La titular del jutjat d’instrucció número 13 de València, Pepa Tarodo Orti, ha citat a declarar el pròxim 30 d’octubre huit persones —tres professionals de la informació, dues advocades i tres militants del Sindicat d’Habitatge de València— per un presumpte delicte lleu d’usurpació. A totes elles se’ls atribueix haver ocupat l’edifici situat en el número 40 del carrer Mariano Cuber sense el consentiment de la propietària, la Fundació Bancaixa, que compta amb el protectorat de la Generalitat Valenciana per tal d’assegurar que treballa “en defensa dels col·lectius més vulnerables”.
Els fets es remunten al dissabte 11 de març de 2023, quan el Sindicat d’Habitatge de València, una setmana després d’haver ocupat l’edifici, va anunciar de manera pública l’alliberament i l’entrada als habitatges de set famílies en situació de vulnerabilitat. Durant alguns anys, la finca havia estat un centre d’acollida de dones supervivents de violències masclistes, però ja es trobava tancada i en desús. “L’hem rehabilitat per crear un lloc on aquestes famílies sense alternativa habitacional puguen desenvolupar la vida de manera digna”, van explicar llavors a aquest mitjà. En l’actualitat, al bloc encara viuen set famílies que no poden pagar un lloguer o una hipoteca, algunes de les quals són persones migrants en situació administrativa irregular.
Aquell dia, en el marc d’una jornada festiva i reivindicativa celebrada durant les Falles, van acudir a la porta de la finca desenes d’activistes i veïnes de la ciutat per participar en l’acte d’anunci de l’ocupació, així com dues advocades, que van arribar-hi en ser alertades de la presència policial; i tres professionals de la comunicació: un fotoperiodista i un redactor d’aquest mitjà, i un càmera de la productora Sistema del Solar per documentar els fets i cobrir la notícia. Tots cinc, junt amb tres militants del Sindicat d’Habitatge de València, van ser identificades pel dispositiu de la Policia Local, sota la direcció de l’inspector amb número d’identificació policial 20257.
Tot el relat de l’atestat s’articula de manera que la policia arriba a la conclusió que periodistes, advocades i militants identificades formen part “d’un grup organitzat”
Segons el relat policial, quan els agents van intentar entrar a la finca, els dos col·laboradors de la Directa “es van col·locar junt amb la resta de persones per intentar impedir l’accés dels agents i […] van desobeir reiteradament l’ordre de pujar a la vorera i no deambular per la calçada”. Pel que fa al càmera de la productora Sistema del Solar, la policia indica que “no va mostrar la seua acreditació i enfocava les seues càmeres cap als rostres dels agents”. Les advocades no haurien impossibilitat l’actuació policial, però els policies afirmen “que van informar falsament del moment de la usurpació”, havent-se produït aquesta el mateix 11 de març en compte d’una setmana abans.
Tot el relat de l’atestat s’articula de manera que la policia arriba a la conclusió que periodistes, advocades i militants identificades formen part “d’un grup organitzat”. En dos moments diferents de l’escrit de les diligències cursades se’n fa referència. Asseguren que “el grup” tenia “funcions diferenciades entre els seus membres i ben coordinades per a cometre un delicte, donar-li publicitat, exaltar-lo i evitar l’actuació de la policia”. Es posa en dubte, doncs, l’acreditació professional de les advocades i els periodistes davant la Policia Local.
“Estàvem fent la nostra feina”
La versió oficial dista molt del relat de les encausades. “Nosaltres ens vam identificar amb el carnet professional i vam explicar a la policia que estàvem treballant, fent fotos i recollint informació”, recorda Lucas Guerra, fotoperiodista sancionat i col·laborador de la Directa des de l’any 2017. Insisteix en el fet que en cap moment van formar part del bloc de persones concentrades a la porta: “ens vam limitar a fer la nostra tasca”. Un testimoni semblant relata Joan Alamar, de Sistema del Solar: “estava treballant com a periodista i així em vaig identificar”. “Els professionals de la informació tenim clar que no podem publicar rostres, però no tenim prohibit gravar-los”, rebla amb rotunditat. En la mateixa línia s’expressa Marc Campos, col·laborador de la Directa des de fa tres anys i soci de la Unió de Periodistes Valencians: “nosaltres vam exercir la nostra funció com a periodistes. Es tracta d’un atac a la llibertat d’expressió, un intent d’acoquinar-nos”.
