil en Cataluña denuncian el acoso a sus hijos en los centros escolares” o “Estarás contento con lo que ha hecho tu padre”, atribuint la frase a un professor. Actualment, quatre docents estan sent investigats per delictes de discriminació i contra la integritat moral, després que el jutge de Martorell arxivés el procediment contra els altres cinc, una decisió que ja estat recorreguda pel fiscal de delictes d’odi Miguel Ángel Aguilar.

Dies després de l’acte en suport als docents i l’alumnat, en què no van acceptar preguntes de periodistes, set mares del col·lectiu de famílies d’El Palau – unes 74 en total-, han accedit a parlar, però des de l’anonimat. Un fet molt significatiu. “Tothom va amb peus de plom”, afegeix una d’elles

Les set mares repeteixen una vegada i una altra que mai havien tingut cap problema amb la caserna que és a tocar de l’institut, on fins i tot moltes han portat les seves criatures a celebrar festes d’aniversari. “La meva mare donava classes de català als guàrdies civils”, recorda una d’elles. “El meu fill juga a tenis amb nens, fills de guàrdies civils, i hem anat a dinar junts en diverses ocasions”, afegeix una altra. Tot i això, no neguen que el dia 1 d’octubre es va viure una situació “dura”, degut a què l’operatiu de l’institut armat que es va desplegar al mateix institut estava integrat per pares del centre. “Els haurien d’haver enviat a un altre lloc”, conclouen.

L’IES El Palau té 1.200 alumnes, unes 700 famílies, i entre 60 i 70 –expliquen– són fills i filles de guàrdies civils. Molts viuen a la caserna, la més gran de Catalunya, amb 600 agents, des d’on l’1 d’octubre es va coordinar l’operatiu de la Guàrdia Civil. Tot i això, d’aquestes desenes, només sis o set famílies han denunciat els suposats comentaris per part del professorat el dia 2 d’octubre. “Són una minoria”, subratlla una de les mares. Segons la informació recollida pel Síndic de Greuges, aquell dia alguns pares es van presentar al centre per manifestar la seva disconformitat amb determinats episodis suposadament viscuts a les aules i l’equip directiu va informar-los del procediment a seguir, però el grup de mares explica que aquest cas no va anar més.

En canvi, un petit grup va decidir irrompre a l’escena mediàtica a través de Bartolomé Barba, un guàrdia civil destinat a la comandància de Sant Andreu de la Barca i pare de dos alumnes de l’institut. No van respondre a les crides de la direcció del centre ni de l’Ajuntament, i fins i tot Barba va respondre que no podia acudir a una de les trobades perquè havia de ser al plató d’Espejo Público, un programa d’Antena 3. Coordinador a Catalunya de l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils (AEGC) –que es va personar a la causa contra l’excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero–, des de bon principi ha recorregut diversos mitjans denunciant els docents i criticant el sistema educatiu català.

En contrast, durant molts mesos, “masses” –segons Josep Lluís Alcázar, professor des de fa vint anys a l’IES El Palau i membre de la CGT–, el professorat va restar callat. Ho va demanar el Departament d’Ensenyament i, d’alguna manera, també es pretenia evitar fer més gran la pilota i perjudicar encara més el centre. A més, explica Alcázar, han procurat respectar els processos de la comunitat educativa: “No es pot avançar deixant gent enrere i treballem per fer partícips totes les sensibilitats en la defensa de l’escola”.

Des del consistori han explicat a la Directa que darrerament sí que han pogut reunir-se amb les famílies denunciants, però, en canvi, les set mares del col·lectiu de famílies d’El Palau lamenten que l’alcalde no les ha interpel·lat en cap moment. “Estic decebuda”, reconeix una mare, “nosaltres també som part del poble”

Des del consistori han explicat a la Directa que darrerament sí que han pogut reunir-se amb les famílies denunciants, però, en canvi, les set mares del col·lectiu de famílies d’El Palau lamenten que l’alcalde no les ha interpel·lat en cap moment. “Estic decebuda”, reconeix una mare, “nosaltres també som part del poble”.

