Reunir 500.000 signatures per a treure 500.000 persones de la situació d’irregularitat documental en la qual viuen, una situació que minva els seus drets fonamentals i fa vulnerables les seves existències. Aquest és l’objectiu de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que, liderada per persones, col·lectius i organitzacions de persones migrades i racialitzades, pretén portar al Congrés dels Diputats espanyol una qüestió que, consideren, ha estat sempre ajornada i postergada per unes institucions que no han complert a l’hora de garantir que ningú quedés enrere.
Amb el 23 de setembre com a horitzó ja són molts els plecs que recorren la societat intentant sumar la rúbrica de mig milió de persones —que han de tenir la nacionalitat espanyola i ser majors d’edat, o almenys complir divuit anys abans de la citada data— perquè es concreti el que el moviment antiracista i els seus aliats porten barallant gairebé des de la irrupció d’una crisi sanitària que va augmentar la vulnerabilitat en la qual viuen tantes persones en el territori, les mateixes que en molts casos van desenvolupar els treballs essencials que van permetre garantir les cures o la recol·lecció d’aliments en els camps. Milers de persones que van veure les seves expectatives d’accedir a papers —en un moment en el qual altres estats europeus assajaven formes més o menys ambicioses de regularització extraordinària— frustrades malgrat els esforços per portar aquesta agenda a la legislació, i de l’excepcionalitat de la pandèmia.
Després de mesos de treball i coordinació, els qui promouen aquest segon intent van ser presents als carrers el passat cap de setmana, amb una macrorecollida de signatures a setze ciutats d’arreu de l’Estat espanyol. Pretenen així influir en una societat que, consideren, no es pot permetre mantenir a milers de persones fora de la ciutadania i de la protecció de l’Estat. “La irregularitat suposa estar en una situació de vulneració de drets permanent: no comptar amb drets laborals, l’explotació laboral, el tràfic de persones, l’explotació sexual, l’exclusió de serveis públics bàsics i essencials com l’educació, la sanitat i l’habitatge”, recorda la portaveu del Comitè de València de la ILP Regularització Ja, Hilda Pérez, qui ressalta que són també unes 150.000 nenes, nens i adolescents els qui es troben en aquesta situació, implicant això l’abandó d’un Estat que no respecta l’interès superior del menor.
Si bé des de Regularització Ja insisteixen en la necessitat d’escapar d’arguments utilitaristes, apunten que mantenir indocumentats a aquests treballadors i treballadores suposa “una gran pèrdua d’aportació econòmica i fiscal, perquè impedeix contribuir dignament amb les capacitats que tenim”
L’exclusió d’aquest mig milió de persones, recorda, també té conseqüències negatives per al conjunt de la societat. Si bé des de Regularització Ja insisteixen en la necessitat d’escapar d’arguments utilitaristes, apunten que mantenir indocumentats a aquests treballadors i treballadores suposa “una gran pèrdua d’aportació econòmica i fiscal, perquè impedeix contribuir dignament amb les capacitats que tenim, amb tots els sabers que portem, amb tota la capacitat productiva que tenim, al sosteniment de la societat i de la vida”. També la invisibilitat de les persones migrants en situació irregular els impedeix participar o ser tingudes en compte en el disseny de polítiques públiques, o en la planificació de serveis públics essencials. “Si no existim administrativament de manera estadística, no es pot generar cap mena de política pública que respongui realment a les necessitats del conjunt de la societat”, conclou Pérez.
Si bé són persones migrants i racialitzades les qui, articulades en el moviment Regularització Ja, estan liderant una vegada més la pugna per la regularització, en aquesta ocasió ho fan de la mà de la Fundación para la Ciudadanía Global, Fundación Por Causa, REDES, Alianza por la Solidaridad, Solidaridad Internacional i el Partido por un Mundo Más Justo. Junts conformen el grup motor que porta treballant a traduir les demandes de regularització en una ILP des de mitjan 2021. L’estratègia respon a una mirada que, partint de la centralitat de les persones migrants i racialitzades com a subjecte polític, considera també essencials les aliances que, “són imprescindibles per a empènyer aquesta iniciativa, perquè aquesta és una lluita de tots, de tota la societat, no és un problema marginal que només concerneix les persones migrants, té a veure amb com entenem una societat àmplia, com entenem una societat justa, com entenem una societat de drets”, apunta la també integrant de Regularització Ja, Marita Zambrana, des de Madrid.
Una mirada holística que no perdi de vista que “les polítiques migratòries han d’estar fetes per a persones, no per a éssers que són instrumentalitzats segons convingui. Som persones amb memòria, amb família, amb aspiracions i amb sabers que també tenim dignitat i tenim per dret propi moltes coses a dir que se’ns han de respectar”, defensa Pérez. És des d’aquesta premissa que es persegueix un marc de polítiques migratòries que abandoni el dictat securitari i abraci el marc dels drets humans, una empresa gens fàcil, per a la qual les institucions posen nombrosos obstacles.
