Dissabte, 17 d’octubre, al matí, abans que les alertes meteorològiques els fessin tornar enrere diumenge, un autobús va eixir de València per fer el primer “El tour-malet”, una ruta per visitar diverses agressions al territori valencià i les seues resistències, organitzat per Perifèries del Món, la Coordinadora per la Ubicació Racional de les Energies Renovables, Acció Ecologista-Agró, Acció Ecologista Muntanyera i Intersindical Solidària. La ruta va portar les participants a través de la Ribera Alta i Vall de Cofrents, i havien de tornar diumenge pel Camp de Túria, per veure en persona els territoris afectats per diverses macroinstal·lacions, però sobretot per conèixer les persones i les organitzacions que els planten cara i que en molts casos han aturat projectes contraris als interessos de les poblacions locals. Al grup s’hi van sumar activistes llatinoamericanes que a la nit van compartir també l’experiència de les seues lluites a l’altra banda de l’atlàntic. Segons les organitzadores, la ruta va servir per “connectar lluites, compartir experiències i descobrir què tenen en comú conflictes que sovint es presenten per separat”.
Torís: terra que ens alimenta
La primera parada va ser Torís, a la Ribera Alta, on la Plataforma per la Defensa del Territori El Castellet van acompanyar el grup a l’extensió agrícola amenaçada per diversos projectes fotovoltaics. Al voltant de 450 hectàrees podrien quedar afectades per les instal·lacions i les infraestructures associades. A més de la plataforma, representants de la cooperativa La Turisana i productors agrícoles van explicar la situació a les participants: “Està en joc, molt més que camps de cultiu”, expliquen. El caqui de la DOP Ribera del Xúquer, els cítrics, el vi de la bodega centenària La Baronia i l’oli d’oliva verge extra formen part de l’economia i la identitat del municipi, continuen. La plataforma i el veïnat afectat denuncia que una implantació energètica “sense planificació” pot posar en risc aquestes activitats, ocupar sòl fèrtil i alterar la capacitat del terreny per absorbir l’aigua, especialment important després de la Dana de 2024. Les seues reivindicacions no són “contra les renovables, sinó contra un model que deixa les decisions lluny de la població afectada”, argumenten des de la plataforma. Després de la conversa, el grup va continuar el passeig fins a un altre punt, on les participants van poder tastar productes locals: fruita, vi i oli. “Amb els sabors de la terra com a protagonistes”, segons l’organització, “la defensa del territori deixava de ser una qüestió abstracta per convertir-se en una cosa ben concreta: protegir els mitjans de vida i les comunitats que els fan possibles”.
A Torís, on poden construir 450 hectàrees de fotovoltaiques, les reivindicacions del veïnat no són “contra les renovables, sinó contra un model que deixa les decisions lluny de la població afectada”
La Vall d’Aiora-Cofrents: un paisatge ocupat
Al migdia, el grup arribava a Jarafuel, a la Vall de Cofrents, on es van sumar dues companyes de l’Associació Naturalista d’Aiora i la Vall (ANAV). Des d’allí, la ruta va continuar fins al paratge de la Hunde, on les participants van desplegar un mapa amb les principals afectacions ambientals de la comarca i voltants. Sobre el paper es feia visible la dimensió de l’impacte dels projectes: la central nuclear de Cofrents, milers d’hectàrees ocupades per instal·lacions fotovoltaiques i el macroabocador projectat a Zarra, una lluita que el veïnat ha guanyat recentment i que “ens recorda que l’organització col·lectiva pot frenar projectes que semblaven inevitables”, defensen les organitzadores.
Després el grup es va desplaçar al paratge del Pichón, on es podia observar directament l’extensió de les plaques solars. “Més enllà dels mapes, la magnitud de la transformació del paisatge es feia evident”, diuen algunes de les participants. La següent parada va ser en una zona ZEPA, d’especial protecció per a les aus. Una companya d’ANAV va explicar quines espècies hi habiten i va ajudar les participants a mirar el territori amb uns altres ulls i a buscar-hi alguna de les aus protegides. El trajecte fins a l’alberg, a Aiora, encara reservava una imatge difícil d’ignorar: durant uns vint-i-cinc minuts, les instal·lacions fotovoltaiques d’Iberdrola ocupaven bona part del paisatge a banda i banda de la carretera.