Si hi ha hagut un cas anterior en què Sant Andreu de la Barca i especialment la caserna ha estat en el focus mediàtic, va ser l’11 de maig del 2013. La delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, del PP, hi va fer l’entrega d’un diploma a la Hermandad de Combatientes de la Divisón Azul, de veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250 de les tropes hitlerianes. A l’acte de la caserna, amb una dotzena de nostàlgics de la División Azul representant la ‘Hermandad’ i vestits de falangistes, també hi havia l’alcalde Enric Llorca.

Una majoria en sintonia

Durant el silenci caut, va haver-hi conclusions importants que no s’han fet públiques fins més tard. Per una banda, l’informe del Consell Escolar, que va concloure que no trobava indicis dels fets i va manifestar “el rebuig davant les greus acusacions infundades a través dels mitjans de comunicació”. El text va ser aprovat per unanimitat de tots els membres, és a dir, per representants del professorat, de mares i pares i també de l’Ajuntament.

La regidoria d’Educació està en mans de Ciutadans, des que l’alcalde del PSC Enric Llorca va arribar a un acord de governabilitat el març de 2017. Així doncs, la posició de la regidora, a través de l’Ajuntament, xoca amb la del president del partit, Albert Rivera, que va difondre un article d’El Mundo amb els noms i les fotografies dels nou docents investigats, titllant-los de “mestres separatistes que van assenyalar públicament fills de la Guàrdia Civil a Catalunya”. El sindicat CCOO ja ha presentat una reclamació al Consell de la Informació de Catalunya per la informació publicada. En el moment de publicar l’article, la Directa no havia aconseguit parlar amb la regidora.

Roda de premsa de les famílies de l’IES Palau de suport als docents el passat 11 de maig

 

La direcció de l’institut també va emetre un informe el 23 de gener en el qual negava qualsevol tipus de discriminació de qualsevol alumne per raó de pensament i el Síndic de Greuges ha recollit informacions alternatives d’alumnes que qüestionen el relat de les denúncies.

La majoria de les mares que han accedit a parlar tenen fills o filles a qui alguns dels docents investigats donaven classes. “La meva filla em deia: ha estat una loteria, perquè, a més, no són ni indepes”, relata una mare, a qui va assegurar que no hi havia cap tipus de problema a l’aula amb els fills i filles de guàrdies civils. “El meu fill, quan veia per la tele que parlaven d’atacs d’ansietat dels adolescents, s’alarmava i em deia que era completament fals. Ell era en aquella classe!”, s’exclama una de les mares. “La meva no ha parat de dir-me que han canviat el relat, que s’ho han inventat. Se sent indignada i impotent i em pregunta què podem fer i per què nosaltres no podem explicar que això no ha passat”, afegeix una altra dona.

Les mares alerten de com s’han trencat els rols i el professorat està qüestionat. “La meva filla em va explicar que, en un primer moment, determinats alumnes van desafiar els professors: s’han passejat amb banderes espanyoles dins les aules i han posat l’himne espanyol amb els mòbils”. Conduir 25 adolescents no és gens fàcil i encara ho és menys si et prenen l’autoritat, conclouen

De fet, una de les mares explica que, en una classe, l’alumnat va preguntar directament a la mestra com podien ajudar-la i després algun mitjà va publicar que la professora els havia demanat que anessin a testificar. De fet, ho va denunciar el mateix Bartolomé Barba. “Els nostres fills se solidaritzen amb el professorat, han anat a parlar-hi i han plorat junts. Són prou grans per adonar-se que hi ha coses que mai farien, els coneixen des de fa molts anys”.

Mireia Valentí, com a delegada sindical de l’USTEC al Baix Llobregat i docent d’un altre institut de la comarca, assisteix a les assemblees de la Plataforma de suport als 9 del Palau, on participen tots els partits excepte el PP, PSC i Ciutadans. “El professorat”, assegura, “està molt unit, perquè el tema no va d’independència, sinó d’un problema de respecte a la nostra professió, a la llibertat d’expressió i de càtedra”. Precisament, les mares alerten de com s’han trencat els rols i el professorat està qüestionat. “La meva filla em va explicar que, en un primer moment, determinats alumnes van desafiar els professors: s’han passejat amb banderes espanyoles dins les aules i han posat l’himne espanyol amb els mòbils”. Conduir 25 adolescents no és gens fàcil i encara ho és menys si et prenen l’autoritat, conclouen.

