Comentaris ofensius, bromes fora de lloc, mirades lascives, notetes i missatges confusos, contactes físics i apropaments forçats, aportacions a debats subestimades o ignorades, tocaments accidentals… Totes hem viscut, ja sigui en pròpia pell, com a testimonis o bé d’oïda, discriminacions i agressions derivades d’un sistema de dominació heteropatriarcal. Veient-nos envoltades d’aquestes violències masclistes, massa sovint no ens atrevim o no sabem com actuar i fer-les públiques. Fins i tot ens qüestionem la nostra legitimitat per fer-ho. Tot i que en els últims anys el moviment feminista s’ha alçat contra aquests comportaments que vulneren drets fonamentals, encara es fa difícil en la nostra societat denunciar sense exposar-se al judici social i la culpabilització que comporta haver patit qualsevol mena de violència masclista.
Malauradament, l’Economia Social i Solidària (ESS), els moviments socials i els espais d’activisme polític conviuen en aquest sistema que sosté de forma estructural aquestes relacions de poder desiguals i, com a tals, no escapen d’una adjudicació de privilegis i uns models de feminitat i masculinitat concrets. De fet, en aquests entorns suposadament segurs, a vegades discursos feministes, d’equitat i d’horitzontalitat entren en profunda contradicció amb actituds masclistes, dibuixant una distància insalvable entre teoria i pràctica i exacerbant encara més l’abordatge del problema. El que caracteritza l’ESS, però, és una clara voluntat per revisar-se, repensar-se i canviar. Així, amb el nou protocol de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) posem nom a les violències masclistes i en esmentar-les esdevenen realitat col·lectiva en els nostres imaginaris i objectiu comú a erradicar.
En aquests entorns suposadament segurs, a vegades discursos feministes, d’equitat i d’horitzontalitat entren en profunda contradicció amb actituds masclistes, dibuixant una distància insalvable entre teoria i pràctica
Partim d’un posicionament polític clar: les violències no poden ser legitimades ni justificades, i l’única forma d’erradicació es basa en la implicació col·lectiva, orientada a desmuntar els fonaments de les relacions de poder del sistema sexe-gènere. Aquest enfocament comunitari significa que tot el col·lectiu es corresponsabilitza de la prevenció i la reparació de possibles agressions, ja que en una situació de violència de gènere tota la comunitat és agressora i agredida, acumulant un dany que ve de lluny.
Corresponsabilitzar-se de les violències masclistes és un procés que inclou una adquisició comunitària d’eines així com una revisió de la cultura interna de les nostres organitzacions: una predisposició per la gestió i abordatge dels conflictes; eines i mecanismes de prevenció, identificació i suport mutu; un procediment d’actuació definit quan es detecta una agressió; espais de formació, reflexió i sensibilització (en especial perquè els homes cis reflexionin sobre els seus privilegis); etc. Només així es pot manifestar un compromís ferm, més enllà de discursos teòrics, per posar fi a les violències masclistes i a la normalització, la complicitat i el silenci que les acompanyen.
El protocol de la XES
El protocol de la XES neix per donar resposta a la necessitat d’abordar casos d’assetjament a la xarxa i ha desenvolupat el compromís de l’organització amb l’erradicació de tota forma d’assetjament vinculada a les violències masclistes, a través de la creació d’una eina específica per a la seva prevenció, detecció i abordatge. L’elaboració del protocol ha estat en ella mateixa un procés de formació i reflexió que ha durat més d’un any i que ha culminat amb la redacció del document que es pot trobar al web, ratificat en assemblea el desembre de 2020.
Corresponsabilitzar-se de les violències masclistes és un procés que inclou una adquisició comunitària d’eines així com una revisió de la cultura interna de les nostres organitzacions
El document final dóna un marc teòric legal i conceptual que ens situa a totes en un mateix punt de partida a l’hora d’abordar situacions d’assetjament. L’eina també fa èmfasi en les mesures preventives i de detecció, ja que la millor manera d’actuar enfront de l’assetjament és evitar-lo i desenvolupar instruments de detecció precoç, per tal de minimitzar els danys i incrementar les possibilitats de reparació. Finalment, el protocol detalla el procediment de denúncia interna (independent i compatible amb la denúncia externa per vies administrativa i judicial) i d’actuació davant d’un cas d’assetjament.
A conseqüència d’aquest protocol, també s’ha creat la comissió antiassetjament dins la XES, igualment oberta a qualsevol persona de la base social, i que té com a objectius el seguiment de la implementació del protocol; la promoció d’accions de prevenció i detecció; la recepció de queixes, denúncies o consultes; la revisió periòdica del document; etc.
Molta feina per fer
Un dels acords presos en assemblea respecte a l’entrada en vigor d’aquest protocol és que l’any 2021 és de transició perquè les entitats o bé s’hi adhereixin o bé n’elaborin un de propi amb els requisits mínims que estableix el protocol de la XES. D’aquesta manera, el 2022 serà requisit indispensable per ser sòcia de la XES disposar d’un protocol d’assetjaments i de mecanismes dins les entitats per fer front a situacions de violència masclista.
El 2022 serà requisit indispensable per ser sòcia de la XES disposar d’un protocol d’assetjaments i de mecanismes dins les entitats per fer front a situacions de violència masclista
Ara bé, és important entendre que l’adhesió al protocol no significa únicament signar la carta d’adhesió ni delegar-ne la gestió a la comissió antiassetjament. Com dèiem, l’abordatge ha de ser sistèmic i col·lectiu, ha d’anar més enllà d’una comissió i ens implica a totes. Es tracta d’iniciar un procés de formació i reflexió que permeti generar les eines, mecanismes i espais dins les mateixes entitats que permetin abordar els assetjaments que s’hi puguin donar.
Som conscients que el protocol és una eina imprescindible, però no és ni molt menys la solució definitiva al problema de les violències masclistes. Amb aquest protocol, la XES es declara i es reafirma més feminista, però cal seguir treballant amb l’objectiu de transformar tota l’estructura heteropatriarcal i avançar cap a societats més justes i sostenibles.
Judith Cirac i la comissió antiassetjament de la XES.