A Cofrents, durant uns vint-i-cinc minuts, les instal·lacions fotovoltaiques d’Iberdrola ocupen el paisatge a banda i banda de la carretera
Segons Carmela Cerdà, membre d’ANAV, “les grans empreses elèctriques han posat el focus en aquest territori, que, a més de comptar amb una central nuclear, ja alberga al voltant de 215 aerogeneradors, entre altres, i ara viu l’amenaça de noves instal·lacions: prop de 32 projectes fotovoltaics, amb potències que oscil·len entre els 500 quilowatts i els 200 megawatts, alguns dels quals s’han presentat de manera fragmentada per evitar l’avaluació per part de l’administració ambiental estatal”. Alguns d’aquests projectes han sigut descartats per afectar zones de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, que protegeix espais naturals d’especial interès. Però, en conjunt, els nous 32 projectes podrien arribar a ocupar unes 2.300 hectàrees sobre terrenys agrícoles dedicats principalment al cultiu de cereals de secà, oliveres i ametlers.
Defensar la terra des de les dues ribes de l’Atlàntic
A la nit, després de sopar, es va obrir un espai de conversa i intercanvi d’emocions i parers. Hi van participar defensores del territori d’El Salvador, Xile i Colòmbia que actualment resideixen a l’Estat espanyol. Les seues intervencions van ampliar la mirada del recorregut: van explicar què significa defensar el territori als seus contexts, on la criminalització i la violència contra les defensores és el pa de cada dia. Segons les organitzadores, en les experiències apareixia una connexió inquietant: sovint són les mateixes empreses les que operen a les dues ribes, i també s’assemblen les estratègies amb què s’imposen els projectes i es debilita l’oposició de les comunitats. “Escoltar-les va permetre entendre que les lluites locals formen part d’una realitat més ampla”, expliquen algunes de les participants, “però també que compartir vivències i aprenentatges pot ajudar a construir aliances més enllà de les fronteres”.
Aquesta voluntat de fer xarxa va travessar tota la ruta. La Ubiracional, que agrupa prop de huitanta col·lectius ecologistes i de defensa del territori, és un exemple al País Valencià. Aquesta plataforma reivindica, des de diferents punts, una transició energètica planificada, distribuïda i democràtica, que prioritze els espais ja transformats, l’autoconsum i les comunitats energètiques.
Segons Jose Guerrero, membre de la Coordinadora Ubiracional, i present a la ruta, les problemàtiques que afronta el territori s’han anat multiplicant des de la creació de la plataforma, l’any 2021. Si inicialment les principals amenaces estaven relacionades amb els projectes d’energies renovables a gran escala, amb el temps s’hi han afegit noves iniciatives, com les macroplantes de biometà i biogàs o els macrocentres de dades. Tot i que de vegades costa valorar les victòries aconseguides al llarg d’aquests anys, Guerrero destaca que ha sigut precisament gràcies a l’articulació i la suma de forces col·lectives que s’han pogut aturar nombrosos projectes en fases inicials abans que avançaren en la seua tramitació i resultarà més difícil frenar-los. A més, la mobilització ha permès arribar a molta gent, donar visibilitat a les problemàtiques del territori i fer més presents les reivindicacions de la plataforma, conclou.
La Ubiracional, que agrupa prop de huitanta col·lectius ecologistes valencians, reivindica una transició energètica planificada, distribuïda i democràtica
Llutxent, Llíria i Casinos: una cita pendent
La ruta havia de continuar diumenge a Llutxent, on la plataforma Salvem Llutxent reclama la reubicació o el tancament de la planta de biogàs de Montagut pels impactes que denuncia sobre el territori i la convivència veïnal. Després, el grup havia de visitar Casinos i Llíria per conéixer l’oposició a la macroplanta de biometà de The Green Vector, situada a uns 400 metres de la urbanització El Ferriol.
Segons l’Associació Ciutadana Camp de Túria i Serrania, la capacitat de tractament prevista ha augmentat de 90.000 a 192.700 tones anuals de residus, mentre continuen els interrogants sobre el trànsit de camions i la destinació del digestat. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament de Llíria, mentre que el de Casinos l’ha rebutjat pels riscos que considera que comportaria per a la salut i la qualitat de vida. La plataforma ha impulsat cassolades setmanals, manifestacions i una recollida de més de 13.900 signatures.
Les alertes meteorològiques van obligar a suspendre la jornada i emprendre el retorn a València després d’esmorzar. Les visites i les converses amb els col·lectius de Llutxent, Llíria i Casinos van quedar pendents, però amb el compromís de tornar-hi.
Segons les organitzadores, El Tour-malet va durar menys del que estava previst, però va deixar un mapa de conflictes i, sobretot, de persones disposades a defensar el territori i a reconèixer-se en les lluites d’altres. “Perquè els projectes poden ser diferents, però moltes de les seues conseqüències s’assemblen. I fer-hi front exigeix alguna cosa més que denunciar-los: exigeix trobar-se, escoltar-se i construir xarxa”, acaben.
