El Govern valencià d’extrema dreta i dreta ha realitzat diversos moviments estratègics que posen en perill el mitjà de comunicació públic més gran al País Valencià. Ens ha recordat quan va ordenar el tancament dels repetidors d’Acció Cultural del País Valencià que permetien veure TV3 i escoltar Catalunya Ràdio a la nostra terra, al mateix temps que imposava grans multes econòmiques amb la finalitat d’escanyar l’entitat. Així com el segon atac a la llibertat de premsa, que conduí al tancament de Canal 9 i al comiat de la plantilla, sense preocupar-los que implicava la desfeta econòmica i professional de molta gent que havia estat prestant un servei públic.
El risc de manipulació informativa, i en conseqüència de debilitament d’un dels pilars de la democràcia com és la llibertat de premsa i el dret a una informació plural, és real si s’arriba a aprovar la proposta del Govern valencià d’extrema dreta i dreta per a modificar les majories del Consell Rector d’À Punt. Unir eixe intervencionisme a una retallada dels diners públics que l’ens precisa per a un funcionament de qualitat, recorda la coneguda pràctica de deteriorament dels serveis públics, prèviament a la seua privatització o desaparició. I és a això, que a més ja coneixem, al que ens oposem.
La resposta social i política ha fet que el PP haja anunciat que retira la proposta de modificació del mètode de tria dels membres del Consell Rector
Sols ha calgut l’anunci d’aquestes iniciatives perquè representants dels sindicats que conformen el comitè d’empresa de l’actual À Punt i el col·lectiu d’extreballadors de RTVV acudiren a la concentració convocada per Acció Cultural. La resposta, unida a la de les Corts per part dels partits de l’oposició, ha fet que el PP s’haja autoesmenat i haja anunciat que retira la proposta de modificació del mètode de tria dels membres del Consell Rector i de la seva ampliació per a fer bascular la majoria als seus interessos.
Però eixa autocorrecció no ha afectat l’altre gran risc per a la Corporació Valenciana, atès que si bé es manté el pressupost en els límits legals –això sí, en el mínim del 0,3% del pressupost autonòmic–, el Govern valencià no ha contemplat fer res per a compensar el pagament de l’IVA, que el nou criteri de l’Agència Tributària obliga a satisfer, i que sols en aquesta anualitat suposa abonar 11,5 milions d’euros.
L’anterior, a efectes pràctics, implica una reducció del pressupost disponible, però a més a més cal tindre en compte que continua pendent una reclamació de l’AEAT de 26,8 milions per IVA no deduïble del període 2016-2021.
És evident l’ofegament econòmic d’À Punt, que inevitablement es traduirà en una menor capacitat de contractació i producció, i com un castell de cartes, afectarà la indústria audiovisual valenciana.
El públic d’À Punt no té la informació detallada, però és el principal perjudicat per la falta de pressupost, en arribar-li uns continguts de menor qualitat, menys producció pròpia o més reposicions
I això no és un fet inevitable, és sobrevingut, però té solució. En els altres territoris on l’agència ha fet la mateixa reclamació, els diferents Governs han emprat els mecanismes més diversos per a compensar eixes obligacions tributàries, que a més a més encara està pendent de resolució definitiva pel Tribunal Econòmic Central. No ha estat així en el cas valencià, on el Govern s’ha desentés.
Aquesta dinàmica, que també ha estat denunciada pel Consell de la Ciutadania (òrgan assessor de la Corporació de Mitjans de Comunicació en matèria de programació i continguts), té un problema afegit i és la llunyania respecte a la gran massa social. El públic en general que veu À Punt no té eixa informació detallada, però és el principal perjudicat per les conseqüències que es deriven de la falta de pressupost, en arribar-li uns continguts de menor qualitat, menys producció pròpia o més reposicions. Evidentment, tot això comporta una disminució de l’audiència que canviarà a canals que li ofereixen més diversitat i qualitat. És un peix que es mossega la cua.
A Acció Cultural del País Valencià apostem pels serveis públics, per la independència i la llibertat de premsa i això implica reclamar que hi haja una dotació econòmica ajustada als requisits de la prestació del servei. Perquè a més a més les dades d’audiència, que són públiques, indiquen que quan s’han fet apostes decidides per pel·lícules, coproduccions, sèries, programes de proximitat propis i col·laboracions amb altres televisions públiques, hi ha una resposta positiva de l’audiència.
La dinàmica conservadora de deteriorar un servei públic per a seguidament justificar la seua privatització o desaparició tampoc és cap novetat, és una manera d’entendre el govern
La dinàmica conservadora de deteriorar un servei públic per a seguidament justificar la seua privatització o desaparició tampoc és cap novetat, és una manera d’entendre el govern. Un servei públic com és el de la informació no pot avaluar-se sols en termes de despesa i benefici econòmic, en la mesura que el que aporta és molt més que un apunt econòmic.
A més a més, en un context de globalització, i amb unes xifres que indiquen que l’ús social del valencià està baixant, per la pressió de la llengua dominant i també per la falta de referents de prestigi, obliga els poders públics a fer el contrari del que estan fent. És a dir, el Govern valencià ve obligat, també legalment, a eliminar els entrebancs que puguen haver-hi per a l’ús del valencià i perquè la població en general puga accedir a la informació i productes culturals –en el més ampli sentit de la paraula– en la seua llengua.
Un ofec econòmic de la nostra Corporació de Mitjans de Comunicació té conseqüències que van més enllà dels problemes de producció, de les retallades laborals i de la pèrdua d’oportunitats. Afecta a tota la població
El Consell valencià de Cultura, com a òrgan assessor de la Generalitat valenciana en aquest àmbit, així ho ha reclamat. Amb una exhaustiva anàlisi de la normativa i la realitat cultural i audiovisual valenciana, ha instat al Govern perquè augmente la inversió en À Punt, atès que és el major motor audiovisual del País Valencià.
Les conclusions coincideixen amb l’informe fet per Àlvar Peris-Blanes, professor de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Membre del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) per al projecte d’Acció Cultural Horitzó lingüístic 2027, on remarca la importància d’À Punt com a eina vertebradora del territori i de transmissió de valors i realitats pròximes, sempre que es faça mitjançant productes de qualitat, i que, per tant, reforcen quina és la identitat dels receptors d’eixe mitjà.
En conclusió, un ofec econòmic de la nostra Corporació de Mitjans de Comunicació, no és un fet menor. Té conseqüències que van més enllà dels problemes de producció, de les retallades laborals i de la pèrdua d’oportunitats. Afecta a tota la població, en la mesura que l’element cohesionador i identitari en positiu que podria arribar a ser À Punt s’anorrea intencionadament. És el compliment d’aquella dita que assegura que cal veure a qui beneficia el desastre.
