El model territorial i econòmic al País Valencià, caracteritzat per una economia terciaritzada amb dependència exclusiva del sector serveis, és responsable directe de la precarització laboral, la destrucció del territori i l’habitatge com a mercaderia. El turisme en les últimes dècades ha passat a ser l’eix central del manteniment econòmic del nostre territori amb unes polítiques abrasives del nostre entorn natural; és a dir, s’ha especulat amb el medi ambient amb projectes urbanístics elitistes (macrourbanitzacions, camps de golf…) sense integrar els espais urbanitzats amb els naturals. A més a més ha propiciat la precarització laboral amb treballs estacionals i estrictament vinculats a l’hostaleria o derivats del turisme i en zones de gran afluència turística, notòriament en el primer i segon cinturó marítim al llarg de la costa mediterrània i a les grans ciutats. En matèria d’habitatge –a falta de polítiques públiques– s’ha mercantilitzat com a bé especulatiu l’habitatge, amb una forta conversió d’habitatges turístics, més rendibles econòmicament –que els de llarga estança– que ha provocat l’encariment abusiu del preu del metre quadrat i el desplaçament i expulsió dels veïnats.
Un dels mantres que se’ns repeteix de manera constant en les últimes dècades és que el turisme és generador de riquesa i davant d’aquest generador de riquesa i de llocs de treball ha d’haver-hi un ampli consens i ningú no hi pot estar en contra. Les dades, però, no ens diuen el mateix. Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic.
Les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar són la Marina Alta, la Marina Baixa i el Baix Segura, les tres comarques que concentren més del 60% de tot el sector turístic
Un altre consens generalitzat és que el turisme genera llocs de treball. Però en quines condicions? Col·lectius com Las Kellys fa molts anys que denuncien les seues condicions laborals basades en un volum molt alt d’hores de feina, moltes d’elles sense declarar i amb unes conseqüències físiques i mentals molt dures; unes condicions laborals, les de les dones de fer feines, que es repeteixen en tot el sector de l’hostaleria, les treballadores del qual tenen el mateix conveni col·lectiu des del 2008 i unes taules salarials sense augmentar des de l’any 2013. Però a més, s’està construint un model productiu enfocat al turisme, amb molts llocs de treball que depenen només d’aquest sector.
En matèria d’habitatge, aquest boom turístic també està provocant unes conseqüències directes a la ciutat de València. Segones les últimes dades conegudes, actualment hi ha 8.000 habitatges enlloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa (942 habitatges dedicades a l’apartament turístic) o Ciutat Vella on ja hi ha 2569 apartaments turístics. Aquesta turistificació dels nostres barris, junt amb altres factors, ha provocat un augment del preu del lloguer, l’expulsió del veïnat i el canvi de la fisonomia dels barris de la ciutat, com podem veure amb els comerços de proximitat que estan transformant-se per nous establiments dedicats a aquest sector, convertint a molt d’ells en un parc temàtic dedicat al turisme. La indústria turística ha posat València en el seu punt de mira i fons voltors, immobiliàries i bancs, amb el beneplàcit de les administracions, estan fent de la nostra ciutat una ciutat per als qui la visiten i no una ciutat per a les persones que hi habitem.
Actualment hi ha a València 8.000 habitatges en lloguer residencial i en canvi ja hi ha 11000 habitatges dedicats a l’apartament turístic, sent aquesta situació especialment greu en alguns barris de la ciutat com Russafa
No podem obviar, tampoc, les conseqüències directes que té el turisme sobre el medi ambient. La construcció massiva i desenfrenada que seguim vivint dia rere dia a la nostra ciutat amb cases dedicades als turistes o la contaminació de l’aire i de l’aigua causades pels avions o els creuers en són sols alguns exemples de com afecta directament el turisme al nostre medi ambient. Per això, creiem que no podem parlar d’emergència climàtica sense posar el nostre focus en el turisme i en les conseqüències directes que té aquest sobre el nostre ecosistema.