Un exercici de perseverança
Fa a penes un any i mig que la Proposició no de llei (PNL) per la regularització, dissenyada, defensada i batallada pel moviment Regularització Ja en cooperació amb la plataforma Obrim Fronteres i vuit formacions polítiques que van donar suport a la iniciativa, va ser descartada al Congrés. Enrere quedaven mesos d’organització en xarxa i col·lectiva que també s’havia expressat amb mobilitzacions al carrer, en els mesos posteriors al confinament total, quan viatjar entre comunitats autònomes requeria salconduits i les manifestacions estaven subjectes a rígides mesures resultants de la crisi sanitària. El bloqueig de la PNL al Congrés va suposar per als qui la van promoure una oportunitat perduda que si bé no els va sumir en el derrotisme, els va obligar a “ajustar les expectatives”, apunta Pérez.
I és que la PNL era “contundent”, al costat de la regularització, exigia demandes històriques dels moviments migrants que incloïen el tancament dels CIE, el reforç de les oficines d’estrangeria per evitar les recurrents caigudes de les persones migrants en la irregularitat sobrevinguda com a resultat de la desídia burocràtica de l’administració, la facilitació d’una cosa tan central com la reagrupació familiar, o millorar la situació dels menors no acompanyats. Un text molt ambiciós, però també no vinculant, apunta Pérez: “Així i tot, vam entendre que era el camí més expedit per a poder fer aquesta petició urgent i establir el que poguessin ser les bases per a una eventual derogació de la llei d’estrangeria”. Les resistències a aquest reconeixement de drets es van escudar en l’argument que la Unió Europea impedia una regularització en aquests termes, quelcom que va ser desmentit per les mateixes institucions comunitàries mesos després.
Esgotada aquesta via, l’aposta per la ILP no sortirà a la primera. Va ser a la fi de l’any passat quan la promotora va portar la proposta a la Mesa de Congrés per al seu estudi. El text va ser rebutjat dues vegades per –argumentava la Mesa– abordar qüestions legislatives de caràcter orgànic, o adduint defectes de caràcter tècnic. “Mostraven una clara falta de voluntat política, que estava calant d’alguna o una altra manera els criteris del Congrés perquè això no fos admès”, valora Pérez. Al final, és la tercera versió la que ha passat el filtre: “quan finalment és aprovada aquesta nova Iniciativa Legislativa Popular entenem que és obrir una bretxa dins de tot el que té a veure amb la regulació de l’àmbit migratori. Però és això, una bretxa, un camí que s’ha de continuar eixamplant en la direcció de col·locar els drets de les persones migrants en el centre”.
El camí legislativament transitable passa per la modificació d’una disposició transitòria present en la Llei orgànica 4/2000 i que es regularitzi la situació administrativa de totes les persones estrangeres que es trobessin en territori espanyol abans de l’1 de novembre de 2021
El camí legislativament transitable passa per la modificació d’una disposició transitòria present en la Llei orgànica 4/2000 de l’11 de gener. Una norma creada ad hoc, explica Pérez, per a possibilitar processos de regularització. I és que, recorda l’activista, són ja sis les regularitzacions extraordinàries que ha realitzat l’Estat espanyol, totes elles amb motivació econòmica, per a donar resposta a la demanda de mà d’obra en moments com la bombolla immobiliària. L’aposta és senzilla, consisteix a modificar la data de la disposició: la ILP defensa una regularització extraordinària, doncs, per a totes les persones estrangeres que es trobessin en territori espanyol abans de l’1 de novembre de 2021.
Aconseguir el mig milió de signatures és només la primera part del desafiament: una vegada arribi la iniciativa al Congrés, es necessita que hi hagi prou acompanyament per part de les forces polítiques perquè la proposta prosperi. De moment, ja tenen el precedent de les vuit formacions que es van sumar a la PNL. Per això planegen fer pressió en la societat i en l’hemicicle, doncs, si bé l’horitzó són mesures de més ampli calat com les que contemplaven en la PNL, “amb el fet de regularitzar a cinc-centes mil persones, estem fent un pas històric. El pas històric que s’està fent des de la força, la consciència, les veus migrants, i que aquestes veus i aquestes consciències, aquesta força migrant, està tenint calat dins de l’espai de presa de decisions de tota la societat”, s’esperança Pérez.
Ara tenen vuit mesos al davant per a “il·lusionar a les nostres comunitats migrants i racialitzades, i generar consciència en les nostres veïnes, veïns, amants, ocupadors, a totes aquestes persones amb les quals compartim barri, els fills del qual comparteixen les aules amb els nostres”, apunta Pérez. En una societat on s’agita el fantasma de la ultradreta, la centralitat de l’agenda antiracista és indiscutible, explica per la seva part Zambrana: “Estem en una batalla d’idees, en una batalla cultural on l’extrema dreta i la dreta ja tenen un lloc ben guanyat aquí perquè beuen d’anys i segles d’una manera d’entendre el món on som nosaltres les persones racialitzades, les que sempre estem en la part més baixa de la jerarquia. Posar l’antiracisme com a focus de lluita és imprescindible per aconseguir un canvi sistèmic cap a una igualtat real”.
*Article publicat originalment a El Salto Diario.
