Enfront de l’edifici de l’Hemisfèric, a València, es troba un dels Carrefour més grans de la ciutat, dins del centre comercial El Saler. La cadena de distribució és una de les principals empreses que ha estat brindant tones de menjar i productes bàsics a les forces militars d’ocupació israelianes. A les dotze del migdia d’aquest dissabte, 10 de febrer, un grup d’activistes ha irromput en el supermercat, en la zona de les caixes, amb un megàfon que advertia a totes les consumidores —en valencià, castellà i anglès— que Carrefour és una empresa “còmplice de l’ocupació i l’apartheid israelià; i dona suport i alimenta a l’exèrcit genocida”. Simultàniament, s’ha desplegat una pancarta des del segon pis fins al sòl per denunciar les complicitats entre l’estat d’Israel i les empreses de McDonald’s i Carrefour, així com per cridar al seu boicot. A la vesprada, s’ha repetit l’acció en un Carrefour d’Alacant. Una vegada finalitzada, la policia espanyola ha identificat setze activistes.
L’acció s’emmarca en la campanya “Un mes, un boicot”, impulsada pel moviment en solidaritat amb el poble palestí BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). Té l’objectiu de portar a terme un boicot econòmic al mes contra empreses que col·laboren amb Israel. En el cas de Carrefour, no sols finança econòmicament Israel, sinó que també, des de març de 2022, manté acords amb l’empresa israeliana Electra Consumers Products i la seua filial a Yenot Bitan, ambdues han estat denunciades per establir colònies il·legals en territori ocupat palestí i utilitzar els seus recursos naturals. Des del BDS recorden que “el boicot econòmic és molt important perquè Israel perda les seues fonts de finançament”.
Carrefour manté acords amb l’empresa israeliana Electra Consumers Products i la seua filial a Yenot Bitan, ambdues han estat denunciades per establir colònies il·legals en territori ocupat palestí
Segons l’ONG Euro-Med Human Rights Monitor, des d’octubre del 2023 fins ara, han mort trenta-cinc mil civils palestins en el “genocidi israelià a la Franja de Gaza”. Sud-àfrica ha portat Israel a la Cort Internacional de Justícia per “acusacions de genocidi i crims de guerra contra els palestins a Gaza”. Per això, en un context com l’actual, un dels principals objectius és “continuar denunciant l’apartheid i el genocidi d’Israel sobre Palestina”, han manifestat militants del BDS, tot demanant el compliment del Dret Internacional.
En el cas de la col·laboració de McDonald’s amb Israel, s’ha evidenciat l’efectivitat del boicot. El director executiu de la corporació nord-americana va admetre en un post a LinkedIn l’impacte econòmic que està tenint el boicot per a la marca: “Diversos mercats a l’Orient Mitjà i altres fora de la regió estan experimentant impactes econòmics significatius a causa de la guerra i la desinformació associada que està afectant les nostres marques”. Segons ha denunciat el BDS a través d’un comunicat, en països com França o Anglaterra, la multinacional s’ha desvinculat de la invasió israeliana “amb l’excusa del sistema de franquícies i accions dividides, com si tot el conglomerat no fos una marca i tingués interessos econòmics afins”.
Una altra marca col·laboradora, Puma, va anunciar el passat desembre que deixaria de patrocinar l’equip de futbol d’Israel. Tot i que l’empresa va afirmar que la decisió estava presa des del 2022, des del BDS s’interpreta com “un efecte directe del boicot econòmic perquè les empreses tenen por de perdre ingressos per la seua complicitat amb l’estat sionista”.
El moviment en solidaritat amb Palestina considera el boicot una ferramenta efectiva que, com en el cas de Sud-àfrica, va ser clau per posar fi a l’apartheid en 1994. “Que les grans empreses recolzen Israel és una manera de dir que es posicionen ideològicament del costat del genocidi, però si els afecta directament a les vendes, poden arribar a tallar les seues relacions amb aquest”, reblen.