 

Caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca

 

Tot i que creu que moltes famílies de guàrdies civils no comparteixen la via triada, l’exalumne no se sorprèn pel fet que no trenqui el silenci: “No deixa de ser un cos militar i s’actua de manera corporativista”, a més, “molts viuen dins la caserna”. La Directa ha intentat parlar amb algun progenitor de la Benemèrita, però no ha estat possible.

Per a Alcázar, el seu centre reuneix els requisits per a la “tempesta perfecta”, amb la voluntat de canviar el relat de l’1-O, “presentant el botxí com a víctima”, afegeix. Com el cas de la Seu d’Urgell o una denúncia a Roses, l’IES El Palau té una caserna al costat, però en aquest cas és la més gran de tot Catalunya. Però, a més, es troba al Baix Llobregat, a l’anomenat cinturó roig metropolità, graner de vots del PSC, que s’ha convertit en el cinturó taronja, amb Ciutadans com a primera força. Com en una quinzena de municipis del Baix, a Sant Andreu de la Barca, el 21 de desembre, el partit liderat per Inés Arrimades va endur-se el 37,7% dels vots, per davant del PSC, amb el 21,8%. En canvi, en els comicis municipals de 2015, els socialistes van aguantar i C’s només va aconseguir dues regidores, una menys que ERC. Sense majoria absoluta, l’alcalde socialista –que ho és des de 1995– va arribar a un pacte de governabilitat amb C’s, com a Lleida, que precisament es va consolidar fa poc més d’un any amb l’entrada de dues regidores taronges al Govern.

Alcázar es pregunta què ha passat amb l’esquerra: “On és?”, i es respon ell mateix que les lluites socials, es diguin Palau o sanitat pública, “aïllen Ciutadans”. Per al sindicalista, cal treballar des de la base, disputant el discurs populista, defensant els serveis públics i lligant la lluita contra l’Estat a la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.

La por s’expandeix als centres

Hi ha docents de baixa. L’impacte psicològic de la judicialització i mediatització és evident i ha trastocat el poble de poc més de 27.000 habitants. El malestar es va aguditzar quan el dilluns 30 d’abril –després que El Mundo revelés la identitat del professorat investigat–, la façana del centre va aparèixer plena de pintades que titllaven de “nazis”, “rates” i “separatas” els docents amb noms i cognoms. El mateix Síndic denuncia a l’informe que l’institut rep insults i amenaces per correu electrònic, telèfon i inclús presencialment.

Davant d’aquesta situació, Sergi, l’exalumne, es pregunta com pot ser que els pares i mares que estan judicialitzant i mediatitzant el cas no tinguin en compte com afecta això a tots els alumnes, siguin fills de guàrdies civils o no.

El Palau és una peça, però cal obrir el zoom i analitzar la fotografia completa. El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va advertir que el Ministeri espanyol d’Educació estava investigant 500 docents per presumpte adoctrinament, la diputada del PP Andrea Levi va proposar una “bústia anònima” per denunciar casos i Societat Civil Catalana va arribar a activar un formulari per recollir-les. Per Ramon Font, l’objectiu és clar: “Escapçar el pluralisme dels centres educatius a través d’una purga. Primer serà contra el sobiranisme, després contra qui critica les retallades, contra laics… Ens hem de plantar”. De fet, ja ho han començat a fer: mobilitzacions i concentracions en diferents punts del territori, mostres de solidaritat internacionals i properament jornades i intervencions al Parlament.

El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va advertir que el Ministeri espanyol d’Educació estava investigant 500 docents per presumpte adoctrinament, la diputada del PP Andrea Levi va proposar una “bústia anònima” per denunciar casos i Societat Civil Catalana va arribar a activar un formulari per recollir-les

En contrast amb el Govern espanyol, el Síndic ha concentrat un total de 32 casos, però subratlla que només incorporen incidències concretes i, per tant, amb possibilitat de verificació, en sis centres educatius de Barcelona, Castelldefels, Lliçà d’Amunt, Olot i Sant Andreu de la Barca. En la resta, o bé són queixes genèriques o bé han estat presentades per persones no directament afectades, ocasionalment residents fora de Catalunya.

