Comprar, expulsar, reformar i vendre. Així és com funcionen els grans propietaris que es dediquen a comprar edificis sencers a la ciutat de Barcelona i un cas emblemàtic és el de la Casa Orsola, al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Precisament, aquests grans rendistes tendeixen a fer més pujades de lloguer que els petits, i el mateix passa quan existeix la intermediació d’una agència immobiliària amb les llogateres. Així es desprèn de l’estudi que ha presentat l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), “Generació llogatera: la gran esquerda social. Enquesta sobre les condicions de vida a Barcelona”, sobre el problema de l’habitatge i els impactes del mercat de lloguer a Barcelona, que han realitzat amb l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) i un consorci internacional d’universitats a partir de 1.023 casos.
Tal com assenyala l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona 2020, la població que viu de lloguer està augmentant i ja representa el 40%. A més, ja no és tan jove: el 65% sota aquesta forma de tinença té més de 35 anys. Segons l’estudi, només el 5,8% dels lloguers són indefinits, una de cada cinc persones viuen en habitacions o habitatges compartits i set de cada deu no heretarà cap propietat.
Per Jaime Palomera, les agències immobiliàries tenen un “incentiu pervers” perquè els seus honoraris deriven del preu total del lloguer i, segons l’estudi, intervenen en el 72% dels contractes
Per Jaime Palomera, membre de l’equip coordinador d’IDRA, tot i que quan hi ha un tracte directe amb la propietat també existeix una dinàmica de mercat d’increment de preus, les agències tenen un “incentiu pervers” perquè “els seus honoraris deriven del preu total del lloguer” i, segons l’estudi, intervenen en el 72% dels contractes. Alhora, afegeix que la compra de blocs sencers per part de grans tenidors per buidar-los “genera marges de benefici molt elevats”. Segons l’estudi, pràcticament la meitat de les llogateres que viuen en blocs de propietat vertical o que tenen la intermediació d’una agència immobiliària han patit augments de lloguer en els darrers cinc anys. Cal tenir en compte que, com va revelar l’O-HB, més de la meitat dels pisos de lloguer de Barcelona són de propietaris que en tenen tres o més.
Mudances que són expulsions
La dinàmica d’increment de preus que dibuixa l’estudi així com el modus operandi de grans rendistes lliga amb el fet que el 70,5% de les llars han canviat d’habitatge un o més cops en els últims cinc anys, una xifra que ha augmentat respecte a l’enquesta de 2019 (65%). I concretament, dues de cada deu ho ha fet tres o més vegades. Del total de mudances, el 38% són forçoses –gairebé quatre de cada deu–, és a dir, són desnonaments invisibles sense ordre judicial per no renovació o pujada de lloguer, incapacitat per continuar pagant o assetjament immobiliari.
Com a mínim, quatre de cada deu mudances són forçoses, és a dir, són desnonaments invisibles sense ordre judicial per no renovació o pujada de lloguer, incapacitat per seguir pagant o assetjament immobiliari
Palomera alerta que hi ha persones que perceben el canvi com a mudança voluntària perquè “normalitzen o naturalitzen aquelles forces estructurals que estan operant i que els obliguen a mudar-se”. Ho exemplifica amb el cas d’una inquilina que preveu que el seu propietari voldrà apujar-li el preu i que viu en un pis amb problemes d’habitabilitat i decideix marxar: “pot semblar un canvi voluntari, però nosaltres assenyalem que amaga constrenyiments estructurals”.
A més de l’increment de preus, el mal estat dels habitatges també pot ser una raó de mudança. L’estudi indica que sis de cada deu llars pateixen almenys tres problemes d’habitabilitat. Els més habituals són el mal aïllament tèrmic i acústic, necessitat de reformes, humitats i finestres o portes en mal estat. De fet, el mal manteniment dels habitatges és una estratègia d’assetjament immobiliari, que ha estat denunciat en múltiples casos pel moviment veïnal i els col·lectius pel dret a l’habitatge. Arran de les denúncies, el febrer de 2020, l’Ajuntament de Barcelona va crear el Centre Contra l’Assetjament Immobiliari, que l’agost de 2020 havia imposat multes per valor de 2,1 milions d’euros de les quals havia cobrat un milió.
