Aquesta setmana compareix en seu judicial l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i una desena més d’investigats en la fase d’instrucció del cas Consell Esportiu. La investigació judicial persegueix possibles delictes de falsedat documental, desviació de fons públics o omissió de perseguir el delicte, entre d’altres. Hem parlat amb Jaume Graells (1959), el regidor socialista que va denunciar els fets a la policia quan va tenir indicis de les irregularitats. Graells explica que s’ha sentit “marginat i apartat del PSC” i considera que “cal una renovació política” a la ciutat. El regidor, que actualment no té càrrec al govern, manifesta que a l’Hospitalet hi ha una “trama clientelar” on no es distingeix entre “Ajuntament, administració pública i entitats”. El socialista formula acusacions polítiques molt greus que caldrà veure si el jutjat considera constitutives de delicte. La instrucció del cas, però, es preveu llarga.
Com s’ha sentit tractat després de denunciar les presumptes irregularitats?
Per mi, als servidors públics ens ha de primar l’exemplaritat, i crec que en tot aquest procés d’exemplaritat n’hi ha hagut molt poca. Jo ho he intentat, però el que m’ha envoltat ha estat bastant decebedor. Des del minut zero, en què comunico a l’alcaldessa que he detectat una sèrie d’irregularitats, veig que no se’m fa costat, que se’m margina. La meva percepció personal és que no hi ha gaire interès a aclarir aquests fets. De fet, quan parlo amb la secretària de l’Ajuntament, el que ella em diu és que s’hauria d’apartar dels càrrecs immediatament els presumptes delinqüents i començar una auditoria. Penso que quan un detecta una irregularitat el que ha de fer és denunciar-ho a la justícia. L’auditoria serveix per esbrinar algunes qüestions comptables, però hi ha una sèrie de coses per a les quals no cal ser expert per veure que no anaven bé.
Quina és la resposta de Núria Marín?
Quan li comunico a l’alcaldessa, ella parla amb l’altra part, que té la seva versió. Però no es tracta de versions, jo li porto una documentació, que és el que ha d’analitzar. En aquests documents queden clarament demostrades qüestions molt serioses.
Quines?
“Jo també en soc responsable, perquè no tenia la informació, de que es contracti a un senyor que cobra una indemnització que no li correspon”
Que l’antic coordinador del Consell Esportiu, Cris Plaza, que després passa a ser regidor i president del mateix Consell Esportiu, rep una indemnització de 47.000 euros. Tothom tenia entès que aquest senyor va marxar voluntàriament del Consell. Plaza cobra la indemnització tard, perquè el Consell no tenia diners en aquell moment. Amb els diners que van aportar les famílies pels casals d’estiu, van fer guardiola i van pagar la indemnització. Marxa al mes de desembre i cobra la indemnització uns mesos més tard. Aquest senyor cobra una indemnització d’un Consell del qual n’és president al cap de dos anys. Però, a més a més, al cap d’uns mesos de deixar el Consell el contracten com a assessor de l’Ajuntament. Són coses diferents, però políticament és inadmissible. La màxima responsable, qui nomena els que han d’anar a la junta del Consell i contracta els assessors, és l’alcaldessa. Ella no ho sabria, però Cristian Alcázar ho sabia perfectament, i ens va enganyar a la junta de govern quan es va aprovar la contractació de Plaza com a assessor. Jo també en soc responsable, perquè no tenia la informació, del fet que es contracti un senyor que cobra una indemnització que no li correspon.
Què més li presenta a l’alcaldessa?
La segona cosa que li aporto és la caixa interna, que recull els moviments en efectiu. Hi vaig trobar centenars de pagaments en efectiu, sense cotitzar a Hisenda i fora de control fiscal. Sobrecitos. Tant en entrades com en sortides. En les entrades és important, per exemple, el que aporten les famílies, que són al voltant de 400.000 euros anuals. Jo estava al Consell com a regidor d’Educació i, per tant, no formava part de la meva gestió. La veritat és que me n’havia despreocupat bastant. És en el moment en què soc regidor d’Esports, que m’hi fixo més i detecto tot això. Accepto la crítica que em fan, que no havia estat capaç de detectar tot això abans. Un tercer element que observo és un pressupost que ja coneixia, de 400.000 euros, que no s’aguanta. Només hi apareixen com a entrades les subvencions de les administracions. L’activitat de les famílies és molt important i no es recollien al pressupost. Això no em quadra i quan vaig a veure la rendició de comptes que es fa a la Generalitat, em trobo –amb una sorpresa que em va deixar fet pols– unes actes d’assemblees falsificades en què s’aprova un pressupost d’entre 400.000 i 500.000 euros superiors. Aquestes actes les signen el secretari del Consell –del qual no en diré el nom, perquè a aquesta persona l’han enganyada– i Cristian Alcázar. Jo afirmo que Cristian Alcázar va falsificar actes d’assemblees en la rendició de comptes del Consell Esportiu. No dic presumptament, ho afirmo perquè és públic. Trobo falsedat documental en aspectes tan greus com el tràmit de documentació que es lliura públicament a la Generalitat. La caixa interna té moviments i cada moviment d’aquests centenars de pagaments, tenen un rebut que està signat. Per tant, no es pot negar que s’ha cobrat. Dietes cobrades en negre, sobresous. Per exemple, els treballadors del Consell cobren la seva nòmina, però a més cobren un sobresou en negre, defraudant a Hisenda. Ho afirmo: això ha passat.
L’alcaldessa va ordenar que es fes una auditoria. Què va passar?
“Jo afirmo que Cristian Alcázar va falsificar actes d’assemblees en la rendició de comptes del Consell Esportiu. No dic presumptament, ho afirmo perquè és públic”
Vaig notar molta passivitat i que s’intentava a dilatar en el temps. Comencen a desacreditar-me, a dir que es tractava d’una disputa interna quan és absolutament mentida. En el seu moment, vaig donar suport a Alcázar perquè es presentés a les primàries del PSC. Entenc que Fran Belver no ha de ser el següent alcalde de la ciutat perquè fa molts anys que participa en política i la ciutat necessita una renovació. L’auditoria no s’encarrega fins al cap d’un temps. Passa pràcticament un mes, que és un suplici. El que es va portar a l’auditoria és l’arxiu dels últims quatre anys, vam necessitar una furgoneta. Després de parlar amb l’alcaldessa ja els vaig dir que estaria a sobre de l’auditoria. Van ser uns mesos, abans del coronavirus, molt durs, en què ja anaven en contra meu. No vaig sentir el suport de l’alcaldessa.
L’alcaldessa ha optat per escoltar les parts. És una postura innocent?
El seu objectiu és dir que això és cosa de la mala pràctica d’alguna gent. Ella em va situar a mi per controlar Cris Plaza. La signatura d’Esports me la va assignar a mi, quan hi havia un regidor d’Esports. No tenia confiança en Cris Plaza. En exercici del meu càrrec detecto irregularitats, la informo i ella traeix la meva confiança escoltant les versions i fent de jutgessa sobre les meves intencionalitats.
Com es prenien les decisions al Consell Esportiu?
El senyor Cris Plaza va decidir que les comissions directives no es farien davant els funcionaris, per això va muntar una comissió assessora. De tant en tant, convocava una comissió directiva ampliada amb la comissió assessora, fins al punt que totes les convocatòries eren ampliades. I els de la comissió directiva pràcticament no hi anaven, de manera que hi ha moltes actes d’aquestes comissions directives ampliades on no hi ha quòrum de les persones de la directiva. Ho reconec, jo vaig fer una deixadesa de funcions que no hagués fet si hagués estat tinent d’alcalde o responsable d’Esports. Prou feina tenia amb Educació.
Si aquests fets es proven judicialment, podrien tenir conseqüències molt greus pel Consell Esportiu.
“En tota aquesta estructura no se sap on acaben l’Ajuntament, el partit i les entitats. Aquesta és la trama”
Si s’acaba provant que s’ha falsejat la documentació a la rendició de comptes del Consell Català de l’Esport, immediatament s’ha de retornar la subvenció. Si això acaba passant, el Consell Esportiu és inviable. I això és responsabilitat del PSC, perquè en tota aquesta estructura no se sap on acaben l’Ajuntament, el partit i les entitats. Aquesta és la trama.
Qui s’hauria beneficiat d’aquesta trama?
De tota la gent que anirà a declarar aquests dies, la immensa majoria són militants del PSC. Això és una trama clientelar, claríssimament.
Aquesta trama clientelar només es desenvolupa en l’àmbit del Consell Esportiu?
No ens enganyem, de xarxes clientelars en tenen tots els partits. Crec que el problema que té aquesta ciutat és que el PSC porta governant des que hi ha democràcia. És normal, perquè l’Hospitalet és una ciutat d’esquerres, obrera, que sempre serà d’esquerres, a no ser que es faci un gir cap al populisme. Per mi és bo, perquè soc d’esquerres, i així ha de continuar sent en el futur. Aquesta continuïtat té un inconvenient: el partit que està governant porta molts anys i això genera hipoteques, inèrcies que s’han de canviar. És massa temps. Fins i tot tens herències del passat que no pots canviar. Hi ha massa condicionants de la gestió anterior i de tants anys de govern. Tot es confon. Es confon el que és partit amb el que és administració i amb el que són les entitats… I això conforma una xarxa que no és tant de proselitisme extern, sinó més de control intern de l’aparell. De fet, alguns dirigents –jo això no ho he fet mai– han arribat a portar quinze o vint persones a votar a les assemblees, i així controlen el partit. No hi ha renovació. L’alcaldessa és a l’Ajuntament des de joveneta. El número dos, Fran Belver, porta com a mínim 25 anys. El PSC s’hauria de renovar internament, perquè si no passa el que passa. El mateix partit hauria de fer un debat en aquest sentit, cal una renovació.
Cristian Alcázar representava aquest canvi al PSC de l’Hospitalet?