La defensa de les huit encausades es mostra contundent: “estan intentant jutjar per un delicte d’usurpació a vuit persones que no tenen cap relació amb la finca, que paguen un lloguer i tenen la seua pròpia casa”
Comparteix aquesta mirada crítica Santi Fernández, un dels portaveus del Sindicat que parla en representació de les militants investigades: “cap de les encausades va participar en l’acció d’ocupar l’edifici, ni va entrar-hi dins, ni han viscut o viuen a la finca, per tant, no han pogut usurpar res”. De fet, totes elles tenen els seus propis domicilis a la ciutat de València, i així s’ha comunicat al jutjat d’instrucció número 13. En aquest sentit, la defensa de les huit encausades es mostra contundent: “estan intentant jutjar per un delicte d’usurpació a vuit persones que no tenen cap relació amb la finca, que paguen un lloguer i tenen la seua pròpia casa”. És per això que les acusades entrevistades coincideixen a defensar que es tracta “d’una denúncia totalment falsa” i “un muntatge policial”, per intentar “reprimir i debilitar el moviment en defensa de l’habitatge” —considera Fernández—, així com per “limitar i atacar el dret a la informació”, denuncien els periodistes.
El president de la Unió de Periodistes Valencianes, Vicent Marco, ha mostrat el seu suport a les encausades: “està totalment fora de lloc que es porte a judici a tres periodistes i dues advocades per usurpar un edifici al qual mai han entrat”. “Les periodistes —continua— estem per contar els fets incòmodes que passen en la societat. Els tres periodistes estaven allà per contar uns fets que passaven a la ciutat de València i és intolerable que se’ls criminalitze per explicar el que està passant”.
Per ara, la jutgessa les cita a declarar únicament per un presumpte delicte lleu d’usurpació, però la defensa de les huit encausades adverteix que, tenint en compte l’atestat, la policia “podria estar intentant que s’investigue també com a un delicte de pertinença a grup organitzat”, com ha ocorregut recentment amb el col·lectiu Futuro Vegetal.
El servei de sancions administratives de la Policia Local de València, depenent de la Regidoria de Protecció Ciutadana, va sancionar ambdós periodistes d’aquest mitjà i tres militants del sindicat
A Fernández no el sorprèn que es faça referència al terme de “grup organitzat”. Argumenta que des que va nàixer el Sindicat d’Habitatge “hem vist com la policia ens segueix i ens investiga”. “Som un moviment amb molta incidència i protagonisme i sabem que estem en el punt de mira, més encara quan assenyalem la propietat privada i els grans propietaris”. Alhora, denúncia la “connivència” i “complicitat” entre la propietat i els cossos i forces de seguretat. Tres dies després dels fets, el cap del dispositiu enviava un correu electrònic a la Fundació Bancaixa per informar-la que s’estaven cursant diligències per “la usurpació de l’edifici”, i explicava a l’entitat la possibilitat d’interposar una denúncia davant el Cos Nacional de Policia espanyola o el jutjat de guàrdia. L’entitat va presentar la demanda el mateix 14 de març, al·legant que “l’okupació és il·legítima […] i s’està realitzant en contra de la voluntat de la Fundació Bancaja”, per la qual cosa “podria ser constitutiva d’un delicte d’usurpació de l’article 245.2 del Codi Penal”.
De manera paral·lela a la demanda interposada per la Fundació Bancaixa, el servei de sancions administratives de la Policia Local de València, depenent de la Regidoria de Protecció Ciutadana, va sancionar ambdós periodistes d’aquest mitjà i tres militants del sindicat per “transitar per la calçada creant perill per als vianants o obstacle a la circulació”. Ambdós periodistes van recórrer al·legant que estaven exercint la seua tasca i, a més a més, els fets van ocórrer en un moment en què els carrers de la ciutat de València, amb motiu de les Falles, es trobaven massivament transitats per persones que hi circulaven a peu; i el carrer en qüestió només disposa d’una sola direcció. No obstant això, els recursos presentats pels periodistes s’han desestimat i, en el cas de les militants, estan esperant la resolució final.
Tant la Unió de Periodistes com la Directa es van posar en contacte amb la Regidoria de Protecció Ciutadana per exigir la retirada de les sancions. L’exregidor Aaron Cano (PSPV) va assegurar que “havien estat cosa del cap de la Policia Local de València, i que quan tingueren les al·legacions s’acceptarien”. La promesa va quedar en paper mullat amb l’arribada del PP al govern municipal. L’actual regidoria, en mans de Jesús Carbonell (PP), només va al·legar que “el regidor ja no és el mateix” i “això era cosa del govern anterior”.
