Hi ha persones que quan no veuen cap solució als seus problemes recorren a la beguda. El 2020 ha sigut un caldo de cultiu per l’alcoholisme i, de fet, així ho constaten les diferents associacions d’Alcohòlics Anònims i de Proyecto Hombre que hi ha arreu de Catalunya. A la gravetat que suposa tal problema per se, se li suma que enguany els familiars de les persones afectades també han patit en primera persona els efectes de l’alcohol. “El nostre fill sempre anava a dormir abans que arribés el Carles per evitar que el nen veiés al seu pare passat de voltes. Durant el confinament i ara amb les limitacions de la restauració, el meu marit s’emborratxa davant nostre a qualsevol moment del dia i hem de viure escenes molt desagradables”, lamenta la Xènia, parella d’una persona amb problemes d’addicció de Sabadell.
Proyecto Hombre, una associació que va néixer el 1984 per ajudar les persones amb problemes d’addicció a les drogues, també ha registrat un augment en les atencions prestades a partir del març
Abans de la pandèmia, l’alcoholisme passava més desapercebut perquè es camuflava en l’oci, les celebracions i altres activitats d’esbarjo. Tanmateix, el confinament domiciliari i el taxatiu “queda’t a casa” han deixat al descobert l’addicció que pateixen algunes persones. Proyecto Hombre, una associació que va néixer el 1984 per ajudar les persones amb problemes d’addicció a les drogues, també ha registrat un augment en les atencions prestades a partir del març. A Catalunya, aquesta organització va arribar a finals del 1995 i, el seu el director de l’àrea de gestió i comunicació, Jordi Feu, explica que “de mitjana, les persones que recorren a nosaltres per un problema principalment amb l’alcohol representen entre el 35 i el 40% del total d’usuaris atesos. Entre el març i el juny del 2020, aquest percentatge es va incrementar notablement perquè l’alcohol és una sortida d’emergència totalment accessible i altament tolerada per la societat”. En conseqüència, quan Projecte Home Catalunya es va desconfinar i va tornar a obrir les portes, el volum de nouvinguts va assolir una de les xifres rècord del seu historial. A les associacions d’Alcohòlics Anònims ha passat el mateix: una vegada es van tornar a permetre les reunions socials, després del confinament domiciliari, el grup de persones que trucaven a la porta demanant ajuda era significativament superior al d’abans de la pandèmia.
La ressaca del 2020
La COVID-19 i les restriccions que s’han implementat per reduir la propagació de virus han tingut un greu impacte, especialment en els col·lectius més vulnerables. L’aïllament social, la pèrdua de persones estimades i la crisi econòmica han suposat un increment del 65% dels problemes de salut mental, segons Salut Mental Catalunya (SMC). Després de l’aprovació de l’estat l’alarma, el 14 de març de 2020, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va verificar un augment notable de l’ansietat, la depressió i el malestar emocional. El percentatge de persones que patien ansietat s’ha quadruplicat durant l’any de la COVID-19, mentre que el de casos de depressió i malestar emocional s’ha triplicat, segons les dades recollides en el Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus. Simultàniament, la venda de begudes espirituoses va augmentar un 79% entre el 30 de març i el 5 d’abril, segons les dades del Ministeri d’Agricultura. Una combinació que pot resultar catastròfica per a la salut mental de moltes persones. Múltiples experts i sociòlegs alerten que les activitats de lleure i la socialització, en general, són eines essencials per a la prevenció i recuperació de les alteracions emocionals, com l’estrès, la depressió o l’ansietat, que poden derivar en drogodependències.
Per contra, les teràpies socials han sigut menys efectives a causa de les mesures contra la COVID-19. “Explicar com em sentia i compartir els meus sentiments amb tot el grup em feia veure que no estava sol i em permetia reflexionar amb profunditat a partir de les experiències dels meus companys. Ara, si volem trobar-nos tots, ho hem de fer per plataformes com Zoom, on només podem parlar durant quaranta minuts de les dues hores que acostumen a durar les reunions d’AA, o hem de reduir-nos a sis persones i, això, en certa manera és un acte discriminatori. A més, com menys persones siguem, més suports perdem”, explica la Jènnifer, un membre d’Alcohòlics Anònims de Manresa.
Jordi Feu també tem que la situació actual dificultarà la recuperació dels addictes a l’alcohol. Per una banda, el director de Projecte Home Catalunya explica que, de totes les addiccions, l’alcoholisme és la malaltia més difícil de tractar i a l’hora de superar perquè és legal i està a tot arreu. Per l’altra, l’última fase de tots els programes que impulsen des d’aquesta organització és la reinserció de les persones que han superat el problema. La reinserció no només significa esborrar l’estigma social per tornar a sentir-se membre d’una comunitat, sinó que també consisteix a trobar un habitatge i una feina que els permeti tirar endavant una nova vida. Actualment, totes tres sortides estan tapiades i l’experiència de Feu fa pensar que “si no es reinsereixen en una societat saludable, la recaiguda és molt fàcil”.
Els danys col·laterals de l’alcohol
L’Aleix és un veí del barri de Sant Gervasi que es va veure obligat a deixar la seva parella, que va començar a tenir problemes amb l’alcohol l’any 2018. La convivència durant set mesos va ser “insuportable, en el sentit literal de la paraula”. El jove de 33 anys explica que no hi havia manera de fer entrar en raó a la Maria i, en conseqüència, havia d’afrontar el doble de problemes: els seus i els de la seva parella. L’Aleix lamenta que “per més que l’estimi, la situació és inviable: quan beu es converteix en una altra persona, no és la noia de qui em vaig enamorar”. Com ell, altres companys de persones amb problemes d’addicció reconeixen que el confinament domiciliari va ser quan van prendre la decisió de separar-se, perquè van adonar-se que la seva salut mental també estava en risc.
La reinserció no només significa esborrar l’estigma social per tornar a sentir-se membre d’una comunitat, sinó que també consisteix a trobar un habitatge i una feina que els permeti tirar endavant una nova vida
Jordi Feu assegura que encara és aviat per avaluar l’impacte de la pandèmia en les drogodependències. El membre de Projecte Home Catalunya i els membres de les diferents associacions d’Alcohòlics Anònims expliquen que per arribar al punt de demanar ajuda, hi ha un rerefons molt gran. “No és un pas gens fàcil i, de fet, segur que hi ha molts addictes que encara no volen reconèixer que tenen un problema i, per tant, segueixen amagats”, diu per experiència pròpia una persona que ha tingut problemes amb l’alcohol. A tall de comparació, Feu exposa que fins a l’any 2011 no van notar els efectes de la crisi del 2008.
