Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Luis Fernando Camacho, un neofeixista blanquejat a Bolívia

Fill d’una família acomodada, empresari, supremacista evangelista i líder d’organitzacions definides com a paramilitars i acusades de tortures. Aquests són alguns dels trets que defineixen la figura de Luis Fernando Camacho, punta de llança als carrers del moviment opositor contra Evo Morales i un dels protagonistes del cop d’estat que ha derrocat el govern bolivià del Movimiento al Socialismo (MAS)

/ Arxiu

En un moment extremadament complicat a Bolívia, Luis Fernando Camacho s’ha convertit, amb 40 anys, en el líder de facto de l’oposició als carrers al govern del ja expresident Evo Morales. Després de setmanes mobilitzant-se contra el presumpte frau electoral a les eleccions presidencials del 20 d’octubre, en les quals Morales va aconseguir revalidar el càrrec amb un 47,08% dels vots i un mandat que ja arribava als 14 anys, els detractors de l’executiu del Movimiento al Socialismo (MAS) han aconseguit el seu objectiu. A través del que fàcilment es pot titllar d’un cop d’estat, iniciat per les Forces Armades de Bolívia i la Policía Nacional –les quals van “suggerir” a Evo Morales que abandonés el seu càrrec tot i haver convocat noves eleccions a petició de l’Organització d’Estats Americans (OEA)– i conclòs per la senadora del dretà Movimiento Demócrata Social (qui s’autoanomenà presidenta interina sense el suport del Parlament per tot seguit brandar la Bíblia de camí al Palau Presidencial), el lideratge del primer president indígena de l’Amèrica Llatina sembla haver acabat.

La pregunta ara és quin futur li espera a Bolívia, més encara si coneixem en mans de qui es troba el país. Precisament per aquest motiu, és rellevant parlar de la figura de Luis Fernando Camacho, qui podria considerar-se la personificació del caràcter hegemònic dins del moviment fins ara opositor, marcat pel racisme contra les indígenes, l’evangelisme fanàtic i el neoliberalisme.


Relacions amb el capital i el supremacisme cruceñista

També conegut com El macho, Camacho és advocat per la Universidad Privada de Santa Cruz de la Sierra i té un mestratge en Dret Financer i Tributari per la Universitat de Barcelona. Juntament amb la seva família, forma part del Grupo Empresarial de Inversiones Nacional Vida S.A., vinculat al negoci de les assegurances, del gas i dels serveis, que segons la Comisión Especial de Investigación de la Asamblea Legislativa Plurinacional, estaria relacionat amb els Papers de Panamà. D’acord amb l’informe fet públic per aquest òrgan el setembre de 2017, el líder de l’oposició a Morales, a través de la creació de les societats Medis Overseas Corp., Navi International Holding i Positive Real Estates, hauria actuat com a intermediari per “coadjuvar a persones i empreses a amagar les seves fortunes en entitats offshore, blanquejar diners i establir esquemes d’evasió d’impostos”.

D’acord amb l’informe fet públic per aquest òrgan el setembre de 2017, el líder de l’oposició a Morales hauria actuat com a intermediari per “coadjuvar a persones i empreses a amagar les seves fortunes en entitats offshore, blanquejar diners i establir esquemes d’evasió d’impostos”

Per altra banda, segons el portal Primera Línea, Luis Fernando Camacho forma part de la lògia dels Caballeros del Oriente, una de les més rellevants del departament de Santa Cruz. Segons el periodista Fortunato Esquivel, les lògies són “màfies interessades a capturar el poder polític i econòmic per aconseguir avantatges pels seus grups reduïts”, objectiu que han aconseguit a Santa Cruz fonamentant el seu discurs en la lluita “anticolla” o antiindígena, el “perill comunista” i l’autonomia respecte del govern bolivià. I aquest conjunt d’idees, entre d’altres, s’inclouen dins de l’anomenat pensament cruceñista, associat a les oligarquies de la regió de Santa Cruz (la més rica de Bolívia), que des de l’època colonial han anat desenvolupant un sentiment identitari basat en una concepció de superioritat respecte a la població indígena de Bolívia i d’oposició a les reivindicacions i propostes d’aquesta, les quals, segons la investigadora Gaya Makaran, veuen com “una amenaça per l’statu quo bolivià, el model neoliberal i l’estil de vida cruceño“.


