Líder i fundador del PKK, representant del poble kurd, estrateg, pensador i autor de més de deu llibres, Öcalan suposa una figura gairebé mitificada dins del poble kurd. El seu rostre emmarcat en fotografies, banderes i pancartes es fa present al capdavant de manifestacions, cafès, centres socials kurds, cases particulars i es troba plenament associat en l’imaginari col·lectiu i en les demandes de llibertat i autonomia dels darrers 45 anys de lluita del poble kurd.
A causa de la seva implicació en la lluita armada del PKK contra Turquia, Öcalan va ser capturat el 15 de febre de 1999 a Kènia en una operació planificada entre diferents serveis d’espionatge internacionals, després d’un exili i periple per Síria, Rússia, Itàlia i Grècia
A causa de la seva implicació en la lluita armada del PKK contra Turquia, Öcalan va ser capturat el 15 de febrer de 1999 a Kènia en una operació planificada entre diferents serveis d’espionatge internacionals, després d’un exili i periple per Síria, Rússia, Itàlia i Grècia. Va ser condemnat a pena de mort pel govern turc i posteriorment li va ser commutada la pena per cadena perpètua. Apo, com se’l coneix a Kurdistan, té ara setanta-cinc anys i ha passat els darrers vint-i-cinc en aïllament solitari a l’illa-presó d’Imrali -la Guantánamo europea. Un aïllament que li prohibeix la correspondència escrita, els missatges o les trucades amb qualsevol persona.
Fins a 780 recursos d’apel·lació dels seus advocats per a visitar-lo han estat denegats pels tribunals turcs. Una situació inèdita a la història de Turquia que, segons juristes i advocats, suposa una greu violació del Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH) i que pel moviment kurd representa, en paral·lel, un càstig col·lectiu i un enquistament del conflicte kurd-turc.
Per una solució pacífica i democràtica al Kurdistan
L’any 2009, Öcalan, des del seu confinament a Imrali, va participar en un procés de diàleg secret entre el president turc Erdogan, funcionaris i serveis secrets de l’estat turc i una delegació de representants kurds per arribar a una solució pacífica a Turquía i al Kurdistan.
El full de ruta de Öcalan era, en primer lloc, un al·legat de defensa del mateix dirigent destinada cap a la Cort Europea de drets humans a Estrasburg. El document es va fer públic posteriorment a través del llibre Hoja de ruta (Editorial Txalaparta, 2013), amb un recull de les notes centrals d’aquell manifest. En ell, Öcalan fa una proposta de negociació i analitza amb perspectiva històrica el paper de repartició de les potències colonials a la regió després de la Primera Guerra Mundial. També parlar de la tutela sobre la República de Turquia d’Atatürk per part de l’imperi britànic i el posterior relleu transferit als EUA amb la presència sobre el terreny de la Gladio, força otanista d’influència antisoviètica.
A ‘Hoja de ruta’, Öcalan ja fa explícita la seva inspiració per les tesis de l’ecologia social i el municipalisme llibertari de l’anarquista nord-americà Murray Boockhin i les utilitza per a superar les solucions de caràcter tradicional basades en l’Estat propi
Finalment, analitza les condicions per al sorgiment del PKK, l’any 1978, i la seva lluita contra Turquia davant l’opressió i destrucció sistemàtica del poble i la cultura kurda. A Hoja de ruta, Öcalan ja fa explícita la seva inspiració per les tesis de l’ecologia social i el municipalisme llibertari de l’anarquista nord-americà Murray Boockhin i les utilitza per a superar les solucions de caràcter tradicional basades en l’Estat propi. Així, reconverteix la demanda històrica del poble kurd i exigeix a Turquia la seva reconversió en una nació democràtica, no excloent, antiimperialista i antipatriarcal, així com el reconeixement d’una pàtria comuna per a tots els estats a on es troba subdividit el Kurdistan.
Mai es va saber quina era la contrapart, el full de ruta d’Erdogan, que en vista de les males expectatives electorals que li sondejaven aquells diàlegs amb el líder dels kurds va interrompre el procés l’any 2011. Posteriorment, va detenir i empresonar advocats relacionats amb la defensa d’Öcalan i va fer sonar de nou els tambors de guerra a Bakur. Així, Apo ha estat despullat de tota garantia jurídica i se l’ha desconnectat del món. Des de l’any 2011 els seus advocats no han pogut reunir-se amb ell i els següents anys, ningú sabia si continuava viu.
Després de tres anys de silenci, arran de la vaga de fam de la diputada prokurda Leyla Guven, el 12 de gener del 2019, el seu germà Mehmet Öcalan va poder visitar-lo i anunciar que seguia amb vida. La copresidenta del partit prokurd Partit Democràtic dels Kurds (HDP), Pervin Budan, va emetre un breu comunicat assegurant que Öcalan “estava bé de salut”. El Poder Judicial turc ha defensat aquestes mesures emparant-se amb l’estat d’emergència o argumentant que les reunions amb els seus advocats suposen ordres estratègiques per al PKK. El cert és que en aquests anys de captiveri, Öcalan ha promogut l’alto el foc de la guerrilla en diverses ocasions, ha demanat als presos kurds en vaga de fam que aturessin les accions o ha presentat propostes per a una solució política a la qüestió kurda.
