La família Tamimi arriba cansada però agraïda a València. Una roda de premsa amb BDS País Valencià al Terra Centre Social-Bar de Benimaclet reuneix diversos mitjans de comunicació. Mentre les càmeres l’enfoquen, Tamimi es refugia durant uns minuts al seu telèfon mòbil. Després de la roda de premsa, comenta en privat que sempre li fan les mateixes preguntes. En un moment donat, esgotada, decideix que ja no pot concedir més entrevistes. Després del dinar i d’una estona de descans, l’alcalde de València, Joan Ribó, rep Ahed Tamimi, sa mare Nariman i son pare Bassem a l’Ajuntament, i expressa en xarxes socials el seu suport a la família i a la causa palestina. Fa uns mesos, després de la declaració de València com Espai Lliure d’Apartheid Israelià, i per tant l’adhesió al BDS, Ribó va defensar públicament aquesta mesura davant l’atac del lobby sionista i l’ambaixador israelià.
Ahir va ser la segona vegada que la família Tamimi visita València. El 2016, va ser convidada per l’associació Unadikum, que compta amb activistes al País Valencià, a un programa de vacances en pau finançat per la Diputació de València i anomenat Sunny Freedom. L’objectiu és que algunes famílies i xiquetes palestines en situació de vulnerabilitat puguin gaudir de l’estiu lluny de l’opressió israeliana. “València és una ciutat referent en la lluita palestina i la ciutat més gran del món adherida al moviment BDS”, destaca Helena Ros, membre de BDS País Valencià.
L’acte organitzat per BDS País Valencià i Unadikum estava previst per a dies abans, però “Israel els va impedir l’eixida”, segons denuncia el moviment BDS. En el segon intent, han aconseguit eixir i, després de visitar l’Estat francès i Grècia, a més d’acudir a València, s’ha anunciat la seua visita a diverses ciutats de l’Estat espanyol, com Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla i Valladolid.
“Defensem els drets humans, acabem amb la barbàrie”, “Són les dones palestines bon exemple de coratge”, “És Tamimi, resistència” són alguns dels versos que de vesprada donen la benvinguda a Ahed Tamimi i la seua família al teatre Micalet de València. A ritme de dolçaina i tabal, a les albaes els segueixen l’actuació de la Jove Muixeranga de València. L’enxaneta -la xiqueta que puja dalt la figura- mostra a tot el públic la bandera de Palestina. Fora, centenars de persones es queden sense poder entrar perquè l’aforament s’ha plenat abans de començar l’acte, que acabarà més tard amb l’actuació del grup femení Tofu Riot. Tamimi decideix eixir a saludar la gent que es concentra a fora i és rebuda com una estrella entre nombroses càmeres i telèfons mòbils.
Abans de començar la xerrada, Emili, un home assegut entre el públic, no passa desapercebut. S’alça per dedicar-li uns poemes a la família, així com oferir un donatiu. Però el conflicte palestí no s’acaba amb una ajuda econòmica. “No necessitem diners, necessitem acabar amb l’ocupació que ens fa sofrir diàriament”, un ferm reclam de Tamimi que encara causa més sorpresa i admiració. Els aplaudiments, i també les llàgrimes d’algunes de les assistents, inunden la sala.
“Al nostre territori, les llàgrimes ens cauen pels gasos lacrimògens que ens tiren”. Amb aquestes paraules, lluny d’entristir el públic, Ahed Tamimi l’únic que desitja és omplir-lo de coratge
Els ulls de Tamimi mostren el seu agraïment cap al poble valencià. Però a ella no li cau cap llàgrima. Plorar s’ha convertit en un acte de resistència. “Al nostre territori, les llàgrimes ens cauen pels gasos lacrimògens que ens tiren”. Amb aquestes paraules, lluny d’entristir el públic, l’únic que desitja és omplir-lo de coratge. L’Estat espanyol és un còmplice més de la colonització, l’ocupació i l’apartheid d’Israel, i per això, els ulls de Tamimi no només transmeten gratitud, també criden a la lluita. “És la força entre els pobles qui té la capacitat de canviar el rumb dels països”.
Boicotejar l’Estat israelià és una estratègia de lluita central en la família Tamimi. Lluiten per llevar-se de damunt la seua llosa més gran, el projecte sionista. Durant la jornada, Bassem, Nariman i Ahed mostren com el boicot a Israel els fa més fortes cada dia per continuar amb les seues protestes i aconseguir la llibertat de Palestina.
