Dins el món de l’economia social i solidària, cada vegada és menys comú trobar-se una entitat o cooperativa que no s’anomeni feminista. I de per si, cada vegada són més les pràctiques feministes que s’activen als diferents espais de treball o convivència. Jornades laborals més curtes, mecanismes per equilibrar la possible falta de participació de dones i persones no binàries, espais de cures individuals i col·lectius, formació en comunicació afectiva, espais de qualitat per a processos de gestió i sanació de conflictes, etc. De la mà de membres de Drac Màgic, una cooperativa dedicada a la divulgació de la cultura audiovisual, i La Morada, una cooperativa d’habitatge feminista, repassem què s’està fent i quins reptes hi ha a l’horitzó del cooperativisme per ser, a més de feministes, col·lectius amb una perspectiva interseccional.
La cooperativa Drac Màgic existeix des de fa ja 52 anys, per tant, té una llarga trajectòria i ha hagut de transformar-se amb el pas del temps. “Fa trenta anys no ens anomenaven feministes perquè enteníem que el feminisme era un moviment polític i, tot i que sempre hem tingut una relació estreta amb les propostes feministes del territori català, consideràvem que el feminisme no s’aplicava a una entitat”, explica Raquel Marques, realitzadora documental i coordinadora de projectes de Drac Màgic. Però “el món ha canviat i Drac Màgic també”, afegeix. Tant per la seva activitat cap al públic com per les seves pràctiques en l’àmbit laboral i quotidià, ara se senten més feministes que mai.
Des del seu camp d’acció, el món audiovisual, “hem parat molta atenció als lideratges de les dones cineastes, pedagogues i feministes” i organitzen, des de 1993, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Pel que fa al funcionament, han decidit aplicar-se des de fa anys una jornada laboral de 31 hores setmanals, una mesura, segons Àngels Seix, gerent de la cooperativa, “de conciliació entre les vides personals i professionals que té cada una de nosaltres”. A més, “potenciem molt clarament l’autonomia de l’equip i la seva formació, adaptem els projectes a les capacitats i aspiracions de les treballadores de Drac i, en definitiva, mirem de posar les persones al centre, que està molt de moda, però costa”, assegura Raquel Marques.
Des de la cooperativa audiovisual Drac Màgic paren “molta atenció als lideratges de les dones cineastes, pedagogues i feministes” i organitzen, des de 1993, la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona
Per una altra banda, la cooperativa La Morada, s’està construint com una aportació perquè existeixin més possibilitats en l’àmbit de l’habitatge, més maneres de viure i conviure a la ciutat de Barcelona. “El lloguer ens estava expulsant dels llocs on vivíem, no podíem accedir a compra, i a més, com a persones del col·lectiu LGTBIQ+, ens preguntàvem com seria envellir si no formem famílies normatives ni parelles normatives”, relata Sara Barrientos, membre d’aquesta cooperativa d’habitatge feminista en fase de construcció. “L’aposta és viure en una comunitat d’afectes més enllà de la família nuclear i la parella tradicionals, ampliar les possibilitats de compromís, de sosteniment”, continua Barrientos.
Moltes de les membres de La Morada venen del moviment okupa “que molta gent associa als 20 anys, però que nosaltres seguim posant en pràctica amb 30 i 40 anys”, explica l’activista feminista. L’edifici cooperatiu on espera entrar a viure d’aquí a un any aproximadament té una proposta arquitectònica diversa que fomenta els espais comunitaris i s’està construint a Roquetes, un dels barris amb més desnonaments per dia de la ciutat de Barcelona. “Som conscients que arribem amb un bagatge diferent, que no som del barri, tot i que algunes ja hi han treballat i ja hi tenen un vincle”, assumeix Barrientos, “sabem que una cooperativa d’habitatge pot arribar a ser un agent gentrificador, en som conscients i volem arribar a formar part del seu teixit social”, continua.
Aquestes i moltes altres cooperatives es pensen i repensen amb l’objectiu de posar al centre les persones i les seves diversitats per poder posar en pràctica una mirada no només feminista, o antiracista, o que tingui en compte les opressions que viu el col·lectiu LGTBIQA+, sinó arribar a incorporar una perspectiva interseccional. “Pel que fa a construir mirades, en l’àmbit del catàleg educatiu, posem molt d’èmfasis a l’hora de presentar la nostra tasca pedagògica amb una perspectiva descolonial i antiracista. El feminisme, per nosaltres, és transversal a totes aquestes mirades”, expliquen des de Drac Màgic. Tot i això, “com a cooperativa, és un repte assolir una identitat antiracista. Considerem que és el que ha de travessar les nostres pràctiques, però és un procés d’aprenentatge”, assumeix Raquel Marques.
“L’aposta és viure en una comunitat d’afectes més enllà de la família nuclear i la parella tradicionals, ampliar les possibilitats de compromís, de sosteniment”, explica Sara Barrientos, membre de La Morada
Saber-se feminista és sinònim d’estar en un procés constant de comunicació i formació. A La Morada, per exemple, han notat que les diferències en termes de classe social i privilegis entre elles pot arribar a causar algun entrebanc al grup, per això, “d’aquí a quinze dies tenim un taller de cap de setmana per pensar-nos la classe social a l’interior de la cooperativa, per decidir si apliquem alguna mesura de redistribució entre nosaltres”. El que sí que reconeixen totes plegades, i que col·loca ja en una situació de privilegi a totes aquelles persones que treballen en el món del
cooperativisme, és que “si no tens temps, és molt difícil constituir una cooperativa”, accepta amb un somriure còmplice Barrientos.
En una cerca constant de transformació social, cap endins i cap enfora, el món de l’economia social i solidària representa, això sí, una alternativa al món empresarial del lucre i la competitivitat. Més o menys feminista, procura deconstruir les lògiques patriarcals i busca maneres d’autofiscalitzar-se. I és que, per més que ho desitgi, el petit gueto de l’economia social i solidària, que ha crescut molt en els últims anys, no s’escapa de la realitat masclista imperant. Segons dades de la Comissió Antiassetjament de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), durant l’any 2022, un 21 % de les entitats de la XES van tenir casos d’assetjament sexual o per raó de gènere a l’àmbit laboral. “Som hereves de moltes aportacions”, assegura Àngels Feix de Drac Màgic, “i encara hi ha molt per fer”, conclou Sara Barrientos.