En la línia de Font, que considera que s’ha de poder “educar en llibertat”, que “la lluita educa” i que s’ha “d’ensenyar els alumnes a defensar drets”, reflexiona també la docent Míriam Redondo, professora d’un institut de Barcelona: “Crec que s’està perdent una oportunitat de debatre i reflexionar sobre la situació que estem vivint des del respecte a totes les posicions”. La dona per perduda, almenys per ara, perquè “la cautela” i l’”autocensura” s’han instal·lat als centres, assegura. El temor ve d’abans, però s’ha accentuat. Recorda que a les portes de l’11 de setembre es va produir una discussió al seu claustre perquè a determinada gent li feia por mantenir el títol d’un dels temes de projecte de ciències socials: “Democràcies i dictadures”. “La por va fer canviar-lo”, lamenta. O, per exemple, com recentment han retirat una activitat que es deia “Avantatges i desavantatges de la república”. “L’acusació d’adoctrinament està en boca de tothom, quan no s’ha ni demostrat i tens la sensació que hi ha famílies que estan esperant una paraula de més”, reconeix Redondo. Repeteix durant la conversa que no hi aparegui el nom del centre i subratlla que parla a títol personal, un altre símptoma de quina és la situació actual.

La veu de Míriam Redondo podria assemblar-se a altres que ha recollit el Síndic de Greuges. La institució assegura que ha rebut queixes de docents que tenen por a l’hora de tractar determinats continguts a classe. I, encara més, concreta situacions que s’adiuen a les descrites per Redondo: “Professors o centres han optat per modificar o evitar continguts relacionats amb les institucions públiques o els drets humans o qüestions que mantenen relació amb la situació política actual”.

Davant d’aquesta situació, Mireia Valentí, de la USTEC, insisteix que les aules són espais on s’ha de parlar de tot i s’ha de poder discutir: “No s’ha adoctrinat en aquests anys de democràcia, sinó tots seríem iguals, i pensem de forma diferents”.

 

L’intent d’entrar dins els centres

Determinat vocabulari i argumentari mediàtic i polític amb el fi de demonitzar el sistema educatiu vigent a Catalunya i el model d’immersió lingüística, i retratar una realitat escolar on s’inculca l’odi a Espanya no és nou.

El mes de novembre, els populars van presentar una proposició de llei al Congrés espanyol per poder controlar les inspeccions als centres educatius a través de l’Alta Inspecció Educativa, depenent de l’Estat, i que s’ha ocupat de supervisar que la legislació autonòmica no xoqui amb l’estatal

La llengua ha estat una batalla política, tot i que l’actual model educatiu català té un dels seus fonaments en la Llei de normalització lingüística, aprovada el 6 d’abril de 1983 al Parlament de Catalunya, amb 105 vots a favor i una abstenció: amb un ampli conens, que s’ha mantingut fins ara. El comparteixen les set mares de Sant Andreu de la Barca, algunes nascudes al poble, una a Pallejà, una altra a l’Hospitalet de Llobregat i una altra a Sant Climent de Llobregat, i la majoria castellanoparlants. “Defensem que els nostres fills aprenguin en català, perquè volem que tinguin les mateixes oportunitats i els enriqueix com a persones”, ho explica una i la resta assenteix.

A l’octubre, el ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, va assegurar que si s’activava l’article 155 de la Constitució, ell l’aplicaria a l’ensenyament. La comunitat educativa va sortir en tromba i finalment l’escola en va quedar al marge. Però el PP i Ciutadans han intentat entrar-hi per altres vies. El mes de novembre, els populars van presentar una proposició de llei al Congrés espanyol per poder controlar les inspeccions als centres educatius a través de l’Alta Inspecció Educativa, depenent de l’Estat, i que s’ha ocupat de supervisar que la legislació autonòmica no xoqui amb l’estatal. Fins ara, aquesta tasca ha estat en mans de les comunitats autònomes. Així mateix, Ciutadans també en va presentar una per a la creació d’una agència “independent”, amb les funcions de l’altra inspecció i també d’intervenir en els centres. Totes dues propostes van ser rebutjades.