Un lideratge privilegiat i envoltat de violència

La línia ideològica cruceñista també és la base del Comité Cívico Pro Santa Cruz, liderat pel mateix Luis Fernando Camacho des del passat febrer, situant-se així en la mateixa posició ocupada pel seu pare entre 1981 i 1983. Sent l’organització civil més important del departament de Santa Cruz, el Comité Cívico agrupa diferents entitats empresarials, veïnals i de treballadores d’una regió que produeix el 70% dels aliments de Bolívia, que representava, segons l’Instituto Nacional de Estadística del país, un 28,9% del PIB el 2016, i que gaudeix d’un enorme potencial energètic i d’hidrocarburs, el qual està en mans de l’Estat des de la nacionalització duta a terme per Evo Morales el 2016. Segons Hugo Siles, politòleg i exministre d’Autonomia de Santa Cruz, tota aquesta riquesa és la que ha permès a l’òrgan liderat per Camacho organitzar “una mobilització de gent que ha pres els carrers”.

Si parlem de la carrera de Luis Fernando Camacho dins de les organitzacions civils de Santa Cruz, no ens podem oblidar del seu pas per la ultradretana Unión Juvenil Cruceñista

A més, el Comité Cívico Pro Santa Cruz ha estat denunciat aquest mateix mes de novembre per segrest, tortures, robatori i lesions greus. Concretament, fou la líder social i gremialista Paola Aguilar qui, posteriorment a la publicació d’un vídeo en què apareixia de genolls i demanant perdó després de ser acusada per l’organització cruceñista de ser una infiltrada del govern, presentà la denúncia davant del Comité Nacional de Lucha Contra el Racismo y toda forma de Discriminación.

Ara bé, si parlem de la carrera de Luis Fernando Camacho dins de les organitzacions civils de Santa Cruz, no ens podem oblidar del seu pas per la ultradretana Unión Juvenil Cruceñista (UJC). Durant la seva joventut, El macho fou vicepresident d’aquesta entitat, la qual es troba sota el paraigua del Comité Cívico, que s’ha definit com a “exèrcit democràtic”. També amb el cruceñismo com a eix ideològic, té com a lema “no som violents, som pacífics, però tampoc som covards”. Hugo Siles defineix la UJC com un “grup de xoc violent”, mentre que la Federació Internacional pels Drets Humans la qualifica de “grup paramilitar”. Tot i que no entrarem a enumerar els casos d’agressions que han protagonitzat, han estat una entitat clau pel que fa a la violència durant les protestes contra Evo Morales ja des de la seva arribada al poder. Recentment, s’ha viralitzat un vídeo en el qual apareixen sis membres de l’organització fent la salutació feixista.


L’evangelisme desacomplexat com a combustible

Dins del seu discurs, la UJC també inclou l’evangelisme fanàtic, amb el qual simpatitza un Luis Fernando Camacho que difícilment exclou del seu discurs el component religiós. Exemple d’això són les crides que el líder opositor ha fet als seus seguidors perquè portessin la verge a les manifestacions, així com l’acció duta a terme al Palacio de Gobierno minuts abans que Evo Morales dimitís, la qual va consistir a entregar una carta de renúncia perquè Morales la firmés i resar agenollat davant d’una bandera de Bolívia amb la Bíblia col·locada a sobre.

Tot plegat, sumat al fet que Camacho hagi arribat a citar al narcotraficant colombià Pablo Escobar (“Hem de fer –salvant les diferències– i treure l’agenda com ho feia Pablo Escobar, però només per apuntar els noms dels traïdors d’aquest poble”, va declarar el 30 d’octubre), acaba convergint en un personatge obscur i molt proper al neofeixisme que sembla destinat a acabar condicionant el futur de Bolívia.

Articles relacionats