“No estan col·laborant, estan esperant que la justícia els salvi la cadira. Aquesta és l’exemplaritat del PSC en la lluita contra la corrupció”
Sí, però és totalment inviable. Aquest senyor no pot dirigir res. El partit tampoc ha fet res exemplar en la lluita contra la corrupció. Ha fet el mateix que el PP: esperar que sigui la justícia la que dictamini. Aquí no es tracta d’això. Potser és legal que Cris Plaza hagi cobrat la indemnització, però políticament és inadmissible. Cal que sigui delicte perquè sigui inadmissible políticament? S’aprofiten del silenci. Amb l’argument que està judicialitzat no donen explicacions. Però el senyor Cristian Alcázar hauria de dir si és veritat o no que ha falsificat actes d’assemblees, uns documents que es van veure al telenotícies de TV3. Silenci. El partit fa el mateix: “Ja parlarem”. Aleshores, on està el valor afegit que posa el PSC respecte del PP? On està la diferència? Perquè en el PP quan hi ha sentència o estan imputats també els fa dimitir. La corrupció és el principal problema que tenim al nostre país. Si analitzem l’àmbit polític actual, ara estem en derivades que provenen de la corrupció. Què ha fet en aquest tema el PSC? Ha estat absolutament passiu. Fins i tot no s’està donant la informació que es té a l’oposició. No estan col·laborant, estan esperant que la justícia els salvi la cadira. Aquesta és l’exemplaritat del PSC en la lluita contra la corrupció.
Creu que aquesta trama clientelar ha dificultat a Núria Marín actuar amb fermesa?
S’ha actuat amb una tradició del partit d’encobrir la corrupció, per no danyar-ne la imatge. Després un acaba sent esclau d’aquest inici, i a l’alcaldessa li ha passat això. La secretaria va dir que els apartés del càrrec immediatament, i no ho va fer.
S’ha sentit desprotegit com a denunciant?
Hi ha una directiva europea que explica que un dels principals problemes per combatre la corrupció és que no es protegeix qui denuncia. Es parla de 4.000 milions d’euros perduts anualment per manca de denúncies. Aquesta directiva explica que la majoria dels denunciants han patit represàlies, han estat acomiadats o han caigut en depressions. Jo les castanyes me les puc guanyar per una altra banda, però a mi se m’ha aïllat, desprestigiat públicament i internament. Em consideren un traïdor. Des del minut zero se’m margina. Ningú del partit em fa costat. Em diuen que entre ells s’envien missatges per apartar-me. I tot el que diuen ho han aconseguit: a mi m’han marginat totalment. Ja no estic a cap òrgan ni executiva del PSC, se m’ha apartat. Ningú del partit m’ha trucat. L’alcaldessa fa un comunicat públic on diu que “escolta versions”, posant en qüestió que la meva versió sigui veritat. Des del principi ha jugat amb la mala fe dels altres, els ha donat credibilitat. El darrer element de desprestigi és que fa uns dies deien que m’havia passat a ERC, perquè havia assistit a un acte de Joan Tardà al Casino del Centre. Un fet que he desmentit. El PSC va establir un òrgan de control intern per garantir confidencialitat i anonimat als càrrecs públics i afiliats que hagin detectat irregularitats. Per garantir-ne la protecció i que no pateixin represàlies. M’he adreçat tres vegades a aquest òrgan i no n’he obtingut resposta. Aquesta és la protecció que el PSC dona als denunciants. Acudeixo a l’òrgan de control intern una vegada ja he presentat la denúncia, perquè no volia donar pistes als denunciats. Miquel Iceta fa unes declaracions públiques en les quals diu que els fets denunciats al Consell Esportiu són “irregularitats administratives”. A mi em coneix i no m’ha trucat, mentre que als denunciats els ha fet costat. Hem de tenir en compte que Alcázar va ser secretari del Montilla quan era president. El protegeixen.
Com ha de ser el futur del PSC en la lluita contra la corrupció?
S’han d’aplicar les resolucions congressuals del PSC. S’hi promovia la creació d’un organisme intern que animés a l’afiliació a denunciar. Que quan passi no s’intenti amagar, que no es tanquin files. Per ells, jo soc el traïdor que ha donat vida a l’oposició, no ho són els delinqüents. Hauria de ser ben vist per la ciutadania que quan un partit detecta una irregularitat, la faci pública i depuri responsabilitats immediatament. Malauradament, sempre hi haurà corrupció. Si tenim una estructura política que ho combati tindrem més tranquil·litat com a ciutadans. Si jo hagués tingut alguna mala pràctica, una mínima taca, ja me l’haurien tret. I, en canvi, cada dia diuen una cosa diferent: que si l’amant, que si me’n vaig a ERC, que si va ser dins de les primàries i que jo anava amb el Belver… quan no era així.
Hi ha una tendència a perpetuar-se a l’Ajuntament?
La política no hauria de ser un lloc de treball. No pot ser això de viure només de la política, ha d’haver-hi altres alternatives. No es pot començar als 20 anys i estar-s’hi tota la vida. Hi ha regidors que fa molts anys que estan, i això fa que t’aferris a la cadira. Si només vius de la política, no tens llibertat per ser un polític que no cau en males pràctiques ni hipoteques.
Una entrevista publicada originalment a Districte 7