Mare, pare i filla es miren quan parlen d’alliberar el seu poble. Comparteixen el mateix somni, però mentre que Ahed Tamimi prefereix clamar per la dignitat de tots els pobles, Nariman no pot deixar de recordar el sofriment de les preses polítiques palestines. Ella també ha viscut una part de la seua vida a la presó, a més de sofrir un interrogatori que es va allargar fins a 14 dies. “La vida a la presó és molt difícil. No hi ha assistència sanitària ni comunicació amb la família. Només aïllament”. De tot eixe sofriment, Nariman destaca el que s’ha de suportar mentre traslladen les preses als centres penitenciaris. “Anem emmanillades de mans i peus durant trajectes que, els més curts, per exemple, poden durar fins a 22 hores”.
La família Tamimi, com moltes altres palestines, han heretat l’ocupació de Palestina. Desitgen que no l’herete cap persona més. Per a això, reivindiquen la necessitat d’una revolució, així com de l’alçament de totes les veus per recordar a les preses polítiques palestines. Al crit de “Palestina lliure”, el públic del teatre Micalet s’alça per acomiadar a Ahed, Bassem i Nariman.
Un símbol de la resistència palestina
El 15 de desembre de 2017, la palestina Ahed Tamimi i la seua família protestaven al seu poble, Nabi Saleh (Cisjordània, Palestina), com tants altres dies des de fa anys. Tanmateix, en aquells moments es respirava encara més indignació que altres jornades pel recent anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, de reconèixer tota la ciutat de Jerusalem com a capital d’Israel. Durant les protestes, un soldat israelià va disparar una pilota de goma al cap del seu cosí Mohammed, de catorze anys, que va entrar en coma. Eixe mateix dia, Tamimi, junt a la seua cosina Nur, es va enfrontar a dos soldats davant de la seua casa. Els va bufetejar, mentre la seua mare, Nariman, ho retransmetia en directe a Facebook fins que va intervenir. El vídeo es va fer viral i quatre dies després, el 19 de desembre, Tamimi va ser acusada d’incitació a la violència i agressió amb agreujant. Després de set mesos a la presó i pagar una multa de 5.000 séquels (1.190 euros), Tamimi, en llibertat des del 29 de juliol, ahir va passar el dia a València amb la seua família, en una jornada organitzada per Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) País Valencià i l’associació en defensa de la població de Palestina, Unadikum.
Tamimi s’ha convertit en un símbol de la resistència palestina. Quan només tenia setze anys, aquell 19 de desembre, un dispositiu militar d’Israel va assaltar la seua casa per detindre-la a ella i a la seua cosina
Tamimi s’ha convertit en un símbol de la resistència palestina. Quan només tenia setze anys, aquell 19 de desembre, un dispositiu militar d’Israel va assaltar la seua casa per detindre-la a ella i a la seua cosina. Hores més tard, van arrestar també la seua mare en una comissaria, on havia acudit per obtindre informació sobre el parador de la seua filla. Nur va ser alliberada, però Ahed i Nariman van haver de personar-se a un judici militar, en què acceptaren alguns dels càrrecs que se’ls imputaven: amenaces, incitació a la violència o participació en protestes, entre altres. Així i, gràcies a una forta campanya internacional, van arribar a un acord amb la Fiscalia per reduir a set mesos la pena de tres anys de presó.
La família de Tamimi és coneguda internacionalment pel seu activisme contra l’ocupació de Palestina. El seu pare, Bassem Tamimi, ha estat empresonat en diverses ocasions per convocar manifestacions “sense permís” o, segons les autoritats israelianes, per “enviar joves a llançar pedres a soldats israelians”. Tot el seu poble, com durant anys els xiquets Bil’in, Kafr Qaddum, Ni’lin, són referents de protestes populars quotidianes, desobediència i lluita contra la colonització, l’ocupació i l’apartheid israelians. Per la seua part, Tamimi ha protagonitzat des dels nou anys diversos enfrontaments contra les forces israelianes. Segons el moviment BDS a Israel, durant l’estiu de 2015, aquesta jove va mossegar un soldat que intentava detenir al seu germà menut. A més a més, amb onze anys, va donar un cop de puny a un altre soldat, que va arrestar al seu germà major. La imatge també es va fer viral.
