L'Observatori contra l'Homofòbia reclama un organisme coordinador de polítiques contra la LGTBI-fòbia

És una de les conclusions que es deriven de l'informe anual de 'L'Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2017', que apel·la a la Llei 11/2014 per tal d'assegurar una atenció integral a les persones agredides
Elena Longares, directora de l'estudi, amb l'equip de gent de l'OCH que hi ha col·laborat
Víctor Yustres 13/04/2018

Dues dones lesbianes són insultades i humiliades per un grup de nois turistes al metro de Barcelona. Un professor en una classe de filosofia de 4t d'ESO d'un institut públic de Lleida declara que "ser homosexual es antinatural, es como un cojo o un tuerto, es inexplicable". Un noi trans de 14 anys pateix una situació de bullying transfòbic a l'escola, sense resposta des del centre, ni del professorat ni de la direcció, a excepció d'una professora. Són només tres dels casos que detalla l'informe L'Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2017, presentat el 12 d'abril i elaborat per l'Observatori Contra l'Homofòbia (OCH) per tercer any consecutiu des de l'aprovació de la Llei 11/2014, l'anomenada Llei contra la LGTBI-fòbia. En total, són 111 les incidències recollides, un 32,3% més que l'any 2016, de les quals pràcticament la meitat (47,7%) són agressions verbals o físiques. Alhora, el 27,9% de les víctimes no denuncia les agressions.

L'Observatori apunta que és clau la formació dels cossos policials per afavorir les denúncies. "Hem detectat casos en què, quan l'agressió s'ha donat en un espai d'oci o en algun altre espai públic, els Mossos d'Esquadra li han tret importància tractant-la de baralla, o també han donat una atenció inadequada a la víctima, cosa que ha fet que es produeixi una revictimització i la persona desconfiï de la via policial i judicial", apunta Elena Longares, directora de l'estudi sobre l'Estat LGBTI-fòbia a Catalunya el 2017. Per això, demanen que es reactivi el grup de treball entre el comandament de Mossos d'Esquadra i l'OCH per poder coordinar els protocols per donar una atenció íntegra i adequada a les víctimes a totes les comissaries de Catalunya i fer-ne un seguiment. "Quan Trapero estava al capdavant de la policia catalana, es van convocar diverses reunions d'aquest grup de treball però, des de l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, està paralitzat", apunta Eugeni Rodríguez, president de l'OCH. Rodríguez destaca també la importància de crear un organisme coordinador de polítiques LGTBI, tal com recull la Llei 11/2014, que pugui centralitzar les denúncies que arriben a Mossos i que tingui també capacitat sancionadora. "Estàvem ja treballant amb la policia en aquesta línia, amb la creació d'un grup interdepartamental en què també participarien els departaments de Presidència i Afers Socials", afegeix.

L'informe registra 111 incidències, un increment del 32,3% respecte el 2016. Més d'una quarta part de les víctimes no denuncia els casos en què s'han vist afectades

La sensibilització i formació és una de les claus contra la LGTBI-fòbia, no només en l'àmbit policial. "Ens hem trobat amb professionals sanitaris que, davant d'una persona trans que sol·licitava atenció mèdica després d'una agressió i estava en situació de vulnerabilitat, han aprofitat per fer-li preguntes inapropiades i fora de lloc sobre la seva identitat de gènere", explica Elena Longares. "Es requereix una formació especial en LGTBI-fòbia i serveis amb personal especialitzat d'atenció a les víctimes, des del suport psicològic, fins a l'àmbit judicial, mèdic o policial. Només d'aquesta manera es poden detectar les agressions, actuar adequadament i també prevenir-les", afegeix la directora de l'estudi.


Transfòbia i pocs casos de dones lesbianes i bisexuals

L'informe de l'OCH recull per tercer any un creixement de les incidències registrades en el col·lectiu trans, un 17,1% del total (el 51,4% de les agressions són a homes gais i bisexuals i el 18% són generals a tot el col·lectiu LGTBI). "Ens trobem amb diversos casos de transfòbia en espais d'ocis, per exemple, amb personal de seguretat de bars o discoteques que qüestionen la identitat de gènere de la persona, la ridiculitzen o s'extralimiten en les seves funcions. Legalment, aquests casos són fàcil de combatre, però no veiem que s'estigui fent", apunta Eugeni Rodríguez.

 L'any 2017, el percentatge d'incidències registrades per part de dones lesbianes i bisexuals a l'infome de l'OCH ha estat el més baix dels darrers tres anys (un 10,8%). El president de l'OCH, Eugeni Rodríguez, apunta que aquesta poca visibilitat obliga a que "ens apropem més a aquest col·lectiu per a què vegin la importància de la denúncia"


Alhora, Rodriguez creu que hi ha poca visiblitat a l'informe del casos de dones lesbianes i bisexuals. "Cal que ens apropem més a aquest col·lectiu per a què vegin la importància de la denúncia i valorin l'accés disponible d'atenció a la víctima". L'any 2017, el percentatge d'incidències registrades per part de dones lesbianes i bisexuals a l'infome de l'OCH és inestable i ha estat el més baix dels darrers tres anys (10,8%).

"Hem detectat casos en què, quan l'agressió s'ha donat en un espai d'oci o públic, els Mossos d'Esquadra li han tret importància tractant-la de baralla, o també han donat una atenció inadequada a la víctima"

Rodríguez també destaca que molts dels casos recollits són de persones més joves. "Això no vol dir que pateixin més agressions, però sí que s'atreveixen més a denunciar i a mostrar-se públicament", afegeix. Alhora, ha demanat que es potenciïn les campanyes de prevenció i formació entre el jovent per a què coneguin els seus drets.


Equilibri territorial

El repartiment dels casos d'LGTBI-fòbia pel territori és força equilibrat. Barcelona recull el 81,2% de casos seguida de Tarragona (8,2%), Girona (7,1%) i Lleida (3,5%). "Per primera vegada, les dades que recollim a l'informe es correspon bastant amb el volum de població provincial, i això és un bon senyal", afirma Elena Longares. "Al territori fa falta desplegar la llei més encara que a Barcelona. Sortint de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i que alguns municipis han posat en marxa serveis integrals d'atenció a la víctima, el desplegament de la llei 11/2014 és encara molt limitat", afegeix.

L'informe conclou amb 22 recomanacions que insten a què, 42 mesos després de l'aprovació de l'anomenada Llei contra la LGTBI-fòbia al Parlament de Catalunya, es destinin els recursos econòmics i materials necessaris per poder tirar endavant les propostes i accions sobre polítiques LGTBI que s'hi recullen.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades